Postal de l’any 1.921, amb un dibuix d’un Guàrdia Urbà.
| En data de 6 d’abril de 1.836, l’Ajuntament va nomenar Caporal Cap dels Porters a Francisco Casabó, però sembla que va exercir el càrrec poc temps, i, de moment, va continuar com a Porter de Vara, destinat a l’Oficina de Contribucions. En data 22 de juny d’aquest 1.836, el Cap dels Porters Francisco Casabó i el Porter de Vara, Pedro Riera, (mes endavant seria nomenat Cap dels Porters), van enviar una Instància a l’Alcaldia, exposant la exagerada diferència de sou entre els Porters de Maça i els de Vara, mentre els primers guanyaven 4.500 rals anuals, amb possibilitat de guanyar-ne mes, els de Vara només en cobraven 3.000. En la Sessió Municipal del 26 de juliol de 1.836, es va acordar augmentar el sou als Porters de Vara a 3.500 rals anuals. El Porter de Vara d’Almotacenia, Pablo Valls, havia estat destituït, el 18 de febrer, per una infracció disciplinària, però va enviar una instància, demanant perdó pel “desliz” que havia tingut, la Comissió Municipal es va ratificar en la destitució, però finalment fou reposat en el lloc de treball el 17 de març. També, les baixes dels Porter de Vara, Gerónimo Vilallonga el 10 d’octubre, per defunció, i d’Antonio Brunet per acomiadament. Aquest any 1.836, foren nomenats 6 Porters de Vara, 3 fixes, i 3 interins: Tomas Mercader, Juan Roca, Francisco Llopart, Juan Monpeó, José Font i Pedro Perramon. Un cas una mica especial, l’Agutzil Municipal, Pedro Cullarés, que era Caporal de la Brigada del 1er Batalló de la Milícia Nacional Voluntària; treballava als Jutjats, treball que va deixar; i també treballava d’Agutzil Municipal, sense cap sou, el 13 d’abril d’aquest any 1.836, va enviar una instància a l’Ajuntament demanant un sou digne, per poder sobreviure, i en la Sessió Municipal del 20 de juny, es va aprovar un sou de 180 rals mensuals des del mes de juliol. Més endavant, el dia 23 de novembre de 1836 van començar el servei els Vigilants Municipals de les Portes d’entrada a la Ciutat, suplint als empleats estatals, (desprès de varies contestacions entre les Autoritats Municipals, amb l’ Intendent de la Província i el Gefe Superior Polític, es va imposar aquesta substitució), foren 8, un per cada Porta amb les funcions de cobrar els Drets per la introducció a la Ciutat dels productes “de comer, beber i arder”, productes subjectes a aquest impost. Foren nomenats: Col·lector:José Maria Freixas; Interventor: Antonio Massó; Contador: Antonio García; i Vigilants de Portes: Cristóbal Gavarró, José Angel Fina, José Boix i Galí, Francisco Fàbregas, Antonio Patchó, Ramon Cos, Martín Soler, i Narciso Mercadé. Per tant, el dia 23 de novembre de 1.836, començava la seva tasca un nou Cos Municipal de seguretat de Vigilants de Portes, i el mateix dia van cessar els de l’ Hisenda Nacional, es van fer varies aprehensions, algunes errades, les barraques que servien d’oficines estaven en molt mal estat, i passant molt de fred per no estar condicionades, van patir molt insults, i poca ajuda dels soldats de servei en les Portes de la Ciutat, encara emmurallada, canvis periòdics dels llocs de servei, autorització a portar armes (carrabina), varis es van posar malalts, i ja es van produir un parell de canvis abans d’acabar aquest any 1.836. Aquest problema dels Drets sobre determinats productes, i, en certa manera relacionat, el fenomen del contraban, eren uns dels grans problemes que patia la societat en aquells anys, molt generalitzat, fet amb total seguretat i impunitat, especialment en la zona del sud d’Espanya, però, per la seva magnitud, afectant a tota la societat en general, però al comerç i la indústria en particular, amb les conseqüències de la paralització de l’industria i l’agricultura, acomiadament dels treballadors, la misèria de milers de famílies, i la ruïna de l’ Hisenda Pública, etc., per aquest motiu el Capità General, el Governador Civil, l’ Intendent de la Província, el President de la Diputació, l’Ajuntament, la Junta de Comerç i la Comissió de Fabricants, al mes de maig, van enviar un escrit a SM, demanant una solució urgent a aquest problema, però fou passat al Ministeri d’Hisenda, i la cosa va quedar igual, es a dir, es continuava amb total impunitat, amb la corrupció generalitzada, precisament, dels que havien de reprimir-ho, al contrari, molts entraven en aquets Cossos, no per fer complir les obligacions del seu càrrec, mes aviat, per enriquir-se, i aconseguir una considerable fortuna, i en contra dels interessos generals dels ciutadans. En quan al Cos Municipal de Guarda passeig, a mitjans d’aquest any tenia la plantilla dels 8 membres següents: Caporal: Pablo Trias; i els Guardes: Vicente Farriol Robau, Juan Tomás, Salvador Majó, José Mutxa, Jaime Farré, Antonio Colomé, i Dalmació Negre. |