Secció Muntada de la Policia Municipal, en una Postal de la dècada dels anys 1.960.
| Dins d’aquestes propostes o projectes de creació d’un Cos de Vigilància, i paral·lelament, els ja existents es reorganitzaven i aprovaven nous reglaments, així els Porters Municipals (ja eren 27), l’Ajuntament va elaborar un Reglament, un text sense articles, on es tractava del tema de les habitacions municipals per a les famílies dels Porters, del nomenament d’un Caporal Cap, de la desaparició de la distinció entre Vara i Maça, passant a anomenar-se Porters de …. Obreria, Secretaria, Contribucions, etc., així com l’escala d’ascensos dins el Cos i que tenien l’obligació de patrullar pels carrers tots els Porters, a excepció dels de Secretaria, es a dir, els antics Porters de Maça, també contenia les obligacions del Porter Caporal, dels Porters de Secretaria, d’Obreria, de Cadastre, de l’Alcaldia, de Pavellons, de Barraques, de les Milícies, etc., i dels Porters agregats, però això en seguida va quedar en res, i continuaven com abans, inclòs es varen mantenir les distincions de Maça i Vara. Tal com s’acaba de dir, en la plantilla dels Porters Municipals continuava la distinció entre els 4 Porters de Maça, amb el sou de 5.000 rals anuals; i el Cap dels Porters, amb el sou de 4.000; i els 19 Porters de Vara, amb el sou de 3.500 rals anuals, aquests últims amb les missions de fer complir les normes de policia de salubritat i comoditat i el Ban de Bon Govern, repartir paperetes, constrenyiments, citacions, notificacions, etc., i, en general, tot el que els manava l’Ajuntament. També, el 15 de febrer de 1.838, l’Ajuntament va aprovar el Reglament del Cos de Serenos, amb 32 articles: l’edat per accedir al Cos de 25 a 40 anys; tenien que cantar les hores i l’estat del temps cada quart d’hora, i en diferents indrets de la seva demarcació per la qual cosa havien de tenir bona veu; els descansos els havien de fer al mig de les cruïlles de carrers, per a vigilar millor i ser vistos pels ciutadans, i no podien entrar a cap casa; en quant a les funcions evitar i intervenir en tots els delictes i faltes, les infraccions a les Ordenances Municipal i Bans de l’Alcaldia, especialment en els sorolls que poguessin impedir el descans dels veïns, i els serveis de tipus assistencial com ajudar a qualsevol persona que demanés ajuda, així com avisar al metge, llevadora, capellà, etc.; l’ajuda i auxili entre Serenos; cobrir les absències per malalties; els avisos en casos d’incendis o d’altres incidències importants; també tractaven de les obligacions dels Sots caporals de Quartell, que tenien que saber llegir i escriure correctament, donar instruccions i recollir novetats, així com la supervisió dels serveis i dels seus subordinats; i el mateix del Caporal Principal les seves obligacions, donar instruccions i recollir les novetats i passar-les a primera hora del matí a l’Alcalde Primer. En quant a la remuneració, que en les Bases posava que aniria a càrrec de l’Ajuntament, en aquest Reglament no tractava aquest tema, però en parlar dels Suplents deia “ ….percibirán la mitad que por su trabajo les corresponda de lo que estos (els Serenos Propietaris) recojan en su respectivo barrio…” de la qual cosa es dedueix que hi havia una remuneració municipal pels 8 Comandaments (el Caporal Principal i els 7 Sots caporals), i una remuneració veïnal pels Serenos. Efectivament ens els Pressupostos Municipals d’aquell any, i següents, hi havia els 8 Comandaments, però no hi figuraven els Serenos. Amb anterioritat a aquest any 1.838, només he tingut coneixement d’un primer Reglament de Serenos de Barcelona, “Reglamento o Instrucción” no signat per ningú, dirigit als 40 Alcaldes de Barri, i a “los Voceadores o Centinelas nocturnos”, hi havia 11 apartats i era molt complert. Aquest reglament o instrucció, no portava ni signatura ni data, però probablement fos redactat els primers dies de la creació del Cos, el 18 de febrer de 1.786.. Un altre tema és que, només aprovat el Reglament, els Serenos va reclamar l’armament que deia l’art. 18, i així l’Ajuntament va haver de comprar 44 llancetes, 52 pistoles, 52 cananes i 52 xiulets, a un preu total per cada dotació de 73’33 rals, material que, en part, els fou lliurat a finals d’aquest mateix any 1.838. Durant aquest any, van ésser acomiadats el Sereno Brunet, que portava 15 anys de Sereno, i ja abans havia estat 8 anys d’Encenedor de Fanals, per varies infraccions disciplinaris, especialment per alcoholisme, que va ésser cessat el dia 9 d’octubre, encara que després va reingressar com a Encenedor de Fanals; i d’altra banda, el Sots caporal Tomàs Pascual que va ésser separat del càrrec el dia 9 de juny per haver acceptat un Napoleó a canvi de fer la vista grossa amb prostitutes i haver estat comprovat “in situ” per l’Alcalde de Barri del Quartell 5è, i el Caporal Principal Carles Àngel, en un pis on s’havien amagat per a comprovar dita infracció. El dia 30 de juny va ésser nomenat, mitjançant la “terna” corresponent, el Sots caporal del Quartell Cinquè, Bartolomé Orrí, en substitució del sancionat Tomàs Pascual. El dia 22 de novembre van ésser nomenats, d’acord amb el nou Reglament, 12 Suplents de Sereno, es a dir, 2 Suplents per a cadascun del 5 Quartells, i 1 Suplent per cadascuna de les mitges Brigades de la Barceloneta i Gràcia. Els Encenedors de Fanals de l’enllumenat públic també estaven enquadrats en el ram de seguretat, hi havia una plantilla de mes d’un centenar de persones, gairebé tots homes, encara que hi treballaven 11 dones, en feines internes, dels que 87 eren Encenedors de Fanals, amb un sou anual de 1.620 rals cadascun, i 11 homes mes en feines varies, com vigilants, mossos, etc., gairebé tots ells treballant a la seu central, que era la “Casa de los Gigantes”. Referent al Cos del Resguard Municipal ja hi va haver les primeres queixes per corrupció, així el 24 de març d’aquest any 1.838, un Comunicat d’un Concejal denunciava un mal funcionament del Rondin, i demanava una investigació, es va parlar de suprimir el Cos del Resguard, però mantenint el Cos de Vigilants de Portes, i sembla que va esser així, doncs els 26 de març es va suprimir el Resguard, va destituir al seu Cap, José Boix y Galí, i es van recollir les armes que van quedar dipositades a Majordomia, i l’u d’abril l’Ajuntament, va nomenar Caporal Cap, del Resguard Municipal, a Ramon Cos, també amb el comandament sobre els dos Cossos de Vigilants de Portes i del Resguard, i amb el 16 Agents següents: Cristóbal Gavarró, Juan Angel Fina, Francisco Bassols, Pablo Coll, Salvador Corriols, Juan Pujals, Isidro Marbá, Vicente Masroig, José Munner, Francisco Viñals, Ramon Mercader, Francisco Fàbregas, Jaime Monpeó, Francisco Bayona, Miguel Mayol, i José Colomer: Com el 22 de juliol va morir Juan Angel Fina, es va nomenar per a substituir-lo a Pablo Boix. Però els Vigilants de Portes tampoc es lliuraven de les sospites, doncs, el 7 d’abril, els Porters de Vara van detenir un carro carregat de tabac que acabava de passar per la Porta Nova, amb el resultat d’expedient al Vigilant de Porta, i el posterior acomiadament del càrrec. Com la corrupció en aquest Cos, o les sospites de corrupció, ja eren com en el Cos de Carrabiners, l’Ajuntament, mes endavant va crear un altre Cos, que es va denominar Contraregistre, per a controlar i vigilar tant als Vigilants de Portes com als membres del Resguard, però això fou mes endavant. En total en aquest Ram de Consums, encara que separats, hi havia 4 Col·lectors de Portes, 8 Vigilants de Portes, i el Caporal i 8 Individus del Resguard, amb un Pressupost Municipal total anual per als sous de tots ells de 81.760 rals. En el Cos de Guarda passeigs, durant aquest any, gairebé, no hi hagué variacions, continuaven com a Capatàs o Sobrestants José Martí i Pere Gutiérrez i com a Sots caporal Pablo Trias, sense variacions en la seva plantilla, i citar la mort en servei actiu del Guarda Antoni Colomé, ocorreguda el 22 de febrer, i coberta la vacant el dia 26 de febrer per Jaume Ferrer, procedent del Cos del Resguard Municipal. En data 3 de juliol d’aquest 1.838, el Capità General i la Diputació Provincial van acordar i publicar unes Bases per a la substitució de les antigues Rondes Volants de Partit per un altra força armada de la Milícia Nacional Mobilitzada, amb l’objectiu de la seguretat i protecció del país, perseguint els faceciosos, evitar les exaccions i els socors, mantenir lliures les vies de comunicació i netejar del territori de les partides de faceciosos. Es desplegarien en varis indrets de la província, segons les necessitats topogràfiques i d’acord amb el desenvolupament de la guerra, a Barcelona i el seu partit, hi hauria dues companyies, primer amb 115 homes, i després van augmentar fins a 300 homes, amb les despeses pel vestuari i els sous a càrrec dels municipis. A l’Ajuntament de Barcelona li corresponia pagar 128.418 rals per trimestre, però sembla ésser que aquest finançament va generar molts problemes i mals entesos. D’altres Cossos de vigilància i seguretat, encara que no fossin municipals, si treballaven a la Ciutat i tenien remuneració del municipi i constaven en el Pressupost Municipal: per a la Milícia Nacional 110.990 rals; per les Rondes Volants Extraordinàries de Catalunya, 33.362’20 rals; i per les Esquadres de Catalunya, 53.437’20 rals anuals. |