Primera fotografia feta a Barcelona, al Pla del Palau, el 10 de novembre de 1.839.
| En començar aquest any, una Comissió de l’Ajuntament estava treballant en l’elaboració del Ban General de Bon Govern, treball consistent en una recopilació dels Bans de l’Alcaldia, i adaptar-los a la realitat i problemàtiques d’aquell temps, essent finalment aprovat el dia 10 de maig d’aquest mateix any. Contenia 246 articles, i tractava temes com: els edificis, evitar incendis, danys i baralles, neteja, ornat, conservació d’empedrats, pesos i mesures, pa, llet, xocolata, tavernes, places del mercat, carn, porcs i varis articles. Cada infracció tenia senyalada la multa corresponent, i la reincidència estava castigada amb una doble multa. Amb data de 25 de gener d’aquest any 1.839, la Comissió va presentar una proposta de creació del Cos de Vigilància Municipal, semblant al que feia poc temps s’havia creat a Madrid, Cadis i d’altres poblacions, amb la finalitat de fer complir els preceptes del “Bando General de Buen Gobierno” que s’estava elaborant i a punt d’ésser aprovat, doncs ho va ésser en la sessió municipal de 10 de maig de 1.839. El dia 31 de gener, aquesta proposició va passar als Alcaldes Constitucionals per al seu estudi i fer el corresponent dictamen. Quatre d’aquests Alcaldes van emetre la seva opinió amb data de 2 de març, gairebé d’acord amb la proposta amb unes petites modificacions i afegiren que aquest Cos també seria molt adient per a fer servei en les sortides dels alumnes de la Universitat Literària, en les “pedrees” i en les diversions públiques, però els altres 2 Alcaldes van emetre els seus dictàmens individualitzats. Així, el dictamen de Bonaventura Sans, donava dues alternatives, la primera la creació d’un Cos nou que es denominaria Guàrdia Municipal de 25 Individus i similar al dictamen anterior, i la segona alternativa era, que degut a la penúria econòmica, la descentralització de part dels Porters Municipals en cada Quartell per assumir aquesta funció. El sisè Alcalde, Marià Barallat va emetre el seu dictamen en aquesta última línia, que amb els empleats que hi havia a l’Ajuntament es podia fer complir perfectament el citat Ban, i així s’estalviaria molts diners del municipi, i afegia que per a fer complir les disposicions no era necessària la força, com tampoc feia falta el control sobre els alumnes de la Universitat, ni sobre les pedrees, ni tampoc en les diversions públiques, doncs a aquests actes ja hi anava l’Exèrcit i la Milícia Nacional. En definitiva creia que es podia solucionar amb els Porters Municipals, auxiliats pels Individus del Rondin, Guarda passeigs, Sots caporals de Serenos, i també tenir 5 ó 6 Mossos d’Esquadra a disposició de l’Ajuntament amb un sobresou del Municipi. Així, definitivament el dia 16 de maig, va ésser aprovat aquest nou projecte, però va guanyar les tesis de que no feia falta un nou Cos amb nous empleats, i per estalviar es va optar per que fessin aquesta tasca els Porters municipals, però una mica mes descentralitzats en els 5 Quartells en que estava dividida la Ciutat. El dia 28 de maig van quedar nomenats els 20 Porters de Vara ja existents als nous destins, i sota el comandament del Cap Pere Riera. Els Porters Municipals continuaven amb la distinció tradicional de Maça i Vara, els primers continuaven amb 4 de plantilla i amb el sou anual de 5.500 rals. El macer Amiell, amb la subvenció de 360 rals per la manutenció i cura dels nens abandonats. Els Porters de Vara, també continuaven amb la plantilla de 1 Cap, amb el sou de 4.000 rals anuals, i 19 Porters, amb els sou de 3.500 rals anuals. Pere Riera que ja exercia de Cap, va ésser nomenat formalment el dia 9 de febrer. Com s’ha vist en l’apartat anterior, en principi es va produir una descentralització en els 5 quartells, però poc a poc, i per necessitats de les diferents dependències, van tornar a ocupar els seus antics llocs de treball. El dia 27 de novembre, Josefa Roviralta, va enviar una instància a l’Alcaldia, en la que comunicava la trista situació en la que havia quedat després de la mort del seu pare, l’antic Porter de Maça, Frutuoso Roviralta, que deia havia molt del sentiment que li havia produït la separació del càrrec de Macer, per haver servir al lliberals en el període 1820 a 1823, i demanava els sous del seu pare dels anys 1.814, 1817, 1818, 1819, i 3 mesos del 1820, en total 2.812 rals. El 30 de desembre es va provar el pagament, però només li van pagar la meitat, el 8 de febrer de 1840 va demanar la meitat del deute pendent, que li fou denegat, i el 4 de febrer de 1841 va tornar a insistir en la reclamació, ara amb el resultat satisfactori. La plantilla del Cos Municipal de Serenos i la seva remuneració continuava com l’any anterior. El Caporal tenia un sou municipal de 16 rals diaris, i els 7 Sots caporals de 10 rals, per la qual cosa, la remuneració municipal anual fou de 31.390 rals, i els Serenos continuaven amb la remuneració voluntària dels veïns de la seva demarcació. El Caporal Principal de Serenos, Carles Àngel, va informar en data de 14 de febrer, d’uns greus incidents promoguts pel Sots caporal Climent Valldejulí, el qual anava cridant pel carrer despertant al veïnat i cantant entre d’altres paraules, precisament la contrasenya “Granada” i anava tant etílic que no coneixia ni als seus propis companys. Per la gravetat dels fets es va obrir una investigació interna durant la qual van declarar uns 10 Serenos i el propi Sots caporal, acabant les mateixes el dia 18 de febrer, i, desestimant la seva instància, l’Ajuntament va acordar la separació i acomiadament de Valldejulí en la Sessió del 16 de març de 1.839. En substitució del sancionat, es van presentar unes 20 sol·licituds, i mitjançant la terna corresponent, va ésser nomenat Sots caporal de Serenos, Ramon Carrencà, en data de 4 de maig d’aquest mateix any. També, l’Ajuntament va acomiadar al Sereno Josep Bertran el dia 3 de desembre per faltes disciplinaries, especialment per embriaguesa. Per a cobrir dues places de Serenos, vacants per defunció i per acomiadament, van ascendir a Serenos els dos primers Suplents de l’Escalafó, i com només quedaven 10 Suplents, i en el Reglament estaven previstes 12, es van nomenar Suplents Pau Anglès i Maurici Quintana, aquest últim procedent de Guarda passeigs, i que, mes endavant seria Porter de Vara i Maça de l’Ajuntament durant molts anys. Aquests dos nomenaments es van formalitzar el 11 de febrer de l’any següent 1.840. En arribar els freds, a finals d’octubre, el Sereno Senen Martí, del Quartell, 1er, va enviar uns instància a l’Alcaldia sol·licitant capots d’abric, i en cascada ho van fer d’altres Serenos de tots els altres Quartells, es curiós que la petició la fessin els propis Serenos, en lloc del Caporal Principal o dels Sots caporals, la qual petició fou aprovada en la Sessió del 7 de novembre, i en Subhasta pública, del 29 de novembre, foren comprats 50 Capots, 44 pel Cos de Serenos, i 6 pel Cos de Guarda passeig. El dia 3 de març de 1.839, es va celebrar un Judici de Conciliació, entre el demandant, Juan Prats, pagès del barri de Gràcia, i el demandat, Ramon Silva, Sots caporal Cap de Serenos del mateix barri, per haver fet el primer al segon un préstec de 58 duros, i només li havia retornat 18 duros, reclamant el cobrament dels 30 duros que faltaven. El Judici fou Conciliat, amb la Sentència feta per un dels Alcaldes Constitucionals, de l’embargament d’un terç del seu sou municipal, fins a la liquidació total del deute, mes 58’30 rals de les Costes del Judici Municipal. En quant als serveis meritoris, a destacar que a mitjanit del dia 2 d’octubre, varis Serenos van intervenir en el Pla de la Boqueria en la detenció de varis individus per la mort de Pau Vilella, i en el judici celebrat l’any següent va ésser condemnat a mort amb garrot vil l’autor material, però estava en rebel·lia. El dia 13 de novembre, varis regidors van fer una proposta de supressió dels càrrecs de Caporal i Sots caporals del Cos de Serenos amb la finalitat d’estalviar al municipi els 31.390 rals, i que aquesta feina fos feta per un Sereno Principal a cada Quartell. A final d’any, l’Ajuntament va acordar desestimar aquesta proposició perquè creia que un grup de 40 homes necessita un cap per dirigir-los, i deia que era imminent la creació de la Guàrdia Municipal, i que aleshores ja s’estudiaria aquesta proposta. La plantilla del Cos del Resguard Municipal la formaven el Caporal, amb un sou de 12 rals diaris; i 15 Individus, amb el sou de 10 rals diaris, lo que representava un cos total de 59.130 rals anuals. El que havia estat Cap del Resguard o Rondin, Josep Boix i Galí, va demanar, el 23 d’agost d’aquest any, que fos reposat en el seu antic càrrec, i, en principi, la Secció 2º va dictaminar que com no constava cap sanció tenia que ésser reposat, però Ramon Cos, que l’ocupava en aquell moment, també va enviar una instància el 29 de setembre, demanant no deixar-lo sense treball, i demanava continuar en el càrrec. L’Ajuntament va demanar una relació de la quantitat d’aprehensions fetes pel Rondin per comparar els millors resultats, molt favorable al que ocupava el càrrec Ramon Cos. El dia 10 de novembre l’Ajuntament va ratificar a Ramon Cos com a Caporal Cap del Resguard i va nomenar com a Sots caporal a Josep Boix i Galí, amb el sou de 11 rals diaris. El dia 14 de novembre, l’Ajuntament va publicar unes Instruccions, amb 8 articles, sobre el funcionament del Resguard, signades pels 6 Alcaldes Constitucionals. Els 4 primers articles tractaven de l’organització i de les obligacions dels Individus de vigilar nit i dia, i especialment en l’horari en que estaven les portes obertes, de l’ introducció de productes subjectes als impostos municipals, amb especial referència a la carn i al vi, però també, quant les autoritats municipals ho creguessin convenient, fer complir els preceptes del Ban de Bon Govern, que acabava d’ésser aprovat, les disposicions de policia urbana, i d’altres serveis pel que fossin requerits. Els altres 4 articles tractaven de les obligacions del Caporal Cap: rebre instruccions i donar novetats diàriament a l’Alcalde 1er; vigilar la subordinació i bon comportament ; el perfecte estat de revista de personal, vestuari i armament; i donar compte de totes les infraccions disciplinaries comeses pels seus subordinats. En aquestes normes, deia que el Cos estaria format per 1 Cap, 1 Sots cap, i s’augmentava la plantilla de 15 a 23 Individus, que foren nomenats aquell mateix dia, però previ un Dictamen del Regidor Pasarans, encarregat del ram de les carns i que fou el que ho havia proposat, l’Ajuntament va decidir mantenir el nomenament del Sots cap, però va anul·lar el nomenament d’Individus, per tant la plantilla va tornar a quedar en 15 Vigilants. També l’Alcalde 1er va anul·lar la disposició de fer complir les disposicions del Ban de Bon Govern, i que es dediquessin només a la finalitat per la que fou creat el Cos. En realitat del que es tractava es que els membres del Rondin cobraven del ram de les carns, però, gairebé, diàriament aquests membres eren requerits per membres del consistori per a fer serveis de policia urbana, fires, compliment d’actes judicials, etc., la qual cosa provocava que tret dels que estaven fixes a les portes, els de l’autèntic Rondin estaven distrets en altres ocupacions, moltes vegades els agafaven tots per anar a fer qualsevol servei, això va provocar durant molt de temps contestacions entre varis Alcaldes o Regidors. Tot i això, al cap de poc dies, a les vigílies de Nadal, un Regidor va demanar, i se li va concedir, que 6 membres del Rondin prestessin servei durant els dies de la Fira de Sant Tomàs Projecte d’un Pla de Policia i Seguretat Pública. A proposta d’un Regidor es va nomenar una Comissió Especial, que d’acord amb la legislació vigent sobre la seguretat pública, emetés un Dictamen per a veure les competències que d’aquest ram pertocaven als Ajuntaments o als Alcaldes. Es va nomenar la Comissió el 7 de setembre amb 5 regidors, la qual va emetre el Dictamen el dia 30 d’octubre. Aquest Dictamen contenia una extensa exposició de les diferents competències en aquest ram que històricament s’havien produït fins aquell moment, en el qual els Ajuntaments tenien la majoria de les competències, i les acabava agrupant en tres blocs. El primer contenia les atribucions d’estadística, el Cens, els padrons, i els actes de l’estat civil, que deuria ésser atribuïda a 8 regidors que amb els empleats del municipi deuria ésser de la major perfecció possible. El segon bloc relatiu a la policia de salubritat i comoditat, que atribuïa als síndics procuradors i el mateix nombre de regidors, per a revisió de les ordenances i bans, i que una vegada aprovats deurien fer complir els empleats municipals. El tercer, relatiu a la seguretat i ordre públic, atribuïda als capitulars dels 5 quartells, auxiliats pels alcaldes de barri, i els executors que serien els agutzils, els porters municipals, i els membres del Cos Municipal de Serenos. Aquest projecte va ésser enviat al Gefe Superior Polític varies vegades a finals d’aquest any, però sembla que no hi va haver resposta, ni aquest projecte es va arribar a posar en pràctica. La plantilla i la remuneració del Cos de Guarda passeigs, igual que l’any anterior. El que havia estat 14 anys Guarda de l’Esplanada, Jaume Ferrer, el mes de novembre se li va obrir un expedient per haver deixat passar porcs mallorquins i cobrar indegudament 2 duros per fer la vista grossa. Ferrer va demanar perdó, va tornar els dos duros, va dir que tenia que mantenir a 8 fills, i que de tot això tenia coneixement el Sots caporal Pablo Trias, i demanava la readmissió, però l’Ajuntament el va acomiadar el dia 2 de gener de l’any següent 1.840. Mes endavant, i durant l’any 1.840, l’Ajuntament va acordar la readmissió però quant es produís alguna vacant per cobrir en el Cos. Per acabar la crònica d’aquest any 1.839, la defunció, el dia u d’agost, del que havia estat Alcalde Primer Constitucional, Guillermo Oliver y Sala, en el període comprès des del 10 de juny de 1.837, i fins el 21 de maig d’aquest mateix any 1.839; i també a remarcar l’assassinat, a prop d’Organya el 3 de novembre d’aquest mateix any, del Conde Espanya, que havia estat el Capità General de Catalunya, des del 1.827 al 1.832, i que s’havia distingit per la seva extremada crueltat. |