Reproducció de la Felicitació per les Festes de Nadal del Sereno, de l’any 1.873.
| El dia 1 de gener de 1.842, va prendre possessió el nou Ajuntament, sortit de les eleccions del passat desembre, mes 9 regidors de l’any 1.840, els quals van exercir fins el dia 20 de març, data en que van ésser reposats en els seus càrrecs, els que els corresponia de 1.841, essent Alcalde Primer Josep Maria Freixas i de Borràs. Aquest Ajuntament tampoc estaria tot l’any, doncs durant els fets de novembre i desembre, amb els bombardeigs, des de Montjuïc, sobre la ciutat, etc., van suplir a l’Ajuntament i a la Diputació Provincial, varies Juntes que es van succeí, i amb varis noms diferents, així des del 15 de novembre, la Corporació Municipal va ésser suspesa fins el 5 de desembre, data on va tornar en l’exercici de les seves funcions. La població de Barcelona estaria, mes o menys, com l’any anterior, 121.815 habitants, es produïren 4.192 naixements, 1.432 matrimonis, i 5.015 defuncions. En aquest any 1.842, hi ha poc de positiu, i molt de negatiu per a la ciutat de Barcelona, així mentre es pot destacar que la Companyia del Gas, instal·lada al carrer Ample núm. 61, va inaugurar l’enllumenat públic amb gas a la nit del dia 5 d’agost amb dos fanals davant de l’església de Santa Maria del Mar, i el dia 2 de novembre, festa dels Fidels Difunts, amb la inauguració de varis fanals de la mateixa classe a les Rambles, causant molt bona impressió els 4 fanals de davant del Teatre Principal, a la plaça del Teatre. Aquest sistema d’enllumenat públic per gas que ara començava va durar fins l’any 1.966, que va ésser substituït per l’enllumenat elèctric. En sentit contrari, el tancament, per ordres del Govern, a primers d’octubre, de la fàbrica de cigars de Barcelona, que va deixar a unes 600 dones sense treball, va abocar a l’angunia i desesperació a mes de 2000 persones al privar-los dels mitjans de subsistència. Un altre fet negatiu fou els aldarulls, bombardeigs, i afusellaments dels mesos de novembre i desembre d’aquest any, dels quals hi ha molt escrit, però del que no s’ha escrit gaire es de com va començar, i, va ésser per una intervenció de membres de la Guàrdia Municipal, concretament del Resguard Municipal. El diumenge, 13 de novembre, a últimes hores de la tarda, es va produir un incident a la Porta de l’Àngel entre varis jornalers que volien introduir a Barcelona vi de forma fraudulenta i membres del Rondin Municipal que ho volien impedir, al final es van calmar els ànims, però després els incidents es van reproduir a la plaça de la Constitució i en altres indrets, fins que els aldarulls entre els militars, la Milícia Nacional i una part important de la població, es va fer generalitzada, i a trets, per tota la ciutat. Mes tard l’Ajuntament es va reunir, i el Governador Polític va manar detenir als redactors del diari “El Republicano”, això va fer que varis joves anessin a demanar al Governador la llibertat dels periodistes i també van acabar detinguts, l’excitació va anar en augment, el Governador Polític va prohibir a la Milícia Nacional que estès reunida, però això no es va acomplir, al contrari, es van atrinxerar a la plaça de la Constitució, van començar les barricades, els trets entre Milícia i Exèrcit, la tropa manada pels generals Van-Halen i Zurbano no podien donar un pas, per les barricades, i des dels terrats i balcons els tiraven de tot, especialment aigua bullint, tota la tropa va fugir a la desesperada per a refugiar-se a la Ciutadella, i molts Nacionals dels altres pobles veïns es van dirigir cap a Barcelona i, amb totes les portes tancades, van quedar-se fora, però escalant van poder entrar al Fort Pius del qual se’n van apoderar, i totes les campanes de les esglésies tocant a rebat, fins la nit, al dia següent va continuar la lluita, i les casernes militars s’anaven rendint fent-se càrrec de les mateixes els Nacionals i el poble, i va començar el bombardeig des de Montjuïc que van durar tres dies. Per fi el dia 4 de desembre es va pactar el fi de la revolta, l’Exèrcit va anant ocupant un altra vegada les casernes, les armes van ésser recollides, l’Ajuntament va tornar a la normalitat, es van dictar Bans molt repressius, es van produir molts Consells de Guerra amb moltes condemnes, i el dimarts, 13 de desembre, es van fer 13 afusellaments en l’Esplanada de la Ciutadella, etc. Durant la revolta hi va haver molts morts, potser varis centenars, tant de l’Exèrcit, com de la població civil. Cal destacar que en els primers dies de la revolta no hi va haver cap robatori, però després del dia 18 se’n van produir uns quants, la qual cosa va obligar a la Junta Provisional a dictar penes de mort pels que fessin robatoris aprofitant els desordres. D’aquesta revolta en va pagar els plats trencats l’Ajuntament, doncs en tornar a la normalitat, el Regent Espartero, que precisament havia vingut a Barcelona a dirigir les operacions militars des de Sarrià, va imposar als barcelonins la multa de 12 milions de rals, que era una quantitat totalment desorbitada, però que l’Ajuntament tenia que recollir i pagar en un termini molt curt de temps, davant de l’ inflexibilitat del Regent Espartero i del nou Capità General de Catalunya Antonio Seoane. L’Ajuntament va acordar el 12 de desembre obrir un expedient per a veure el comportament dels empleats municipals en les ocurrències de novembre i desembre. També ressaltar que el dia 10 d’agost es va acomiadar com a Regidor per a passar a Diputat Provincial, Manel Torrents, que havia estat l’autor de la Proposició de creació del Cos de la Guàrdia Municipal de Barcelona l’any anterior. Havia estat 18 mesos de regidor i se li va fer una carta d’acomiadament, cosa no gens habitual, per agrair-li els bons serveis com a Regidor de Barcelona. Així, doncs, l’any 1.842, amb tants problemes i penúria econòmica, també va acabar sense que es portessin a terme aquells projectes de creació de la Guàrdia Municipal, si bé Mateu Brun va continuar amb el comandament superior dels Porters, Encenedors de Fanals, Serenos, Guarda passeigs i Rondin Municipal. En el Pressupost d’aquest any 1.842, en l’apartat de Guàrdia Municipal hi havia 1 Comandant a 20 rals diaris, 8 Sots caporals a 12 rals diaris, i 24.000 rals per a despeses secretes, amb un total de 66.340 rals anuals. Pel que fa als Porters, en data 27 de gener, l’Ajuntament va acordar, atenent la petició dels Macers, el canvi de vestuari dels 4 Porters de Maça, deixant d’usar els vells “calzón corto y zapatos”, per el nou vestuari de pantalons i botes. El 26 de març el Regidor Prats va fer una proposició de reorganització dels Porters Municipals, es tractava d’una senzilla reforma, doncs, sembla que els Porters de Vara no complien amb les seves obligacions i encara feien burla de les ordres del seu Cap Pere Riera, així en cinc punts deia: Que els Macers continuessin igual; que el Cap dels Porters de Vara fos un Oficial o Escrivent de Secretaria; que tots els Porters de Vara, excepte els de Contribucions, després de fer la feina d’oficina es presentessin al Cap per si aquest els ordenava algun servei, i que dels Porters de Vara sempre n’hi hagués un de guàrdia a l’Ajuntament com els Macers i que fos rotatiu; que el servei de Teatre fos cobert pel de Maça i del Porter de Vara del propi President, així hi passarien tots, segons fos el President; que els Macers depenguessin dels Regidors, Secretari i Oficials de Secretaria i que no depenguessin del Cap de Porters de Vara; i que tots complissin estrictament i en cas d’incompliment el Cap deuria comunicar al Secretari per a la seva correcció disciplinaria. Aquesta proposició va donar moltes voltes, si van fer varies esmenes, i el dia 1 d’abril es va aprovar un llistat amb les atribucions i serveis dels 4 Macers i de cadascun dels 20 Porters de Vara, augmentant molt el patrullatge d’aquests últims per les seves demarcacions, i referent al Cap Pere Riera, aquest quedava en la Secretaria per coordinar i distribuir tota la feina del dia i del dia següent, en definitiva es pot dir que continuava com a Cap dels de Vara. També el mes de juliol, l’Ajuntament tenint en compte que els Porters gairebé eren l’única força de que podia disposar en l’horari diürn per a fer complir les disposicions de policia urbana i que molts d’ells no portaven la vara o en portaven una petita no reglamentaria, o be la portaven amagada, a fi de que fossin reconeguts pèl públic com a tals Porters, va acordar que els Porters Municipals portessin la vara a totes hores, i facultant a les autoritats municipals per a la destitució i acomiadament en cas d’algun incompliment. Durant aquest any 1.842 es van celebrar pels diferents Alcaldes Constitucionals 3.596 judicis, dels quals foren 1.588 Judicis Conciliats, 1.655 Judicis No Conciliats i 353 Verbals. Amb motiu de la mort el 22 de març del Porter de Vara Vicens Romeu, es va fer una terna per a elegir el substitut, essent escollit el fins aleshores Sots caporal de Serenos de la Barceloneta, Ferran Vionet, i al mateix temps es va presentar un altra terna per a cobrir la vacant de Sots caporal del districte 4ar, resultant escollit Josep Rosselló, essent efectius els dos nomenaments des del dia 2 d’abril. Pel que fa als Pressupostos d’aquest any 1.842, hi figuraven 4 Porters de Maça i 1 Cap i 18 Porters de Vara, amb una despesa total de 102.580 rals. Amb referència al Cos de Serenos, a últims de l’any anterior s’havia començat una nova reorganització que va afectar a gairebé a tots els seus membres, doncs a les 8 vacants que hi havia, hi va haver 11 jubilacions, 5 mes van ésser acomiadats, la majoria per embriaguesa, i un altre va ésser acomiadat per estar encausat en un assumpte penal, per tant s’havien de cobrir 25 places de Serenos en Propietat. També dels 14 Suplents se’n van acomiadar 2, i els 12 que van quedar van ésser ascendits a Sereno , per la qual cosa es van tenir que nomenar 13 nous Serenos i 10 Suplents que van ésser escollits de les instàncies presentades. L’Ajuntament en les dates de 13 i 27 de gener d’aquest any 1.842 va aprovar els escalafons per ordre d’antiguitat de 49 Serenos en Propietat i de 10 Suplents de Serenos, però en aquests escalafons als pocs dies i durant tota la resta de l’any, es van produir varis canvis per defuncions, renuncies i acomiadaments. Al mes de març es van nomenar 2 Suplents de Sereno per a cobrir vacants, però un no va comparèixer i l’altre no va voler servir, per la qual cosa es va fer dues ternes mes, essent nomenats Suplents amb data 23 de març, Pau Sisquella i Josep Negre. Aquest últim, Josep Negre, era de Barcelona, tenia 4 fills petits i procedia d’Encenedor de Fanals, càrrec que ocupava des de 1.836, la seva vida professional fou molt curta, doncs seria assassinat en acte de servei l’any següent. Aquest any van morir, estant en servei actiu, els Serenos: Gaspar Llansana al mes de gener; Pau Anglès al mes de març; Joan Font al mes de juliol; i Marià Torner al mes de setembre. Durant aquest any 1.842, l’Ajuntament va aprovar l’augment d’una plaça mes de Sereno per cadascun dels barris de Gràcia, Horts de Sant Bertran i les Afores de la Porta Nova. Aquest any es va acomiadar el primer Sereno amb jubilació, es tractava de Francesc Rovira Font, havia ingressat el 25 d’agost de 1.814 i es va jubilar el 28 de gener de 1.842, sempre havia servit en el mateix barri i sembla que li va quedar una paga de 6 pessetes setmanals. L’Alcalde 1er va encomanar al Comandant Mateu Brun de que reunís a tots els Serenos i els recomanés en el seu nom que cadascun aportés ½ ral setmanal, aquest li va contestar a mitjans de juny que les seves ordres s’havien complert totalment. Però un altre Sereno, Jaume Periu, va demanar aquella demarcació, que sembla que era la millor, i li va oferir a Rovira una paga de 4 rals diaris i de forma vitalícia, però l’Ajuntament la va denegar per que aquella demarcació li corresponia per antiguitat a un altre Sereno, i va afegir que aquesta bona oferta tenia trampa, doncs Rovira tenia 80 anys complets i estava bastant malalt, i Periu ja calculava que Rovira no viuria gaires anys. El Sereno que havia fet tant bona proposició, Jaume Periu, moriria, en acte de servei, al mes de setembre de 1.854, a conseqüència del contagi en l’epidèmia d’aquell any. El 15 de març el Comandant Mateu Brun va fer una proposta de que els Encenedors de Fanals portessin una gorra amb les inicials de Guàrdia Municipal , es a dir “GM”, i que fou aprovada per l’Ajuntament, amb data 6 d’abril, però a càrrec de cada fanaler. Els Guarda passeigs continuaven, gairebé. com l’any anterior, ara amb 1 Sobrestant, 1 Sots caporal, 9 Guardes i 1 Encarregat del viver, amb un Pressupost anual de 33.580 rals. En el Resguard Municipal, al mes d’abril, va aparèixer un escrit en el que constava que 4 membres de dit Cos eren uns borratxos, i un altre malalt, amb una “fetidez” insuportable”, per la qual cosa l’Ajuntament va demanar un informe al Caporal de l’Escamot, Ramon Cos, i al Comandant de la Guàrdia Municipal, Mateu Brun. El primer va dir que era veritat, i el segon va dir que no tenia coneixement d’aquests fets. El Vigilant que feia mal olor, va ésser acomiadat, amb una comunicació que deia que havia complert be el seu servei, i que l’acomiadament es devia a la “fetidez insoportable”. Un dels 4 acusats com a borratxo va dir que no era veritat, i va afegit que Cos no complia amb el seu deure i que era un corrupte, e inclòs citava un cas específic de fer la vista grossa amb un traficant el qual li havia regalat un rellotge d’or. L’Ajuntament va obrir una investigació interna en la que van declarar unes 25 persones, el Comandant Mateu Brun, gairebé tots els Sots caporals i tots els membres del Rondin. Les declaracions gairebé totes eren iguals, acusant de la corrupció generalitzada al Caporal Ramon Cos i a varis membres de dit Rondin. El 2 de juliol, Ramon Cos va ésser destituït com a Caporal Cap i relegat al càrrec de Vigilant, essent nomenat Cap interí el Sots caporal Cristòfol Gavarró. També van ésser acomiadats 3 Vigilants, només coincidint un amb els, en principi, acusats de borratxos, essent cobertes les vacants amb les ternes corresponents. Ramon Cos, es donava la circumstància que coincidint amb aquesta investigació, havia demanat un augment de sou que l’Ajuntament li va denegar. En ésser desposseït del càrrec de Cap va fer una instància demanant la seva reposició al càrrec que també li fou denegada. El Cap interí va fer un escrit en el qual manifestava que Ramon Cos es negava a fer el servei de Vigilant. A mitjans de juliol, els acomiadats van fer varies instàncies, explicant, amb ats i uts, tota la corrupció del Rondin, citant un a un a tots els Vigilants, i amb fets concrets, i un d’ells concloïa que “Ramon Cos des de que se juntó con una prostituta contrabandista habia contagiado de corrupción a todo el Rondín”. L’Ajuntament en vista d’aquests nous escrits va acordar obrir un altra investigació. Al cap de pocs dies, el 16 de juliol, l’Ajuntament va aprovar el nomenament, escollit d’una terna, de Gabriel Roig, Tinent de la Milícia Nacional, com a nou Cap del Rondin, amb el sou de 12 rals diaris, 4.380 rals anuals, i sota el superior comandament de Mateu Brun. El 10 d’octubre, el Caporal Cap Gabriel Roig, va tornar a comunicar la negativa de Ramon Cos a fer el servei de Vigilant i proposava la seva destitució. El dia 7 de novembre, l’Ajuntament va acordar la destitució i acomiadament de Ramon Cos i va encarregar al Comandant de la Guàrdia Municipal Mateu Brun la recollida de totes les peces de vestuari, armament, etc. Per acabar amb aquest tema, a últims d’octubre, el Porter de Maça, Esteve Bonifaci va enviar una instància a l’Ajuntament i donat que els acomiadats del Rondin culpaven a aquest Macer de la seva destitució, demanava un acarament amb ells per deixar les coses clares de que ell no havia tingut res a veure amb aquest afer, però l’Ajuntament va refusar fer l’acarament i li va enviar una certificació de que ell no va tenir res a veure i que els que foren acomiadats del Rondin fou per suborn. El Rondin Municipal amb una plantilla de 20 Vigilants, (el Caporal constava com un dels 8 Sots caporals de la Guàrdia Municipal), a 10 rals diaris, i un Pressupost anual de 73.000 rals. El servei d’arrendament de la privativa de la recollida d’animals morts (especialment mulars i cavallars), d’aquest any 1.842, fou adjudicat al particular Narcís Andreu, per 125 lliures catalanes, amb les condicions i penalitzacions corresponents, previstes al contracte. Com a serveis destacats o esdeveniments greus o importants ocorreguts durant aquest any en destacarem uns quants: · El dimarts, 15 de març, a les 7 de la tarda, un grup d’homes van barallar-se a la Porta de l’Àngel, un empleat del Rondin va intentar separar-los, però va rebre una ganivetada al coll, i van ésser detinguts dos dels esvalotadors. · El dia 1 d’abril d’aquest 1.842, en un bosc prop del municipi d’Amer, en una acció de guerra, durant un afrontament d’una columna de l’Exèrcit, Milícia Nacional i Mossos d’Esquadra, contra uns facciosos, van aconseguir alliberar un home segrestat, amb el resultat de 2 facciosos morts, el Mosso d’Esquadra Juan Trilla mort, i un soldat greument ferit. · El dimarts, 5 d’abril, l’Agutzil Altarriba va detenir un jove per documentació falsa. · El dilluns, 18 d’abril, el mateix Agutzil Altarriba va detenir a dos homes que havien agredit a dos ciutadans a Camp de l’Arpa. · El dissabte, 7 de maig, el Porter de Vara, Silvestre Monrrós, va detenir un lladre al Mercat de la Boqueria. · El dilluns, 13 de juny, a la nit, en sortir del Teatre, un grup de joves va recórrer la Rambla amb crits de “República volem, República tindrem”, i l’Alcalde Primer Josep Maria Freixas , amb els Bans en vigor, va fer les investigacions pertinents i es va procedir per dependents del municipi a la detenció de 3 joves, i com que a l’Ajuntament era impossible la incomunicació, en un cotxe els van portar directament a la presó. Al dia següent, el jutge després de prendre’ls declaració els va deixar en llibertat. Aleshores a la següent nit un grup de joves van fer una serenata davant del domicili del jutge, i una esquellotada amenaçadora davant de la casa de l’Alcalde. Tot això va causar molt mal estar a les diferents institucions de la Ciutat. A la nit següent es va reunir l’Audiència per analitzar la decisió del jutge, i també l’Ajuntament Plenari, sota la presidència del Governador Polític, en la qual van presentar la dimissió tots els seus membres. · El dimecres, 27 de juliol, a les 10 de la nit, a la plaça del Teatre un home va disparar i va causar un ferit, un Agutzil Municipal va detenir l’agressor i el va portar detingut a l’Alcaldia. · El dissabte, 27 d’agost, es van produir uns importants aiguats sobre Barcelona i arreu de Catalunya, i per aquesta raó hi va haver inundacions, especialment en les voreres dels rius Llobregat i Besòs, i a les diferents rieres de la Ciutat. · A finals de setembre, es va tornar a produir un altre incident entre l’Audiència i l’Ajuntament, en voler aquella instància judicial tancar la Casa dels Àngels per inconstitucional, i volien encausar a tots els Alcaldes Constitucionals per detencions il·legals de prostitutes, ganduls, vagabunds, indigents, etc., i d’altres persones marginals que populaven per la Ciutat i especialment pel barri de la Barceloneta. · També en el Dipòsit de Detinguts de l’Alcaldia, especialment de ganduls i delinqüents de poca monta, provenint de les batudes que es feien per la neteja d’algunes zones de la Ciutat, es produïren problemes per a cobrar les despeses de manteniment alimentari, moltes vegades sense quantitats pressupostades o per estar esgotades. Durant aquest any, es va fer una vintena d’execucions a Barcelona, per garrot vil i per afusellament, tant fora de la Porta de Sant Antoni com a l’Esplanada. Parlar d’accidents de trànsit en aquesta època sembla una cosa bastant anormal, però si que se’n van produir bastants, i varis amb resultat de mort, especialment per l’atropellament de carros i cavalleries sobre vianants, causant alarma general, al haver-se produït dues morts, amb pocs dies de diferència al mes de setembre. Les “pedrees” continuaven essent el gran problema pels dependents del municipi, especialment els diumenges i festius per la tarda, en que es nomenava un servei conjunt de Porters, Agutzils, Guarda passeigs, Rondins, etc., amb la col·laboració, a vegades, de les Esquadres de Catalunya. El contraban continuava essent una problemàtica important, no solament a Barcelona i Catalunya, també a la resta d’Espanya, potser per això dels Reials Decrets de la Regència del 6 d’agost, sobre la reorganització del Cos de Carrabiners del Regne, i del nomenament d’un nou Inspector General dels Resguards, però aquesta problemàtica ja durava molt anys i els que duraria. Potser degut a aquestes noves normes, el dia 21 d’agost, el general Zurbano va fer apallissar públicament a dos carrabiners en una cèntrica plaça de Girona pels propis companys, i en aquest acte van ésser obligats a presenciar-ho uns altres Carrabiners sospitosos dels mateixos delictes. De totes maneres, aquest general feia servir uns mètodes molt expeditius, tant en afusellaments immediats i a vegades massius o amenaces d’afusellament, o agredir a persones o donar bufetades en públic a persones que moltes vegades resultaven innocents, així com tallar el cabell al zero a dones i fer-ho públicament, etc., tot això “como escarmiento de los malos”, però la seva mort també estava a prop i també fou en circumstàncies semblants. Al general Zurbano la ciutat de Barcelona li te dedicat un carrer en el districte de Ciutat Vella. |