Banda de Cornetes i Tambors de la Policia Municipal de Barcelona, amb uniforme d’estiu, de la Unitat de Trànsit, que actuava a Festivals Benèfics, Desfilades, Inauguracions, Cavalcades, Festes Majors, en les dècades de 1.950 a 1.970.
| Estrictament la Guàrdia Urbana, la moderna Guàrdia Urbana, fou creada l’any 1907 i va sortir per primer cop al carrer el dia de la Immaculada, és a dir, el 8 de desembre de 1907. Però la data oficial de creació del Cos, és el 26 de novembre de l’any 1843, data de creació de la Guàrdia Municipal, ja que es considera que la Guàrdia Urbana és la continuació de la Guàrdia Municipal. De fet les dues Guàrdies, comandades pels senyors Cruz Mendiola Cabrera i Manuel Ribé Labarta, respectivament, van conviure des del 8 de desembre de l’any 1907 fins el 31 de març de l’any 1921, data en la qual es van unificar amb el nom de Guàrdia Urbana, i sota la prefectura de Manuel Ribé Labarta. Els antecedents, pel que fa als Cossos de Vigilància Municipal des de la creació de l’Ajuntament per Jaume I l’any 1249, “a grosso modo”, primer els Agutzils, els Porters de Vara, (normalment entre 12 i 20 membres) i Porters de Maça (entre 4 i 6 “Macers”). En les Ordenances Municipals de 1.787, que mes aviat eren els mecanismes i protocols de com havia de funcionar l’Ajuntament, no hi havia cap referència a cossos de seguretat municipal, i només hi havia una petita referència als Porters de Vara, de Maça, i els Agutzils. El Cos Municipal de Serenos, que van sortir per primera vegada al carrer la nit del 18 de febrer de 1786. En un primer moment foren uns 12, després des del 1800 gairebé foren uns 40, (un per cada barri de la Ciutat emmurallada). Després, amb la reforma i Reglaments, van acabar el segle XIX amb, aproximadament, uns 80 efectius, entre Serenos i Suplents, i, amb l’agregació dels municipis veïns, la xifra va augmentar considerablement, fins que, a l’any 1976, es van integrar, junt amb els Cossos de Vigilants Diürns i Nocturns, en el Cos, aleshores anomenat Policia Municipal. Els Escalafons del Cos, meticulosament fets, amb noms i cognoms, dates d’ingrés, domicili, Quartell i Barri assignat, etc., de mitjans de 1.821, hi havia 40 Serenos; el del 31 de desembre de 1.823, n’hi havia 41 (un Barri mes al Quartell 5è); el de l’u de març de 1.836, n’hi havia 40; i el de l’u de desembre de 1.836, n’hi havia 41 Serenos (un Barri mes al Quartell 5è). Mes endavant es va crear la figura del Suplent de Serenos. També podríem parlar dels Alcaldes de Barri, que, gairebé, sempre era coincident amb el barri o demarcació dels Serenos, del que, en certa manera, aquests en depenien, en no haver-hi en aquest Cos comandaments que els dirigissin, només que el Sereno mes antic o mes caracteritzat; si be la seva dependència oficial era de l’Alcalde, el qual donava les ordres personalment, o per mediació dels Porters Municipals. Durant molts anys hi va haver en la Barcelona emmurallada 40 Alcaldes de Barri i 40 Serenos, i tant uns com els altres tenien la consideració d’Agents de l’Autoritat Municipal. Aquesta Divisió Administrativa de Barcelona, amb molts pocs canvis, era, bàsicament la divisió territorial de Barcelona del 25 d’octubre de 1.769. També els Encenedors de fanals, en nombre mes elevat que els Serenos, els homes encenent i apagant els fanals de la seva demarcació, i les dones preparant les eines i els olis, que treballaven en aquesta tasca en la “Casa de los Gigantes”. Desprès podríem parlar dels Guarda passeig cap al 1819, aproximadament, en nombre d’uns 10 a 20 membres, i amb la missió de vigilar el “Criadero” o Viver, el Jardí del General, i les zones enjardinades del Passeig de Sant Joan, Camí de Jesús (després passeig de Gràcia), Rambles, plaça Palau, passeig de Colom, etc. |