Cotxe patrulla de la Guàrdia Urbana, marca Seat 127, de principis de la dècada dels anys 1.980, estacionat davant de la seu de la caserna del Districte 3er, de Sants-Montjuïc.
| Continuant amb la problemàtica del contraban, i l’entrada de productes a Barcelona sense haver pagat els drets corresponents, varis comunicats, algun d’ells d’un Vigilant de Portes (Ramon Cos), deia que el contraban ja es feia amb total normalitat i impunitat a totes hores del dia i de la nit, que els bots de vi els passaven per damunt de les Muralles amb una corriola, sense que ningú els digués res, que a fora de les muralles tothom venia vi, havien proliferat les barraques, que s’havien convertir en tavernes, i que els mateixos contrabandistes feien les vendes davant mateix dels Carrabiners, als que també venien el vi, i d’altres productes. En data de 26 de febrer d’aquest any 1.837, el General 2on Caporal, Governador Militar de la Província, i Capità General Interí de Catalunya, Francisco Serrano, va publicar un Ban, molt rigorós, sobre les zones de vigilància, i els Cossos encarregats de la vigilància, així els Carrabiners, només de servei a la zona del Port, Duana i Portes; i les funcions de les Rondes Volants, els Mossos d’Esquadra, els Vigilants de Portes municipals, i en les zones de les casernes de la Ciutadella i de les Drassanes a les forces de l’Exèrcit; es donava un termini de 2 dies per retirar totes les barraques, així com la prohibició de la venda de comestibles i begudes en tot el perímetre exterior de la muralla; les aprehensions la major part pels aprehensors; els que entressin productes per sobre la muralla, o insultessin de paraula u obra contra els Agents actuants serien jutjats per la jurisdicció militar, amb els consells de guerra corresponent. Els primers dies molt bé, però al poc temps la problemàtica continuava, gairebé, igual, tot això agreujat per la mobilització militar dels Mossos d’Esquadra i els Carrabiners, per a accions de guerra, per la qual cosa, la Ciutat quedava, gairebé, sense, o amb pocs efectius militars i policials. El 14 d’agost de 1837, fou creat el Cos del Resguard Municipal, conegut vulgarment com a “Rondin”, amb la mateixa funció que els Vigilants de Portes, però amb una vigilància no estàtica, i que més endavant, en enderrocar-se les muralles, des del 1854, es van fusionar amb els Vigilants de Portes. Aquest Cos del Resguard, o Rondin, fou durant molts anys la Segona Secció de la Guàrdia Municipal. En la mateixa data foren nomenats els primers membres del Cos del Resguard Municipal següents: Pablo Coll, Pablo Boix, Salvador Corriols, Magín Colls, Juan Fuivá (o Tuibás), Isidro Marsá, Vicente Masroig, i Francisco Bayona, els quals van començar el seu servei al dia següent, 15 d’agost, data també en que van començar a cobrar els sous corresponents. El sou assignat era de 10 rals diaris; tenien que anar armats, però no hi havia carrabines al magatzem militar; i quan es fessin batudes o serveis especials, podien requerir el personal del Cos de Guarda passeigs i dels Fanalers, on farien el servei en qualitat d’agregats. En data de 20 d’agost, un Vigilant de Portes, José Boix y Galí, fou nomenat Cap del Cos del Resguard (o Rondin) Municipal, i també dels Vigilants de Portes, però amb el personal dels dos Cossos totalment separats, quedant les plantilles de personal següents: Personal de direcció: José María de Freixas, Col·lector; Eudalbo Serrajordia, Interventor; i Antonio García, Comptador. Cos de Vigilants de Portes: Cristóbal Gavarró, José Angel Fina, Francisco Fàbregas, Ramón Cos, José Bassols, Ramón Mercader, Francisco Viñals, i José Moner. Rondin de Vigilància: Caporal Cap José Boix y Galí; i els Guàrdies Jaime Ferrer, Juan Tomás, Pablo Coll, Pablo Boix, Salvador Corriols, Magín Coll, Juan Fuivá (o Tuibás), Isidro Marsá, Vicente Masroig, i Francisco Bayona. Escorxador: Tomás Llargues, Zelador; Domingo Vilardell, Revisor; José Puig y Manent, Revisor; Pedro Vila, Peó; i Celedonio Comas, Peó. Referent al Cos Municipal de Serenos, que eren 40 membres, l’Ajuntament, el 18 de juliol de 1837, va aprovar una Nova Planta per aquest Cos Municipal, es constituiria com a Cos permanent, es nomenaria un Caporal Principal, i 7 Caporals per coordinar-los, s’ampliaria el nombre d’efectius de 40 a 43 Serenos; s’organitzarien en 5 Brigades una per cada Quartell de la Ciutat, i dues Mitges Brigades, una a la Barceloneta i l’altra a Gràcia, amb un Caporal a cadascuna de les 7 Brigades, i el Caporal Principal per coordinar-les totes. També s’establiria 7 Quarterets una per cada Brigada, i el més important, la remuneració de tot aquest personal aniria a càrrec de l’Ajuntament, i que tot això es desenvoluparia en un Reglament posterior que inclouria els Encenedors de Fanals. Efectivament, el 28 d’agost fou nomenat el Caporal Principal Carles Àngel, (es podria considerar el 1er Comandament del Cos), i el 4 de setembre es van nomenar 7 Caporals (un d’ells Castino que fou el que va posar en marxa la Guàrdia Municipal al final de novembre de 1843), i ara només faltava aprovar el Reglament. Aquets nous Comandaments de Serenos foren: Caporal Principal: Carlos Angel; i els 7 Caporals: Bartolomé Mayol, (va cessar als pocs dies a petició pròpia), Domingo Pascal, Tomás Pascual, José Perera, Ramon Silva, Clemente Valldejuli, Joaquín de la Riva (interí), i José Castino Seriñena (interí), però al poc temps ja es van produir varis canvis, per renuncia i motius disciplinaris. També hauríem de parlar dels Encenedors de Fanals de l’enllumenat públic en nombre, aleshores, de 87 homes per a la feina al carrer, i 11 dones en la “Casa de los Gigantes” per a preparar l’oli, les metxes, i d’altres accessoris. Referent al Cos de Bombers, que encara no estava creat com a tal, però si hi havia eines per extingir els focs, així, en data de 12 de maig d’aquest any, Domingo Faline va enviar una instància amb la petició de cobrar 767 rals “del importe de las obras de construcción de un almacen de Bomberos y Cuerpo de Guardia en el extinguido Convento de Sant Agustín, para encerrar los útiles y herramientas de extinguir incendios”. Amb posterioritat, l’any 2.008, l’Ajuntament va commemorar el 175è Aniversari de la creació del Cos de Bombers, amb varis actes que es varen celebrar els dies 23, 24, i 25 d’octubre. Segons el text municipal, “L’any 1833 es va aprovar el Reglament de funcionament que va configurar la primera companyia de bombers (que en aquells moments es dirà “Societat d’Assegurances Mútues)”. En aquest espai de temps, del 1837 al 1843, es produïren nombrosos projectes de creació de Cossos de Vigilància, tant des de Capitania General, Govern Civil i Ajuntament. Potser uns 10 diferents, a esmentar els que gairebé no es van posar en marxa : Vigilants de Seguretat Pública (20 homes), Cos Salvaguardes Municipal (80 homes), Pla Seguretat Pública (100 entre Mossos, Vigilants i Rondin), així foren nombrosos projectes, però gairebé cap va arribar a realitzar-se per falta d’entesa entre les diferents administracions i per la penúria econòmica. Amb data de 20 de gener de 1.837, el Capità General de Catalunya va publicar unes normes sobre el ram de protecció i seguretat pública per a la ciutat de Barcelona i amb la mateixa data va habilitar i nomenar per un termini de 2 mesos a 20 Vigilants interins de Protecció i Seguretat Pública “para el servicio que se les designará, sin perjuicio de lo que decida S.M. acerca de su continuación”. Aquests Vigilants van ésser distribuïts 4 per a cadascuna de les 5 Casernes en que estava dividida la Ciutat, i la seva remuneració anava majoritàriament a càrrec de l’Ajuntament. En aquestes Instruccions hi havia 16 articles en les quals regulava el funcionament de dits vigilants, que quedaven a disposició del Gefe Superior Político, i estaven a les ordres de l’Alcalde 1er Constitucional i demés Alcaldes i Regidors pels assumptes d’infraccions generals, però no així en els temes polítics que només rebien ordres i donaven novetats directament, mitjançant notes reservades, al Capità General, per la qual cosa, rebia cada dia personalment, a les 9 del matí i a les 6 de la tarda, a un Vigilant de cadascun del cinc Quartells, però efectivament, sembla que només van durar els 2 mesos previstos. Projecte de creació del Cos de Salvaguardes Municipals, el dia 7 de març d’aquest mateix any 1.837, la Comissió 2ª de l’Ajuntament composta per 5 Regidors, va presentar a la deliberació de les Juntes de Quartell “les bases que convindria adoptar para cimentar solidamente el ramo de protección y seguridad pública, despues de un maduro examen de antecedentes ha formado un proyecto de Reglamento….. con una minuta de exposición de sus principales fundamentos para acompañarla á la aprobación del Excmo. Ayuntamiento si merece la de esta ilustrada reunión”. Aquest projecte es tractava, que d’acord amb els preceptes constitucionals de 1.823, que encomanava als Ajuntaments competències legals en matèria de “la policía de salubridad y comodidad, la seguridad de las personas y bienes de los vecinos y la conservación del orden público” i proposaven “la organización de un Cuerpo de Salvaguardias, que será una verdadera Guardia Municipal”, es tractava de millorar el sistema de altes i baixes del padró, així com en l’expedició de les Cartes de Veïnatge i Permanència, vigilància general a la ciutat i millor repressió del contraban, amb la qual cosa també milloraria els ingressos en les arques públiques. El dia 12 de maig , es va reunir la Comissió Mixta de Seguretat Publica, de Mossos d’Esquadra i la Secció 2ª de l’Ajuntament, amb l’objectiu de tractar de la creació urgent d’un Cos de Salvaguàrdias Municipals “ que al par que vigile a los promovedores de desordenes, sea con que pueda contar un apoyo la Autoridad para contenerlos” que seria de 160 homes, però, en principi, i fins que es poguessin aconseguir els diners necessaris, només seria de 80 homes. En data 31 de maig van ésser nomenats com a Comandant Cap interí de la Primera Companyia de Salvaguardes el tinent coronel d’Infanteria, el capità retirat Cristóbal Larran, i com a Sots caps, els tinents Francesc Orrell i Joaquim Cabrujas de Asin, els quals foren cessats quant estaven fent la selecció del personal, la majoria classes de l’Exèrcit, el dia 9 d’agost, prèvia indemnització de 640 rals pel Cap i de 320 rals per a cadascun dels dos tinents, per la qual cosa aquest projecte tampoc no es va fer realitat. Proposta d’un Pla Interí de Seguretat Pública a Barcelona. El dia 4 de novembre d’aquest any, el Gefe Superior Político, José María Cambronero, va enviar al Capità General i a l’Alcalde 1er Constitucional, un informe “muy reservado”, amb Instruccions per a la Sotsdelegació de Seguretat Pública de Barcelona, que contenien 17 articles i en els quals hi havia varies normes per al seu funcionament. El Gefe Superior Político es constituïa en el Cap d’aquest ram, el qual podria nomenar un Subdelegat i que treballaria per delegació i sota la seva direcció, i també en cadascun dels 5 Quartells hi hauria un Capitular encarregat d’aquest ram en cada Quartell. Al cap de pocs dies, el dia 9 de novembre, va ésser nomenat Sotsdelegat de Seguretat Pública de Barcelona, el Brigadier Pedro Munt, que anys mes tard, seria el primer Cap del Cos de les Rondes de Seguretat Pública de Catalunya, nomenat pel general Pavia, però d’això seria al cap de varis anys. A cadascun dels quartells hi hauria una Junta de 5 veïns honrats elegits per l’Ajuntament a proposta del Cap de cada Quartell, els quals auxiliarien al Cap i contribuir en totes les operacions del cens, padró, allistament i d’altres assumptes en que fossin requerits, però no així en les funcions específicament policials “ por el sigilo necesario”. També a cada barri hi hauria també una Junta de veïns honrats amb funcions semblants a les Juntes de Quartell. A cada Quartell es tendirà que portar 3 llibres de registre: un pels veïns, un altre pels transeünts i un altre pels forasters. Aquests Vigilants podrien imposar multes i fer detencions d’acord amb les lleis penals, però donant compte de les mateixes seguidament als seus Caps. L’estructura organitzativa seria descentralitzada en els Quartells i Barris, fent servir les antigues Oficines de Seguretat Pública Municipal, estaria formada per uns 30 Vigilants de Seguretat i un nombre d’uns 40 Mossos d’Esquadra agregats i repartits pel cada Quartell, es a dir hi hauria una coordinació, tant a nivell operatiu com a nivell de comandaments, amb reunions periòdiques entre el Cap de les Esquadres de Catalunya i el Sotsdelegat de Vigilància, si bé en determinades circumstancies faria falta l’autorització del Capità General. Tindrien la consideració de “auxiliares natos” i l’obligació de col·laborar amb els membres d’aquest Cos de Vigilància: el Cap, Sots caporals i Serenos, els membres del Resguard Municipal i els Vigilants Municipals de les Portes de la Ciutat. També els Alcaldes de Barri haurien de col·laborar amb els Vigilants en temes de seguretat pública, i especialment en matriculacions, censos i padró. Es curiós que no es citava al Cos de Guarda passeigs. La naturalesa d’aquest Cos seria municipal, tant per fer servir els locals municipals, com per la seva finançació mixta de la Capitania General, Govern Civil i Municipal, però majoritàriament, un 60 % aproximadament a càrrec de l’Ajuntament, com per les atribucions en matèria de seguretat i salubritat com a competència dels municipis. La composició seria de 100 persones, 32 dels quals serien Vigilants i 39 Mossos d’Esquadra i la resta personal d’oficines, es a dir, no operatiu, mes 1 Caporal i 16 Individus del Rondin Municipal de servei a les afores, i amb una pressupost total de 323.150 rals. Tot aquest projecte a l’Ajuntament li va semblar molt bé, excepte el seu finançament, ja que l’Ajuntament amb penúria econòmica no podia fer front a aquestes despeses, tot el contrari va manifestar el Capità General Ramon de Meer que va contestar que es felicites als autors i es poses en pràctica el mes aviat possible. La Comissió d’Alcaldes i Capitulars de Quartell va trobar molt bé el projecte, però amb dues observacions: la primera sobre la selecció d’aquest personal que hauria d’ésser a proposta del Capitular en lloc de les Juntes entre persones sense antecedents, de probitat i de coneixements en el ram de la seguretat; i la segona que degut a la penúria econòmica municipal era gairebé impossible el finançament d’aquest projecte. El dia 21 de novembre, l’Ajuntament va contestar al Govern Polític amb una amplia exposició de la situació econòmica i que per aquesta raó no podia fer front a aquesta despesa. El 30 de novembre el Capità General va demanar a l’Ajuntament els comptes del municipi les quals li van ésser remeses amb totes les xifres del dèficit municipal. En quant al Cos dels Guarda passeigs, hi ha poques novetats, va ésser nomenat Sobrestant Pere Gutiérrez, i que en el Pla Interí de Seguretat Pública de Barcelona en citar als Cossos auxiliars no feia cap referència a aquest Cos, tot i que els Guarda passeigs participaven activament en varies problemàtiques, especialment en els serveis conjunts amb altres Cossos per eradicar o disminuir l’enrenou de les”pedrees” de les tardes dels diumenges. El dia 22 del mes de març de 1.837, l’Ajuntament va aprovar la reorganització dels Porters municipals, després de varis esborranys van quedar definitivament nomenats els 4 Porters de Maça i els 23 Porters de Vara, assignant a cadascun d’ells a un servei determinat amb les seves respectives obligacions, així, els Porters de Maça: Felip, Puig, Amiell i Bonifaci de servei permanent dia i nit a l’Alcaldia de forma rotatòria; i els de Vara: Mercader destinat a Col·legis i Gremis i Milícies; Llargues a l’Escorxador; Casabó, Julià, Llopart, Cleries, Enrich i Domènech a l’Oficina de Contribucions; Bruguera i Domingo a Obreria i Rifes; Cabañeras, Pau Valls, Riera, Monpeó, Rovira i Torres a Almotacenia; Perramon, Font, Constant i Roca als Mercats del Born i Boqueria; Ramon Valls a l’Alcaldia; i Batayer i Jaume Valls a les Oficines del Padró, aquest projecte si que es va portar a la pràctica doncs va ésser un petit augment del seu número amb una reorganització i concreció de les seves funcions i que, mes o menys, ja funcionaven d’una forma semblant. Una problemàtica molt arrelada d’aquells anys eren les “pedreas”, produïdes amb especial virulència el diumenges i festius a la tarda, així el dia 15 de maig, un escrit dirigit als Alcaldes Constitucionals demanant una solució urgent, per la qual cosa, l’Alcalde Primer va ordenar al diumenge següent que un Oficial i 12 Mossos d’Esquadra muntessin un servei especial al passeig de Sant Joan amb l’Esplanada, però aquest servei no va tenir cap èxit, i així els següents festius es va tornar a muntar un altre servei mes ampli entre Mossos, Porters i Guarda passeigs, però els Mossos no van acudir per tenir altres serveis, però els dos Cossos Municipals van aconseguir la seva dispersió, però la “pedrea” es va produir igualment, però ja fora del terme municipal, concretament en el terme de Sant Martí de Provençals. La importància i gravetat de la problemàtica va fer que cada diumenge es fes un servei especial entre diversos Cossos per intentar disminuir o dissoldre les pedrees, servei, que d’altra banda no era nou, doncs, gairebé durant tot l’any 1.835, ja es muntava cada diumenge, a partir de les dues de la tarda, en punts estratègics de les muralles, i en el qual hi participaven els Porters, Vigilants de Seguretat, Guarda passeigs i Mossos d’Esquadra. En l’aspecte social, aquest any 1.837 van cessar en les seves funcions gairebé tots els empleats de les Oficines de Seguretat, i també van cessar els dos Vigilants de Portes Massó i Soler; en el Cos de Guarda passeigs va ésser ascendit a Sobrestant Pere Gutiérrez; i pel que fa als Porters, el dia 30 d’agost va morir l’antic Porter de Maça Fructuós Roviralta. |