Primer vehicle mecànic utilitzat pel Cos de Bombers de Barcelona, per transportar les mànegues d’aigua, a la dècada dels anys 1.880.
| Com que els projectes de creació d’un Cos municipal de vigilància en general, sembla que no van tenir l’èxit, l’Ajuntament va donar un altre pas i per a comandar i coordinar tots aquests grups d’empleats, així com reorganitzar-los i unificar-los en un sol Cos, el 28 de març el regidor Torras, va demanar “… que debe arreglarse con la brevedad posible la Guardia Municipal, según acuerdo de V.E., propongo se pase inmediatamente a formar la terna para Comandante de dicha Guardia á fin de que pueda intervenir el nombrado en su organización…” Una altra vegada, el 4 d’abril, el regidor, Sol i Farriols, es queixava del poc interès de les proposicions presentades en aquest sentit, que es reunís la Secció 1ª per a fer les ternes per a nomenar el Caporal i els Sots caporals “de los pelotones de la fuerza de la Guardia Municipal, cuya organización se esta mirando con la mayor indiferencia” i demanava “que se tenga Ayuntamiento diario, hasta que este aprobado definitivamente el Reglamento presentado por la Comisión Especial para el arreglo de dicha fuerza”. Efectivament, es va fer una primera terna, per a Comandant Primer, el dia 5 d’abril, però no hi va haver cap acord. Un altra proposta del dia 6 d’abril, aquesta signada per 14 regidors, demanava s’aprovessin les ternes pels comandaments i que definitivament s’aprovessin el funcionament dels Escamots de la Guardia Municipal. El dia 8 d’abril de 1.840, es va presentar un altra terna, ara amb Mateu Brun, Salvador Coder i Antoni Postils, i en la Sessió municipal del dia 11, l’Ajuntament va acordar nomenar a Mateu Brun, Comandant Primer de la Guàrdia Municipal. Mateu Brun era capità retirat de l’Exèrcit i havia estat Alcaide de la Ciutadella, i després destinat al Castell d’Hostalric pel Baró de Meer. En contra de l’opinió de que a penes va exercir aquest càrrec, “De los datos recojidos se deduce que hasta 1843 la Guardia no pasó de un prolongado período de organización y por tanto, la función de Don Mateo Brun no fué realmente por él ejercida”, el meu parer es de que el va acomplir plenament i sense interrupcions des del seu nomenament, l’11 d’abril de 1.840, i fins el 21 de novembre de 1.843. Amb data 31 de juliol de 1.840, l’Ajuntament va nomenar Comandant Segon de la Guàrdia Municipal al tinent d’infanteria retirat Carles Àngel, que fins aleshores era Caporal Principal i Cap del Cos Municipal de Serenos, però en data 10 d’octubre, d’aquest mateix any, va ésser suprimida aquesta plaça “pues la experiencia a demostrado que no es del menor interes y de nada sirve”, i per la qual cosa Carles Àngel va deixar d’ocupar aquest destí, ni cap d’altre a l’Ajuntament. Els mesos d’abril i maig, hi va haver varies cessacions, algunes temporals i d’altres definitives, dels Sots caporals, ara, temporalment, citats com a Caporals, quedant, com després es veurà, amb 8 Caporals i el Cap dels Porters com a responsables dels 8 Escamots. L’organització d’aquesta “Guàrdia Municipal” fou l’agrupació de les diverses forces municipals en 8 Pelotons o Escamots i cadascun d’ells sota el comandament d’un Caporal, i del Cap dels Porters, i tots ells sota el comandant de la Guàrdia Municipal, Mateu Brun. · El 1er Escamot estava integrat pel Caporal Ramon Cos i els 18 membres del Cos del Rondin; i el Caporal Pablo Trias i els 11 membres del Cos de Guarda passeig. · El 2on Escamot el formaven el Caporal Domènec Pascal, i els 10 Serenos del Quartell 1er, els 9 Serenos del Quartell 2on, i els 8 Serenos del Quartell 3er. · El 3er Escamot estava sota el comandament del Caporal Josep Castino, i 9 Serenos del Quartell 4ar, 6 Serenos del Quartell 5è, i dels 11 Suplents de Sereno. · El 4ar Escamot pel Caporal Josep Perera i 20 Encenedors de Fanals. · El 5è Escamot pel Caporal Salvador Coder i 17 Encenedors de Fanals. · El 6è Escamot pel Caporal Agustí Calvell i 19 Encenedors de Fanals. · El 7è Escamot pel Caporal Ferran Vionet i 18 Encenedors de Fanals. · El 8è Escamot pel Cap dels Porters Pere Riera i 18 Porters Municipals. Els Caporals, encara que enquadrats dins d’aquests Escamots, especialment a la nit, auxiliaven, als Serenos en els diferents serveis, i alguns d’ells destacaren en la resolució exitosa dels mateixos, potser a destacar, d’entre d’altres, a Ferran Vionet en el barri de la Barceloneta, doncs molts delinqüents només sentir el seu nom es posaven a tremolar. Vionet que es va incorporar al Cos el 31 de gener d’aquest any, en substitució, per acomiadament, d’Orrí, havia treballat com a Sots caporal en la Ronda, coneguda vulgarment com la Ronda de Josep Maria Vallés, de la qual en parlarem en l’apartat de l’any 1.841. En quant als Encenedors de Fanals, Barcelona a les nits estava enllumenada per uns 1.610 fanals d’oli, però ja estava en projecte un enllumenat públic per gas, però això seria en els anys immediatament posteriors. Citar, també, als Caporals Agustí Calvell i Salvador Coder responsables de Serenos i dels “Faroleros”, els dos havien sofert continues persecucions per part de les autoritats militars, per motius polítics, els dos van estar empresonats mes d’un any i mig pels fet de l’any 1.837, i varies vegades deportats fora de Catalunya, i així, Coder havia tingut que agafar la plaça de Sereno per haver quedat arruïnat, doncs durant prop de 20 anys, ell i la seva família vivien del producte d’un cafè amb billar, però el va tenir que vendre per les continues persecucions polítiques, 4 en total, l’última l’any 1.837 per la qual va estar tancat 19 mesos en les masmorres de la Ciutadella i en sortir va demanar un ajut a l’Ajuntament per refer-se, essent agraciat amb un donatiu en metàl·lic, i amb aquest càrrec. La responsabilitat superior de Mateu Brun, i del Comandant 2on, Carles Àngel en el poc temps que va exercir el càrrec, sobre aquest personal variat, es va desenvolupar, gairebé sempre, d’una manera pacífica, excepte amb el Cos del Rondin, que sempre va voler treballar amb mes autonomia, i les contestacions entre els dos comandaments van ésser habituals, e inclòs alguna vegada va tenir que intervenir l’Alcaldia per recordar al Cap del Rondin la superior autoritat del Comandant Primer de la Guàrdia Municipal Mateo Brun. Específicament pel que fa al Cos de Serenos, l’Ajuntament en data 5 de febrer va acordar que les demarcacions dels Alcaldes de Barri, coincidissin amb les demarcacions de cada Sereno. També a finals de març, l’Ajuntament va aprovar concedir 12.000 rals als Alcaldes Constitucionals i als Capitulars de Quartell per augmentar la vigilància a fi d’evitar i reprimir els jocs prohibits. Al mes d’agost el Sereno Gallart va resultar ferit al peu en caure l’arma al terra, per la qual cosa va demanar un ajut pels temps que no va poder treballar però l’Ajuntament li va denegar per no haver sigut pel tret d’algun delinqüent, i li va recriminar que s’hagués produït per la poca cura en el maneig de l’arma. Esteve Pedrosa també va tenir una caiguda en acte de servei i l’Ajuntament li va concedir en data de 23 de desembre una paga de 8 rals diaris mentre no pugues treballar. També citar les baixes per defunció del Sereno Josep Villegas, i per acomiadament de varis Serenos i els seu reemplaço per ascendits procedents de Suplents de Sereno. A mes a mes del Cos de Serenos, a la nit, hi havia d’altres membres de vigilància, alguns de naturalesa municipal i d’altres particulars, fora del Cos de Serenos, però vigilant espais específics, com magatzems, mercats, places, escorxador, platges, etc., i tot sovint demanaven a l’Ajuntament permís per poder usar uniformes, llancetes, farolet, arma de foc, etc., i gairebé sempre l’Ajuntament ho autoritzava parcialment, però evitant que aquests poguessin ésser confosos pels ciutadans com a membres del Cos de Serenos. Com això va anar en augment en els anys següents es podria considerar com els precedents del que seria el Cos de Vigilants Nocturns, reconegut des de l’any 1.858. En referència a la feina monòtona, rutinària, solitària, trista, avorrida, etc., dels Serenos, en data 14 de desembre, el “Diario de Barcelona” va publicar un article ¡Pobrecito Sereno! en la que contraposava les característiques negatives d’aquesta feina amb les d’altres treballs molt mes variats i rics en poder compaginar treball i festes, cosa negada als Serenos, sempre amb els mateixos recorreguts, horaris, cants, etc., veient passar els dies, els mesos i els anys sense gairebé cap al·licient ni motivació. El Cos de Guarda passeigs, continuava sota les ordres dels Sobrestants José Martí i Pere Gutiérrez, i el Sots caporal Pablo Trias,també es van produir varies baixes, per defunció de Vicens Ferriol, i per diferents motius, però van canviar els criteris per al seu reemplaçament, així en lloc d’escollir en les ternes a homes grans, volien “…que las vacantes se reemplazen con individuos ágiles y robustos… atendiendo a la proyectada organización de la Guardia Municipal…”. El Guarda Antoni Riera va resultar ferit en acte de servei, i l’Ajuntament va acordar donar-li un ajut de 200 rals i que aquest fos ampliat si fos necessari per acabat de curar les seves ferides, i que aquest Acord servis de precedent per a casos semblants posteriors. Els Porters de Maça Amiell i Felip es van jubilat, i van ésser ascendits a Macers els Porters de Vara mes antics, Domingo i Enrich. En els Porters de Vara, aquest any hi va haver bastants variacions, alguns van ésser acomiadats, sembla per falta d’assistència en els incidents que es van produir a l’Ajuntament el mes de setembre, i per altres motius, d’altres es van jubilar, hi va haver readmissions, i es van nomenar nous Porters per a varis llocs, com l’Oficina de Contribucions i 2 van ésser nomenats per a la celebració de Judicis Verbals i de Conciliació. Per últim citar, com a curiositat, que Josep Boix i Galí que havia estat interinament, i per poc temps, Cap dels Porters, en deixar aquest càrrec, va demanar a l’Ajuntament permís per a continuar en l’ús de la Vara, però aquesta autorització, que a vegades es concedia sense sou, li fou denegada per no estar en l’exercici del càrrec. Pel que fa a aquesta classe de judicis, citats abans, que celebraven els 6 Alcaldes Constitucionals, aquest any 1.840 se’n van celebrar 2.762, dels quals 1.279 foren Conciliats, 1.302 no Conciliats, i 181 foren Verbals. Els detinguts que eren portats a l’Alcaldia pels dependents del municipi, procedents de batudes o per haver comès algun delicte, eren tancats en el Dipòsit de Detinguts de l’Alcaldia que estava en la planta baixa de l’Ajuntament al costat del Cos de Guàrdia, fins que en acabar les diligències eren traslladats a la presó o a altres establiments de correcció. A la nit del dia 18 d’abril, 3 dels detinguts es van escapolir trencant el sostre de citat Dipòsit, la qual cosa va provocar la reparació urgent d’augmentar el gruix del sostre i al mateix temps es va aprofitar per agençar una mica aquella dependència. De totes maneres les fugides de detinguts es produïen molt sovint, tant en el trasllat cap a l’Alcaldia, com en el trasllat cap a les presons del carrer Sant Pau i del carrer Amàlia, moltes vegades provocades per grups nombrosos de familiars o de públic en general que aprofitaven que el trasllat el feia un Porter sol o algunes vegades dos, per la qual cosa els trasllats de presos acostumaven a ésser, molt sovint, accidentats. En el Cos del Resguard Municipal hi va haver un parell de baixes i 5 nous membres, i pel que fa al vestuari que no havia esta renovat des de la creació del Cos i estava molt deteriorat, es va demanar comprar 3 carrabines i 3 vestuaris complets nous i 20 jaquetilles, però en demanar autorització a la Diputació Provincial per a fer la subhasta, aquest organisme va denegar-la dient que cada membre, com ja cobrava 10 rals diaris, es comprès cadascun el seu vestuari, però finalment l’Ajuntament va acordar comprar aquest vestuari amb els fondos de subhastes dels decomisos i de l’apartat d’Imprevistos dels Pressupostos. Aquestes jaquetilles pels Individus eren “…como las últimas, de azul turquí, color fuerte, bordados de seda al cuello, hechas expresas y tomando medidas, a 100 reales cada una…” i la del Caporal Cap eren “… igual que las anteriores, cuello y faldas de oro fino, los botones finos, los forros de tabilete, en fin como parroquianos, a 160 reales cada una…” Un altre aspecte fou que com els aprehensors tenien un tant per cent de les matèries comissades, moltes vegades havien de reclamar varies vegades a la “Hacienda Nacional” perquè els pagués la comissió corresponent, tenint que presentar els rebuts de les matèries lliurades, especialment en les aprehensions de tabac. Un altre servei municipal era el de recollida dels animals morts dels carrers de la Ciutat i “su territorio estrecho”, es portava a efecte per una empresa privada, mitjançant la concessió de l’Ajuntament, per anys naturals. Es tractava de retirar tota classe d’animals cavallars, mulars i d’altres, els quals els transportava cap al muladar i allí aprofitaven les pells i els ossos. Hi havia dues atzembles tirades per mules, que avisaven de la seva presència amb un esquellot i que cobrien mitja Ciutat cadascuna i havien de recórrer tots els carrers i places i deixar els carrers nets d’animals morts, i cada matí havien de passar pel magatzem dels Encenedors de Fanals per si hi havia algun comunicat dels Faroleros en aquest sentit. Cada animal mort havia d’ésser traslladat tapat amb una manta amb l’escut de la Ciutat i si feia pudor havia de passar pels carrers amb menys públic per evitar incomodar el menys possible. Aquesta concessió s’atorgava al millor postor per una quantitat fixa anual, que per aquest any fou de 201 lliures catalanes, que l’Ajuntament havia de cobrar per trimestres anticipats, i amb una penalització d’una pesseta per cada animal que no fos recollit en un espai de temps prudencial. En els Pressupostos una vegada tancats d’aquest any 1840, hi ha, al meu parer, algunes curiositats destacades, així: · Provenint de l’any anterior…………158.349 rs 04 mrs. · Recaptat durant l’any 1840………5.517.098 rs 18 mrs. · Entrades total ———————– 5.675.347 rs 22 mrs · Sortides total———————— 5.545.399 rs 10 mrs · Passen a l’any 1841—————— 129.948 rs 12 mrs Les partides principals d’entrades, gairebé la meitat, encara que no totes eren dels impostos, provenien del ram de les carns; i les partides principals de sortides corresponien una quarta part destinat a beneficència. En matèria de seguretat : per la Milícia Nacional 8.000 duros, pel Rondin Municipal 65.003 rs; pels empleats (comandaments) de la Guàrdia Municipal que encara no havia esta creada 41.994 rs; i cap despesa per l’important Cos Municipal de Serenos, amb mes de 50 membres, entre titulars i suplents, els quals en aquella època es finançaven amb lo que recollien voluntàriament dels veïns, i finalment “los fondos reservados” pels Alcaldes Constitucionals 13.000 rs per a despeses secretes de seguretat pública amb motiu de l’estada a Barcelona de SSMM. En acabar aquest any 1.840, l’Ajuntament presidit per l’Alcalde Primer Constitucional, Josep Maluquer i Montardit, que com tota la Corporació va cessar el dia 31 de desembre, continuava amb aquesta estructura sense haver-se constituït específicament el Cos de la Guàrdia Municipal, i les coses en matèria de seguretat van continuar igual, amb la Milícia Nacional, Cos de les Esquadres de Catalunya, les Rondes Volants Extraordinàries, Cos de Carrabiners del Regne, etc., i a nivell municipal els ja anomenats, Porters, Agutzils, Guarda passeigs, Serenos i Rondins, això si, ara agrupats sota un sol Cap, Mateo Brun. Entre les millores d’aquest Ajuntament cessant es podrien destacar la inauguració de la nova plaça mercat de la Boqueria, projecte de l’enllumenat en gas que hauria de substituir al d’oli, millora de la Milícia Ciutadana, foment de la instrucció pública, obertura d’alguns carrers importants, disminució i millora de la recaptació d’impostos, reforma i millora de la façana de l’Ajuntament i de varies dependències, així com la disminució dels seus empleats i dels sous dels mateixos, etc., i a l’acabar l’any van publicar un anunci d’un concurs per a premiar a la persona que presentes la millor memòria sobre els beneficis que reportaria a la ciutat de Barcelona l’enderrocament de les muralles. |