Joan Martell Doménech, nomenat Comandant Cap de la Guàrdia Municipal de Barcelona, (càrrec que sembla que no va exercir), el 19 d’agost de 1.841.
| L’any 1.841, va començar amb el nou d’Ajuntament, elegit el 20 de desembre de l’any anterior en el Saló de Cent i amb la renovació total dels 6 Alcaldes Constitucionals, de tots els Regidors, i de tots els Síndics, per la qual cosa des de l’1 de gener d’aquest any, l’Alcalde Primer passà a ser en Ramon Ferrer i Garcés, fins el 17 de novembre, en que va ésser rellevat per Tomàs Maria de Quintana i Badia, si bé, durant aquest espai de temps foren, per absències, Alcalde Primer accidental, gairebé tot els demés alcaldes constitucionals. Barcelona tenia una població aproximada de 165.000 habitants, inclòs l’important nucli de Gràcia, que encara era un barri de Barcelona, i la població de fora de les muralles, mentre que la província de Barcelona en tenia 397.194, i d’aquests, unes 100.000 persones sabien llegir i escriure. D’aquesta població de la ciutat, només la indústria del cotó ocupava a unes 30.000 persones, de la que menys de la meitat eren homes, uns 14.000; una tercera part eren dones, unes 10.000; i la resta nens, uns 6.000. En quant a Catalunya les primeres exportacions en importància eren els vins, i en segon lloc el tèxtil. En el ram de la seguretat en general, continuava com l’any anterior, i en quant a la creació del Cos de la Guàrdia Municipal es va donar, en certa manera, un pas mes, i així, en la Sessió Municipal de 21 de juliol, l’Ajuntament va aprovar una Proposició de creació del Cos de la Guàrdia Municipal de Barcelona, presentada pel Regidor Manel Torrents. En aquesta Proposició ja estava explicitat ben clar com volia l’Ajuntament crear el Cos de la Guàrdia Municipal, així, es tractava d’unificar tots els treballadors de l’Ajuntament que feien feines de vigilància i seguretat i d’altres individus no tant relacionats amb aquest ram, i una vegada agrupats, fer dues companyies amb un total de 338 membres, comandades per Oficials, Sergents i Caporals, amb les missions que ja feien, i nomenant un reten, amb una força que patrullaria per les vies de la ciutat per mantenir l’ordre públic, i amb l’obligació de presentar-se armats a l’Ajuntament o al lloc establert, quan fossin requerits per produir-se desordres públics, i amb l’advertiment de sanció greu d’acomiadament pels que no es presentessin. Pocs dies mes tard, el dia 19 d’agost d’aquest any 1.841, l’Ajuntament va nomenar Comandant Primer a Joan Martell i Domènec, i Comandant Segon a Josep Maria Vallès, als quals se’ls confiava l’organització del Cos de la Guàrdia Municipal de Barcelona. El projecte de crear una Guàrdia Municipal per a la ciutat de Barcelona, i el nomenament del Capità Joan Martell i Domènec, va causar molt bona impressió, doncs es tenia molta confiança en aquest militar de Reus, que gaudia de gran prestigi entre els barcelonins, hi havia l’esperança de que un personal seleccionat per ell netejaria la ciutat de lladres i gent de mal viure, i aleshores es tractava de que aquest projecte es materialitzes el mes aviat possible per a tranquil·litat dels barcelonins. Referent al Capità Josep Maria Vallès, havia estat el Cap d’una companyia d’infanteria i d’un escamot de cavalleria, mantinguda a expenses de la Diputació Provincial de Barcelona, i coneguda vulgarment com la Ronda de Josep Maria Vallès. Per Decret de les Corts de 27 de desembre de 1.836, s’havia facultat a les Diputacions Provincials per crear forces amb destinació a la persecució de gabi-les rebels i cercar els arbitris per al seu manteniment, i així, la Ronda d’Infanteria ja havia estat creada el 28 de novembre de 1.836, i si va afegir el escamot de Cavalleria creat el 10 de març de 1.837. Aquesta Ronda va fer multitud de serveis causant a l’enemic nombroses baixes entre morts i ferits, i va netejar de malfactors els camins i especialment al pla de Barcelona, els accessos a la ciutat que gairebé estaven bloquejats. Els serveis d’aquesta Ronda no es van limitar a la província de Barcelona, doncs van actuar en altres indrets de Catalunya. Si durant l’any anterior es va nomenar el Comandant Mateu Brun i es va fer una projecte que va quedar en gairebé res, aquestes forces amb un Cap i varis Sots caporals, però força desorganitzades, amb feines molt diverses, amb sous i horaris diferents, i sense un reglament adient que regulés les seves activitats, obligacions i drets, donà la sensació a l’Ajuntament que en podrien treure molt mes profit d’aquests mes de 300 treballadors, per això aquesta proposta de creació del Cos i nomenament d’aquest militar amb tant de prestigi, per aconseguí una nova organització i tenir dues companyies semblants a les de la Milícia Nacional, amb vestits ben elegants, armats, i ben disciplinats, per a fer complir les seves disposicions i, també es va tenir en compte el Ban del Regent general Espartero contra els latrofacciosos, que si bé va netejar els camins de lladres, carlins, i malfactors, etc., va emplenar les grans ciutats, com Barcelona, on no estava vigent aquell Ban, de delinqüència i població marginal, vivint dins de les ciutats amb els seus delictes, els seus vicis i les seves males inclinacions. La freqüència dels delictes que es produïren, feren necessari el crear aquest Cos, doncs els Alcaldes Constitucionals, els Capitulars de Quartell, i els Alcaldes de Barri no podien sols fer front a aquesta problemàtica, els Porters i els membres del Rondin, tenien unes altres obligacions, i els Serenos ja treballaven de nit, per la qual cosa, a més a més, de fer complir les disposicions de policia urbana, era també per a lluitar contra la delinqüència i pel manteniment de l’ordre públic a la ciutat. Una vegada nomenat en Joan Martell, aquest va presentar un projecte, una mica diferent de l’anterior i en el qual deia que solament formarien la Guàrdia Municipal els Serenos, els Encenedors dels Fanals i els membres del Rondin, als quals s’afegirien “… cien cincuenta individuos robustos, jovenes, valientes y de acreditados sentimientos tanto políticos como morales…..”. Aquestes dues companyies haurien de tenir els seus capitans, oficials, sergents i caporals, i es regirien per un reglament i una disciplina molt severa. El diari El Constitucional en un article d’aquells dies, deia: “….Con esta fuerza el pueblo de Barcelona podrá descansar tranquilo. Repartidos los Guardias Municipales por las plazas y calles vigilarán por la seguridad de las personas y sus propiedades, sofocarán en gérmen todo disturbio en las calles en que sobrevenga por cosas que, insignificantes en un principio, van adquiriendo gravedad á medida que no se toman providencias para acabarlas. Ora ocurra un incendio, un robo, una tentativa de asesinato, una riña terrible; ora se amotinen unos cuantos para alterar sin ton ni son el orden público, los alcaldes constitucionales encargados de su conservación tendrán una fuerza perenne, con cuyo apoyo se harán obedecer de los díscolos removiendo facilmente todo obstáculo. Cosas acaecen en estos tiempos que ni son tan futiles que la autoridad deba despreciarlas, ni tan graves que deba reunir a la Milicia Nacional por ellos. Estos son los casos en que la Guardia Municipal se deja ver con toda su utilidad, pues basta para tranquilizarlo todo, sin necesidad de esparcir la alarma ni incomodar á millares de individuos….”. Acabava dient que creia que els barcelonins, sense cap dubte, acollirien de bon grat aquest Cos per tenir tan bon i just objecte, i que la Diputació Provincial hauria de concedir algun arbitri per al seu finançament, i en cas que fos negat, li semblava que la ciutadania de Barcelona estaria disposada a una contribució voluntària. Però ni el primer projecte “del individuo del Ayuntamiento del año 1.840” , probablement Mateu Brun, del 13 de juliol de 1.841; ni el segon del regidor Manel Torrents, del 21 de juliol de 1.841; ni el tercer d’en Joan Martell, de 23 d’agost de 1.841; no s’arribaren a posar en marxa, perquè en el mesos següents degut a les circumstàncies que es produïren, a nivell nacional amb l’aixecament, a la matinada del 2 d’octubre, del general Leopoldo O’Donnell a Pamplona en voler substituir en la Regència al general Espartero per la Reina Governadora Maria Cristina, viuda de Ferran VII i exiliada a França, i a nivell local amb la temporal Junta Suprema de Seguretat que, per motiu de l’aixecament, va substituir, en certa manera, a l’Ajuntament, i els problemes posteriors amb l’enderroc parcial, del 26 d’octubre, dels murs de la Ciutadella, així, com en els problemes interns, de moltes desavinences en el si de l’Ajuntament; la falta d’interès de molts regidors pels assumptes de l’Ajuntament, traduït amb molt absentisme a les sessions i reunions; de les males relacions amb altres autoritats i institucions com el Govern Civil, Diputació Provincial, etc., on el Governador Civil Dionisio Valdés, era el president nat, no tant sols del Govern Civil, sinó també de la Diputació Provincial, de l’Ajuntament i també de la Junta Suprema de Seguretat, totes aquestes circumstàncies, junt amb la penúria econòmica, potser van motivar que tots aquells projectes de creació de la Guàrdia Municipal quedessin oblidats durant la resta de l’any 1.841. Un altre factor afegit, fou que una vegada sufocat l’aixecament de Pamplona, la Junta Suprema de Seguretat i acomplint el seu objectiu s’havia de dissoldre, però en la seva vigència s’havia compromès i ja havia començat l’enderrocament de part d’un mur de la Ciutadella, cosa que s’havia fet en absència del Capità General Antonio Van-Halen, que durant l’aixecament va anar a Saragossa a fer-se càrrec del comandament del Primer Cos de l’Exèrcit, i les autoritats que havien quedat a la Ciutat, el Capità General interí, Juan Zavala i el Governador Polític, Dionisio Valdés, mes o menys, havien transigit, però en tornar el Comte de Peracamps no va autoritzar-ho i per ordres del Regent, va dissoldre la Junta Suprema de Seguretat que va tenir que marxar a l’exili a Anglaterra (entre ells el Regidor Manel Torrents), va desarmar 3 batallons de la Milícia Nacional, i va reemplaçar l’Ajuntament de 1.841 pel de 1.840, a mes a mes, amb la declaració d’Estat de Setge del 15 de novembre i concentració de tropes a la Ciutat i a les immediacions com a mesures preventives i dissuasòries. Una curiositat, en el segon dels Bans de declaració de l’Estat de Setge del Capità General a la ciutat de Barcelona, i en detallar algunes mesures en la seva aplicació, hi havia un paràgraf que hi deia “….que serà pasado por las armas qualquier individuo de la Milicia Nacional o del Ejército, con las armas en la mano y probado que sea delito, exceptuando á los individuos armados por Reglamento de la Guardia Municipal, á los del Resguardo de Rentas, Rondas Volantes y Mozos de las Escuadras de Valls…”. En aquest Ban es nomenava a la Guàrdia Municipal quan encara no havia estat creada, evidentment es referia genèricament a tots els individus dels Cossos de Vigilància municipal que hi havia aleshores. També en l’àmbit governatiu, hi va haver problemes, doncs durant aquest any 1.841, es van succeir fins a 6 Governadors Polítics, així, cronològicament : Miguel Belza de Iriarte (interí) fins el 28 de gener; Facundo Infante fins el 6 d’abril; Domingo de Aristizábal (interí) fins el 22 de juny; Dionisio Valdés fins el 6 de novembre; Juan Zavala (interí) fins el 25 de desembre; i des d’aquesta data Juan Gutiérrez, i no cal dir que algun d’ells no massa ben acceptats. Però en aixecar-se el 28 de novembre l’Estat de Setge, i retornar a la situació anterior, tot va ésser així, menys l’Ajuntament que va continuar el de 1.840, i en les eleccions que es van fer al desembre, es van elegir, tal com estava previst, els 6 Alcaldes Constitucionals; la meitat dels Regidors, es a dir, de 24 se’n van elegir 12; i 3 Síndics. Així que començaria l’any 1.842, amb la situació anòmala dels Regidors nous, més els, teòricament, 12 Regidors de l’any 1.840. En quant a les eleccions municipals del desembre d’aquest any, en les de Girona capital, va ésser elegit Alcalde Primer Constitucional, Joan Martell i Domènec, càrrec en el qual va prendre possessió el dia 1 de gener de 1.842. Girona era la ciutat on Joan Martell feia varis mesos que hi era, inclòs en el mes de novembre havia estat comissionat per la Junta de Vigilància de Girona per anar a organitzar la milícia del poble de Llers, on s’havien produït alguns aldarulls, així, doncs, ja es veu per les dates que el projecte de creació de la Guàrdia Municipal de Barcelona per Joan Martell va durar poc espai de temps i ja estava abandonat. Pel que fa als grups o escamots que formaven el conglomerat, anomenat genèricament Guàrdia Municipal, va continuar, al meu parer, sense interrupció, sota el comandament de Mateu Brun, i crec que els nous comandants anomenats el 19 d’agost d’aquell any, es a dir Joan Martell i Jose Maria Vallès, el primer es va limitar a acceptar el nomenament i fer el projecte i no va exercir com a Cap, ni va prendre possessió del càrrec, i Vallès va acceptar el càrrec però ja va dir en la resposta que de moment no podia incorporar-se per estar fent un servei important fora de Barcelona. Com durant tot el període de 1.840 a 1.843, hi ha molts documents signats per Brun, inclòs els temps immediats, abans i després, del nomenament de Martell i Vallès, el meu parer que el cap efectiu fou durant tot aquest període Mateu Brun. Encara que semblava lògic que en els Pressupostos d’aquest any 1.841 el concepte hauria de haver estat Guàrdia Municipal, no fou així, i es van usar diferents apartats específics, de Guàrdia Municipal només per al Comandant i els 8 Sots caporals, i els diferents grups tenien la seva quantitat assignada, per tant es farà una breu referència a cadascun. Per a la Guàrdia Municipal, es va pressupostar a 1 Comandant a 20 rals diaris, es a dir, 7.300 anuals; 8 Caporals d’Escamot, a 12 rals diaris, resulten 35.040 anuals, i 24.000 rals per a despeses secretes de seguretat, per tant també aquest any, es van destinar “fondos reservados”, a l’Alcalde 1er Constitucional, en principi 24.000 rals, es a dir , 2.000 rals mensuals, però sembla que després aquesta quantitat va quedar reduïda a 1.000 rals mensuals, destinada a augmentar la seguretat. Els Porters Municipals, en el mes de maig, van tenir una nova reorganització, així, en data de 17 de maig, l’Ajuntament va procedir “al arreglo de los Porteros para los Cuarteles… que los Capitulares hechen mano de los Porteros, cuyos despues designados seran responsables de la policia de los dichos Cuarteles”. Per primera vegada el Cap dels Porters també manava els Macers, els quals continuaven el seu servei a l’Ajuntament, i els Porters de Vara van ésser redistribuïts proporcionalment a cadascun dels 5 Quartells, però dos dies després ja començaven les permutes entre ells. La plantilla fou de 1 Cap, 4 Macers, i 17 Porters de Vara, amb una despesa de personal anual de 84.500 rals. A principis d’any va morir el Porter de Vara Jaume Bruguera. També citar dues curiositats, al mes d’abril, varis regidors es van queixar de que els Porters, Agutzils, etc., ocupaven la llotja de l’Ajuntament al Teatre, reservada per a membres del Consistori, per la qual cosa l’Ajuntament va enviar un escrit al Mateu Brun per què els dependents del municipi ocupessin el lloc que els pertocava per si tenien que intervenir en alguna incidència i no ocupessin la llotja de les autoritats municipals; i un altra, al mes de novembre l’Alcalde 1er va acomiadar un Porter per no haver complert l’ordre d’obrir una mica la finestra perquè entres una mica de llum al despatx de l’Alcalde, i sembla ésser que la va obrir massa, però el dia 2 de desembre va ser readmès. Aquest any Mateu Brun sembla que es va dedicar a uniformar els personal dels diferents escamots, així com a actualitzar els diferents escalafons per ordre d’antiguitat, i pel que fa als Serenos Municipals, es van produir varis canvis, tant en els titulars com en els Suplents, quedant en el mes d’agost amb 49 Serenos titulars, repartits 42 en els 5 Quartells, 1 a la barriada de la Porta Nova, 1 a Sant Bertran, 2 a Gràcia, i 3 a la Barceloneta, i els 12 Suplents. La proposició del 24 de juliol d’aquest any d’acomiadament dels treballadors de l’Ajuntament que no fossin progressistes no va afectar gaire als diferents grups del ram de vigilància, però si al Cos de Serenos amb l’acomiadament de 6 Serenos. En començar l’any, concretament, el 27 de gener, l’Ajuntament va acordar tancar les casernes perquè, sembla ésser, que els Serenos abusaven massa de quedar-se en aquella dependència allargant el temps de descans, i va decidir que els descansos els fessin en les cruïlles de carrers, per poder vigilar mes i estar mes a la vista. Al mes d’abril fou nomenat Sots caporal del 8è Escamot, destinat a Gràcia, Sebastià Ponsa, per haver cessat el Sots caporal Agustí Puigsech. En relació a la divisió de la Ciutat, en la data del 19 de març es va produir una Ordre de la Regència Provisional, concretament del Ministeri de Gràcia i Justícia, de dividir Barcelona i els seus ravals en 4 Quartells, només a efectes judicials, per a atribuir-los als 4 Jutjats de Primera Instància i Instrucció que hi havia a Barcelona. Al mes de setembre es va presentar una proposició de varis regidors demanant que el Cos Municipal de Serenos no s’hi integrés dins d’un altre Cos de vigilància. Citar algunes incidències, al mes d’abril es va produir una forta discussió amb insults entre un Alcalde de Barri i el Sots caporal Coder, per la qual s’havia demanat la destitució d’aquest últim, però es va arreglar amb una reunió amistosa promoguda per l’Ajuntament; i al mes de setembre el Suplent de Sereno Noet que no havia anat al servei, al dia següent es va presentar al domicili del Sots caporal Coder, al que va amenaçar i insultar, proferint també paraules injurioses contra el Comandant Mateu Brun, motiu pel qual, l’Ajuntament, amb data de 11 de setembre va acomiadar-lo. La plantilla dels Guarda passeigs fou de 2 Sobrestants, 1 Sots caporal, 7 Guardes, 1 Jardiner, i 1 Encarregat del viver, amb un pressupost total de 35.770 rals, i aquest any va morir en servei actiu, el Guarda Salvador Majó, que l’any anterior l’Ajuntament li havia denegat la jubilació, i fou substituït per terna per Josep Bosch. En el Rondin va continuar tot l’any la discussió de si es feia la subhasta per la compra de jaquetes i 4 capots pel servei de nit, uns regidors deien que s’esperessin a que es constitueixi la Guàrdia Municipal, que deien era imminent, i els altres deien que no es podia esperar mes, que els vestits feien pena i que anava en detriment del prestigi del municipi. Pel que sembla, l’any anterior , no es va comprar vestits per a tot el col·lectiu, que estava constituït per 1 Caporal i 18 Vigilants, amb un pressupost final anual de 65.700 rals. També, en la línia de l’any anterior, en data 12 de febrer, l’Alcalde va amonestar al Cap del Rondin, Ramon Cos, i amb l’advertència de que donés les dades que li demanava el Comandant de la Guàrdia Municipal, Mateu Brun, abans de 24 hores, de totes maneres el problema va continuar fins l’any següent amb la destitució del Caporal Ramon Cos per altres motius però relacionats, es a dir, de corrupció. |