| Galeria núm. 0039 Artiola García, Antonio Dues vegades Cap accidental de la Guàrdia Municipal Mort en acte de servei, pel contagi de la febre groga de 1.870 |
| Caporal 1er de la Guardia Municipal, Antonio Artiola García — Antonio Artiola Garcia, va néixer a Tortosa (Tarragona), l’any 1.814; — En data de 23 d’agost de 1.852, va ingressar en el Cos de la Guàrdia Municipal d’Infanteria de Barcelona; — L’11 de desembre de 1.857, va esser ascendit a Sots caporal; — El 31 de gener de 1.865, va esser ascendit a Caporal; — El 20 de novembre de 1.865, va esser ascendit a Caporal Primera; — El 9 d’octubre de 1.868, va ocupar el càrrec de Comandant Cap Accidental del Cos; — El 7 de novembre de 1.868, va tornar al càrrec de Caporal Primera; — El 22 de juliol de 1.869, va tornar a fer-se càrrec de la Comandància Accidental del Cos; — El 12 d’octubre de 1.869, va tornar a ocupar el seu càrrec de Caporal Primera: — En data de 22 d’octubre de 1.870, essent Cap del Districte de la Barceloneta, va morir, víctima del contagi de l’Epidèmia de la febre groga, que aquell any va assolar a Barcelona; estava casat, i tenia 56 anys d’edat. L’Ajuntament va denegar la pensió a la viuda d’Antonio Artiola García. En data de 10 de desembre, la seva viuda, va enviar una instància a l’Ajuntament, en la que demanava la pensió de viduïtat, i l’Ajuntament li va denegar la petició, encara que aquesta defunció es va produir dins el període de Declaració de l’Epidèmia, per haver-se casat el mateix dia de la defunció, el 22 d’octubre. Antecedents del nomenament com a Caporal Cap de la Barceloneta de cinc anys abans.- —– El dia 25 de gener de 1.865, el Comandant Cap, José Planella Simón, va comunicar a l’Alcaldia, que en el servei de la nit del 24 al 25 de gener de 1.865, concretament a les 22’00 hores, el Caporal Cap del barri de la Barceloneta, Tomás Ruiz va caure al terra resultant instantàniament mort, com a conseqüència, segons els facultatius, d’una sufocació crònica que va patir. Així acabava una vida professional molt intensa al servei de la Ciutat, doncs fou dels primers membres del Cos, tant d’Infanteria com de Cavalleria i del Resguard Municipal. —– El 30 de gener de 1.865, el Sots Caporal, Antonio Artiola García, va enviar una instància a l’Ajuntament, on deia que com s’havia produït una vacant per defunció del Caporal, Tomás Ruiz, i com ell aleshores era el Sots caporal mes antic, sol·licitava cobrir la plaça de Caporal. Fins aleshores, Antonio Artiola, gairebé sempre havia estat com a escrivent en la Comandància a l’Ajuntament. —– El 31 de gener de 1.865, l’Ajuntament va acordar els nomenaments següents: Antonio Artiola García, ascendit de Sots caporal a Caporal d’Infanteria; i el Guàrdia Rafael Guasch Aguilar, ascendit de Guàrdia a Sots caporal, també d’Infanteria; i en el cas d’Antonio Artiola, destinat de Cap del Districte de la Barceloneta. —– Antonio Artiola García, ja portava mes de 5 anys com a Cap de la Barceloneta, i l’Epidèmia de la febre groga, li va agafar de ple, va tenir que organitzar l’evacuació del barri, el bloqueig del mateix, de dia i de nit, etc., durant l’Epidèmia (fins que va morir), tothom deia d’Artiola, que era la màxima Autoritat allí, per sobre de les altres Autoritats, però aviat va caure mort, com també el seu Sots caporal, Domingo Baldrich. —– La Guàrdia Municipal i d’altres Cossos de Vigilància i Seguretat Municipals, van portar a terme un servei especial de dia i de nit: A) primer l’evacuació de tot el barri de la Barceloneta; B) la cura dels malalts, no ingressats, que varen continuar en els seus domicilis sols; C) el bloqueig de tot el barri, sense deixar entrar i sortir a ningú; D) vigilància del domicilis i comerços, per evitar robatoris; E) un servei d’enllaç, per la Secció de Cavalleria, entre la Barceloneta, i el campament dels evacuats a Montalegre; tot sota la direcció del Caporal, Antonio Artiola, i del Sots caporal, Domingo Baldrich, de la Guàrdia Municipal. —– D’aquesta epidèmia de la febre groga, s’ha escrit molt, encara ara, després d’haver passat mes de 150 anys, alguns l’han titulat “els mosquits que mataven als Serenos”, de fet varen morir mes Guàrdies Municipals, però també Serenos, Vigilants, Rondins, Porters, etc., mes o menys uns 20 membres, mes les defuncions de fora dels terminis de la Declaració, de les seqüeles, els familiars contagiats, etc., i, curiosament, pocs sanitaris, els que mes baixes varen patit, a mes dels ciutadans, foren el personal municipal citat, i els religiosos, que també varen patir les defuncions del Rector i del Vicari de la Parroquia de Sant Miquel del Port. Veure la Galeria de cadascun dels Agents morts per la febre groga (encara no publicats). Períodes d’Antonio Artiola García, com a Cap accidental del Cos.- —– El dia 8 d’octubre de 1.868, José Planellas Simón fou separat del càrrec per la Junta Revolucionaria; el Caporal 1ª, Antonio Artiola García, va quedar com a Cap Accidental, fins el 8 de novembre, en que l’Ajuntament va nomenar Comandant Cap a José Boix y Galí. —– El 22 de juliol de 1.869, l’Ajuntament va cessar a José Boix y Galí, i es va fer càrrec accidentalment de la Comandància el Caporal 1ª, Antonio Artiola García, fins el 17 d’octubre en que l’Ajuntament va nomenar Comandant Cap a Isidro Pujadas Pujol, Tinent Graduat, Sotstinent que fou de les Milícies Provincials, el qual va prendre possessió del càrrec el dia 17 d’octubre. Incidència rellevant durant el Període Revolucionari.- —– En data de 9 d’octubre de 1.869, la Comissió 2ª de l’Ajuntament, va comunicar a l’Alcaldia, de que el Caporal 1ª, encarregat Interí de la Comandància de la Guàrdia Municipal, Antonio Artiola García, va comunicar el dia 27 de setembre de 1.869, uns fets que havien ocorregut un any abans, concretament el 25 de setembre de 1.868 (dies revolucionaris), quan l’Alcalde Popular, Juan Aleu Vendrell, (després seria Comandant Cap de la Guàrdia Municipal), va anar a l’Ajuntament amb un cavall blanc i el va deixar a les Cavallerisses, i va manar preparar 2 cavalls, que eren els assignats als Guàrdies José Baynach, i Pedro Navarro, i els 2 cavalls muntats, un per l’Alcalde citat, i l’altre pel Guàrdia Primera, Eduardo Forment, vestit de paisà, van marxar, sense dir res; que el Guàrdia Primera, Eduardo Forment, va tornar, però sense els cavalls, que li van preguntar on eren els cavalls i va dir que ell feia i estava a disposició de l’esmenta’t Alcalde, i que havia passat un any i els cavalls sense aparèixer, que la Comissió creia que era un fet greu, i demanava que s’obrís una investigació a l’Alcalde del Districte 1er, i que degut a que era una ocurrència política estava subjecte a un procediment especial. Sembla que se li va fer un requeriment a l’esmenta’t Alcalde al que se li donava un termini de 30 dies per retornar els 2 cavalls. Al cap d’uns dies la dona va comunicar que retornava els cavalls, i l’Ajuntament sembla que va passar l’expedient al Jutjat. Al cap d’uns dies l’Ajuntament va encomanar al Caporal 2ª, José María Pardo Fernández, i els Guàrdies Julian Arce Pinedo, Pedro Navarro Velez, i Saturnino Cambra López, que anessin al municipi de Sant Boi a recollir els cavalls, els quals foren reintegrats a la plantilla de la Guàrdia Municipal. (incidència ben curiosa la que va comunicar Antonio Artiola García). Veure el membres de la Guàrdia Municipal, esmentats en aquesta Galeria.- — Sobre el Comandant Cap, José Planellas Simon, veure Galeria núm. 0083. — Sobre el Caporal Cap del Barri de la Barceloneta, Tomás Ruiz Barrells, que també va morir mentre feia servei en aquell barri, el 24 de gener de 1.865, veure Galeria núm. 0119. — Sobre el Sots caporal, i després Porter de Vara, Rafael Guasch Aguilar, que va morir per una malaltia contagiosa, el 25 de maig de 1.869, veure Galeria núm. 1200. — Sobre el Sots caporal Domingo Baldrich Rosell, que va morir, el 16 d’octubre de 1.870, contagiat en l’epidèmia de la febre groga, veure Galeria núm. 0163. — Sobre el Cap del Cos, Josep Boix i Galí, veure Galeria núm. 0162. — Sobre el Comandant Cap, Isidre Pujadas Pujol, veure Galeria núm. 0204. — Sobre el Cap del Cos, Joan Aleu Vendrell, veure Galeria núm. 0446. — Sobre el Guàrdia 1ª de Cavalleria, Eduardo Forment, que va estar implicat, presumptament, en un intent d’assassinat del Caporal Cap de Cavalleria, Josep Martín, amb Expedient Disciplinari, i destituït el 17 de març de 1.874. veure Galeria núm. 1216. — Sobre el Guàrdia, José Baynach Roy, havia estat un dels primers Guàrdies de Cavalleria, fou nomenat el 4 de novembre de 1.856, i també va morir, el 9 d’agost de 1.870, contagiat per l’epidèmia de la febre groga, veure Galeria núm. 1086. — Sobre el Caporal 2ª, José Maria Pardo Fernández, va exercir el càrrec fins el 24 de juliol de l’any 1.880, data en que va produir la seva defunció, en els baixos de l’Ajuntament, a conseqüència de les ferides produïdes per una guitza del cavall que tenia assignat; veure Galeria núm. 0289. — Sobre el Guàrdies de Cavalleria, Julian Arce Pinedo, Pedro Navarro Velez, i Saturnino Camba López, en principi, no introduïts en aquesta Galeria, els 3 varen morir estan en servei actiu, Julian Arce, en el Cos de Guarda passeigs, i Pedro Navarro, i Saturnino Camba, en la mateixa Secció de Cavalleria. |