Policia Municipal regulant el trànsit, des del templet, a la Rambla de Catalunya, en la dècada dels anys 1.960.
| — Si moguts foren els anys anteriors, només eren el preludi de tot el que passaria aquest any 1.843, que va començar amb el tira i arronsa entre l’Ajuntament i el Capità General pel pagament dels 12 milions de rals, que finalment, i quant es portaven 4 milions pagats, el Regent Espartero es va avenir a anul·lar aquella injusta i desproporcionada mesura, després vindria la caiguda del Regent Espartero amb el Govern Provisional des de Catalunya del general Francisco Serrano, un altra vegada les Juntes Supremes, els bombardeigs sobre Barcelona i finalment, amb la declaració de majoria d’edat de la Reina Isabel II, i la capitulació dels centralistes a Barcelona, al mes de novembre, tornaria la calma a Barcelona. — Les Eleccions Municipals que s’havien de fer al desembre passat, es van fer però es van anul·lar per haver-se fet en Estat de Setge, i es van tornar a fer tres vegades a primers d’any, però unes tantes vegades es van anul·lar per haver-se produït diversos incidents greus en el seu desenvolupament, fins que al mes d’abril es van donar com a bones les eleccions i finalment va prendre possessió un nou Ajuntament. — Així, doncs, hi va haver tres Ajuntaments aquest any: un fins el dia 17 d’abril; un altre des del 17 d’abril fins el 21 de novembre; i un tercer, nomenat a dit pel Capità General Laureano Sanz, des d’aquesta última data. — Referent als Alcaldes, durant aquest any 1.843, i fins el 17 d’abril ho continuava essent Josep Maria Freixes i de Borràs; des d’aquesta data i fins el 21 de novembre ho fou Josep Maluquer i Montardit; des d’aquesta data ho fou Josep Bertran i Ros; i des del 26 de desembre ho fou accidentalment el concejal Buenaventura de Sans. — La població de Barcelona, fou de 120.800 habitants. — Aquest any foren molt sovint els canvis de les diferents autoritats a tots els nivells, començant pel Cap d’Estat, amb la caiguda d’Espartero i la declaració, als 13 anys, de la majoria d’edat de la Reina Isabel II, així, van passar 6 Presidents del Consell de Ministres, 6 Ministres de Governació, etc., i a nivell de Catalunya: 10 Capitans Generals, 8 Governadors Polítics, etc. — Amb tot aquest batibull, era molt improbable que es pensés en la creació de la Guàrdia Municipal, a mes a mes, els comandants que l’Ajuntament havia previst per organitzar-la, ja estaven fora de l’òrbita de l’Ajuntament i mes després de la capitulació de Barcelona, doncs, sembla que tots tres: Mateu Brun, Joan Martell i Josep María Vallès, eren de tendència centralista, i el que mes, el capità Joan Martell, que a finals de gener fou desterrat a Cartagena i en tornar al mes de juny i com a capità de los “Cuerpos Francos” havia pres partit a favor de la Junta Central, i durant tot l’any, en múltiples accions arreu de Catalunya i en acabar aquest any 1.843, encara estava resistint en el Castell de Figueres, assetiat pel nou Capità General, Baró de Meer. — Barcelona, a mes a mes, dels problemes habituals de seguretat pública, tenia des de feia anys, problemes de molta població marginal, ganduls, prostitució, jocs prohibits, “pedrees”, mendicitat, venda ambulant, etc., precisament, la majoria vinguda de fora, tant de la resta de Catalunya com d’Espanya, i també d’altres problemes en matèria de policia urbana, com obres particulars i a la via pública; circulació de carros, carruatges, cavalleries i vianants; fires; neteja, etc. per la qual cosa l’Ajuntament va aprovar el 2 de març d’aquest any 1.843 el Ban General de Bon Govern, que modificava, amb el mateix nom, el que fins aleshores estava vigent, de data de 10 de maig de 1.839. — Un altre problema dins d’aquest espai de disposicions de policia urbana, era la qüestió de les “pedrees”, es a dir, baralles a cops de pedres entre bandes organitzades de joves de diferents barris de Barcelona que tenien lloc en diferents indrets, gairebé quasi sempre fora de les muralles, i especialment els diumenge i dies festius per les tardes. Aquest problema ja feia uns anys que s’estava produint, i que, desgraciadament va durar molts anys, i que va ésser una de les problemàtiques en que va tenir que lluitar la Guàrdia Municipal, tant d’Infanteria com de Cavalleria, durant mes de 50 anys. Periòdicament, els Alcaldes Constitucionals publicaven Bans sobre aquesta qüestió, però això generava molts incidents i no es solucionava el problema. —- Aquest any concretament el diumenge, 12 de març, a la tarda, en una “pedrea” a les afores, entre Barcelona i Gràcia, un jove va resultar mort al moment per un cop de pedra al cap, aquest problema que ja feia massa temps que durava ja començava a tenir unes dimensions alarmants, i com no hi havia Milícia Nacional, les autoritats municipals no podien dominar la situació, e inclòs es demanava la intervenció de l’Exèrcit. Al dia següent, a la Muralla del Mar, un altra “pedrea”, de mes de 200 nois, i van intervenir els Mossos d’Esquadra, que van aconseguir la detenció de 2 d’ells, però van ésser perseguits per tota la colla i es van tenir que protegir de les pedres, i ràpidament l’Exèrcit va cobrir els carrers propers, per evitar mes incidents i protegir els Mossos que van aconseguir posar els 2 detinguts a disposició de l’Alcaldia. El dia 14 de març, es va publicar un altre Ban, contra aquesta pràctica, i mes endavant, el 19 de desembre, se’n va publicar un altre, amb penes de fortes multes pels pares, i en cas d’aldarulls i resistència, penes d’arrest a la Casa de Correcció, però aquesta greu problemàtica no es va poder eradicar, mes aviat al contrari, es va fer una pràctica habitual i va durar molts anys a Barcelona. — Amb tots aquests problemes, i a mes a mes, amb la dissolució de la Milícia Nacional a finals de novembre, era necessari i urgent crear cossos de seguretat, tant a Barcelona com a tot el país, així, Barcelona va crear el Cos de la Guàrdia Municipal, gairebé a corre-cuita, el dia 26 de novembre d’aquest any 1.843, amb molt pocs efectius, i amb els uniformes que ja tenien en els seus treballs, sense esperar a la confecció dels vestits previstos. Molt aviat, s’afegirien als cossos ja existents fins aleshores, que eren: Les Esquadres de Catalunya, Rondes Volants Extraordinàries de Catalunya i Cos de Carrabiners, etc., uns nous cossos que es crearien dins de l’any següent: Cos de Protecció i Seguretat Pública, Rondes de Seguretat Pública de Catalunya, i especialment, el Cos de la Guàrdia Civil, i el ja existent de les Esquadres de Catalunya, es va reorganitzar i ampliar el nombre de mossos arreu de Catalunya. — Així, es com va néixer la Guàrdia Municipal, per omplir el buit deixat per la dissolució de la Milícia Nacional, van sortir per primer cop al carrer el dia 26 de novembre de 1.843 de vigilància per la ciutat un grup de 3 Sots caporals, el dia 28 de novembre s’hi van afegir 16 Individus mes, i el dia 1 de desembre es va tornar a incrementar amb 4 Sots caporals i 12 Individus mes, gairebé tots provenint del mateix Ajuntament, de l’Exèrcit, i de la Milícia Nacional. Per tant en acabar aquest primer any, la plantilla fou de 1 Comandant, 1 Caporal, 7 Sots caporals, i 28 Individus, que augmentaria una mica mes al gener de l’any següent, però al febrer i març es produiria una reducció important degut al Pla d’Economies dels Pressupostos de l’any 1.844, el qual ja es comentarà. — Després d’ésser cessats el dia 21 de novembre tots els treballadors de l’Ajuntament i nomenats novament el dia 25 del mateix mes, amb varis canvis, van continuar com fins aleshores el Cos de Serenos, els Porters Municipals, el Cos de Guarda passeigs, els membres del Rondin, els Encenedors de Fanals, etc. — El dia 7 de desembre d’aquest any fou nomenat Cap del Rondin Municipal (Guàrdia Municipal), el Capità retirat, i també ex membre de la Milícia Nacional, Josep Planellas Simón, al qual l’Ajuntament li va confiar la Comandància de la Guàrdia Municipal de Barcelona que havia començat a funcionar el dia 26 de novembre amb els Sots caporals de Serenos Josep Castino, Josep Bosch i Antoni Esquerrà. — De totes maneres, el que mes es va involucrar en la organització i sortida per primera vegada al carrer de la Guàrdia Municipal fou el Sots caporal José Castino Seriñena, que també era, en certa manera, Cap dels Serenos, que va ser dels pocs que no van ésser cessats amb l’entrada de les noves autoritats, i de fet fou el primer Cap del Cos, com a Comandant Interí des del 21 de novembre fins el dia 7 de desembre, però va ésser el primer en causar baixa en el Cos, doncs en data 23 de gener de l’any següent 1.844 fou “ascendit” a Porter de Vara. — El Comandant Cap de la Guàrdia Municipal, que en principi era un grup molt reduït, també tenia atribucions de comandament superior sobre els altres grups de vigilància municipal com els Serenos, Resguard Municipal, Encenedors de fanals, Guarda passeigs, etc., si bé en els primers temps hi va haver moltes discrepàncies amb els diferents Caporals Caps del Resguard els quals treballaven amb excés d’autonomia no volen donar comptes a la Comandància de la Guàrdia Municipal, cosa que s’evidenciava quant es descobrien casos de corrupció, i de tant en tant, l’Alcaldia va tenir que recordar aquesta dependència i l’obligació de complimentar les ordres i demandes del Comandant Josep Planellas Simón. — Referent als Caps i Sots caps del Cos de la Guàrdia Municipal en aquests anys d’organització i creació, i a falta de moltes dades concretes, en principi, i per deduccions, es podria fer la cronologia provisional següent: — 1er.- Capità retirat Mateu Brun Legay, nomenat Comandant Primer de la Guàrdia Municipal en data 11 d’abril de 1.840, i cessat el 21 de novembre de 1.843, i que encara que en alguns textos consta que gairebé no va exercir el càrrec, crec que el va ocupar ell, tot aquest espai de temps i sense cap interrupció. — Com a Comandant Segon, en data 31 de juliol de 1.840, fou nomenat Carles Àngel Jolís, que fins aleshores havia exercir com a Caporal Principal de Serenos, i fou cessat el 10 d’octubre del mateix any 1.840, data en que fou suprimit aquest càrrec “…por que de nada sirve i no hace falta”. — 2on.- Capità Joan Martell Domènec, nomenat Comandant Primer de la Guàrdia Municipal en data 19 d’agost de 1.841, però tenint en compte que en Joan Martell, en el mesos d’octubre a desembre d’aquell mateix any, era citat moltes vegades en la província de Girona e inclòs al desembre es va presentar a les Eleccions Municipals i va sortir elegit Alcalde Primer Constitucional de Girona Capital, es pot deduir que no va desenvolupar el càrrec de Cap de la Guàrdia Municipal en aquesta fase d’organització i només va fer el Projecte, que no es va arribar a posar en pràctica. D’altra part, en els dies immediats posteriors en que va ésser nomenat Martell, continuava signant els comunicats com a Comandant de la Guàrdia Municipal Mateu Brun, per la qual cosa crec que no va arribar a prendre possessió del càrrec. — Capità Josep Maria Vallès, va ésser nomenat en la mateixa data de 19 d’agost de 1.841, com a Comandant Segon de la Guàrdia Municipal, però sembla ésser que no va arribar a prendre possessió per estar fent un servei important fora de Barcelona. D’altra banda, quant l’any 1.843, aquest senyor va demanar una recompensa o equiparació pels serveis prestats en el seu antic càrrec, el Regent Espartero els hi va negar en dues ocasions, en les dues sol·licituds de petició fetes per ell i per la Diputació Provincial i no hi constava el càrrec que desenvolupava en aquell moment. — 3er.- Josep Castino Seriñena, des del 21 de novembre i fins el 7 de desembre, va exercir com a Comandant Interí de la Guàrdia Municipal, el antic Sots caporal de Serenos, Josep Castino Seriñena. — El 21 de novembre foren cessats tots els treballadors municipals, i l’Ajuntament, en una de les sessions va acordar la creació urgent de la Guàrdia Municipal, així : “que la Sección 2ª se cuide de la Sección 1ª, i que la Sección 1ª se cuide de la Sección 2ª”, aquest joc de paraules volia dir: que la Secció 2ª de l’Ajuntament, que era Governació, es cuidés de la Secció 1ª que era la Guàrdia Municipal; i que la Secció 1ª de l’Ajuntament, que era Hisenda, es cuidés de la Secció 2ª que era el Resguard Municipal, i afegia que: “de la Sección 1ª ja estava trabajando en su puesta en marcha el Sub cabo de Serenos”. Encara que, sense citar-lo, es referia al Sots caporal de Serenos Josep Castino Seriñena. — 4ar.- Capità retirat Josep Planellas i Simón, que va ésser nomenat Comandant Cap de la Guàrdia Municipal (en el nomenament deia Comandant del Rondin Municipal) de Barcelona en data 7 de desembre de 1.843, havia estat Oficial de la Milícia Nacional. El càrrec de Comandant de la Guàrdia Municipal el va ostentar bastant de temps i en dues ocasions. — El Caporal Alexandre Giménez Hernández, únic Caporal en els primers mesos, va ésser nomenat oficialment el 26 de novembre, però sembla que es va incorporar a primers de desembre, també es podria considerar com a Sots cap, si bé no va ésser nomenat mai com a tal, va ocupar varis càrrecs de Caporal dins del Rondin i Contraregistre, va ascendir fins a Caporal Primera, va ésser Cap Accidental del Cos de la Guàrdia Municipal gairebé tot l’any 1.873, i amb data 13 de juliol de 1.874 va passar a Porter de Vara, on va estar encara 14 anys mes, fins el 30 de setembre de 1.888, quant als 73 anys, i després de 45 anys de servei en aquest ram de seguretat, i sempre a l’Ajuntament de Barcelona, va morir, sembla que per malaltia, al seu domicili del carrer Peu de la Creu, a Barcelona. — Oficialment els primers membres de la Guàrdia Municipal foren els següents.- — El Comandant Cap, José Planella Simón, i el Caporal, Alejandro Giménez Hernández, oficialment constaven com a tals des del 26 de novembre, però en aquells primers dies exercia de Cap Interí, José Castino, i el nomenament de Planella fou el 7 de desembre, per la qual cosa, sembla que es van incorporar aquell dia o els següents. — Des del 22 de novembre: els Sots caporals: José Castino (com a Cap Interí), José Bosch, i Antonio Esquerrá; i els Guàrdies Municipals: José Antonio Aliert, José Arimany, Juan Bautista Puga, Pedro Maria Castells, Bonifacio Cristóbal, Juan Ferrer, Francisco Genciano, Juan de la Llena, Jaime Monpeó, Manuel Palau, Pablo Planas, Sebastián Posas, Baudilio Puig, Isidro Roca, Francisco Viñals, i Antonio Zamora. — Des de l’1 de desembre, els Sots caporals: Ramón Carrancá, Marcelino Romero, José Roselló, i Juan Vázquez; i els Guàrdies Municipals: José Albafull, Felipe Bisesier, Juan Calderén, José Coma, G. Guiu, Joaquín Massana, Miguel Mayol, Juan Pujol, Pedro Romeu, Francisco Savall, Antonio Seguí, i Juan Tarrasa. — Com en gairebé totes les innovacions, també es va generar discussions i crítiques, sobre com havia d’ésser aquella policia, així, es va discutir bastant de si havia d’anar uniformada o no, sobre si el cap havia de ser civil o militar, i també sobre la dependència, doncs alguns eren partidaris de l’autoritat de l’Alcalde i d’altres que estès sota la dependència de l’autoritat militar, hi ha que dir que tots els cossos que hi havia a Barcelona, tots depenien del Capità General, així, els Carrabiners eren de naturalesa militar, i els Mossos d’Esquadra i “els parrotes”, el seu cap superior era el Capità General de Catalunya. — El 16 de desembre s’havia de fer a l’Ajuntament una subhasta per a la confecció de 50 vestits per a la Guàrdia Municipal, però va quedar deserta, i es va repetir la subhasta el dia 18 de desembre i es va adjudicar la confecció a la millor oferta. — En el Pressupost Municipal anual previst, hi figuraven 1 Comandant i 8 Sots caporals, amb una despesa total de 42.340 rals, per tant s’ha d’entendre fins al 21 de novembre. — Pel que fa als altres cossos de vigilància municipal, els Porters, alguns dels quals van estar permanentment a l’Ajuntament durant els bombardeigs, també van cessar el dia 21 de novembre, en principi, gairebé van continuar els mateixos des del dia 25, amb la novetat de portar una Medalla penjada al coll amb una cinta groga amb la llegenda “Dependiente de la Municipalidad”, per a ser reconeguts pel públic. En quant a les destitucions i nous nomenaments es produirien al mes de gener de l’any 1.844. En els Pressupostos d’aquell any hi figuraven 4 Macers, amb una despesa de 20.500 rals anuals; i 1 Cap de Porters, i 18 Porters de Vara, amb una despesa total de 82.080 rals anuals. — Els Guarda passeigs va continuar amb la mateixa plantilla i pocs canvis de personal, amb 1 Sobrestant o Capatàs, 1 Sots caporal, 13 Guardes i 1 encarregat del viver, amb un pressupost anual de 43.800 rals. — Els membres del Rondin Municipal també van ésser cessats el dia 21 de novembre, però la nova reorganització i nou personal es va retardar una mica mes, degut a que l’Ajuntament va donar prioritat a la Guàrdia Municipal. La plantilla fou de 18 Vigilants a 10 rals diaris, i el Pressupost total de 65.700 rals anuals. — Aquest any, i pel que fa al Cos Municipal de Serenos, que com s’ha dit va continuar com fins aleshores, i fent bons serveis, va patir a la nit del dia 24 d’octubre, l’assassinat d’un dels seus membres, el Sereno, Josep Negre, que va ésser mort, en acte de servei, al carrer Lleona per uns delinqüents, deixant a la viuda amb 5 fills petits. El seu fill gran, de 15 anys, ja treballava en la “Brigada de los Faroles”, però sembla que l’Ajuntament va proposar un millor destí per aquest noi per a poder fer front a la subsistència de la seva família. Al cap dels anys, 4 dels 5 fills d’aquest malaurat ingressaren en el Cos de Serenos, fins i tot, el marit de la viuda també hi va ingressar. Sembla que d’aquest crim hi va haver 4 detinguts, els quals varen ingressar a la presó. Sobre aquest cas, en tornarem a parlar mes endavant. També van ésser baixa als mesos d’octubre, novembre i desembre, per acomiadament o renuncia, els Sots caporals Sebastià Posas, Josep Perera, Domènec Pascal, i Joaquim de la Riva, essent nomenat per rellevar al primer, Josep Bosch, que fou responsable dels Serenos del barri de Gràcia i que fou un dels que van sortir al carrer el primer dia de la Guàrdia Municipal el 26 de novembre. També Sebastià Posas es va integrar a la Guàrdia Municipal el dia 28 de novembre, però com a Individuo, i referent a Josep Perera es va jubilar, però un fill seu, Josep Perera Berenguer, fou durant uns quant anys Individu i Caporal del Rondin, Contraregistre i de la Guàrdia Municipal d’Infanteria. A destacar que l’Ajuntament al mes de juliol va atendre la petició de varis Serenos que demanaven un ajut, degut a que durant la crisis, i amenaces de bombardeig, la Ciutat va quedar buida, i ells tenien que estar de vigilància dia i nit i sense remuneració dels veïns, per la qual cosa els van concedir una paga de 4 rals diaris durant una setmana. — Les diferents administracions i autoritats, tant civils com militars, es dirigien als ciutadans amb Elocucions, Bans, Edictes, etc., els quals eren penjats “en los parajes de costumbre para conocimiento del público en general” i alguns publicats en els diaris de la Ciutat. Aquest any se’n van arribar a publicar prop d’un centenar, i tractaven de temes molt variats, com : eleccions, Estat de Setge, amnistia, salutacions d’autoritats, enderroc de les muralles, impostos, seguretat pública, policia urbana, balls de carnaval, caça i pesca, jocs prohibits, “pedrees”, comestibles, supressió del Dret de Portes, neteja, etc. — Per acabar citar alguns serveis o esdeveniments importants o greus que es produïren aquest any en els quals intervingueren dependents del municipi. — El dia 27 de gener, van ésser cridats a davant del Governador Militar de la Plaça, tots els Alcaldes de Barri, i dels 40 que n’hi havia, es van presentar 36, i els va encomanar que acompanyessin per fer els constrenyiments per cobrar els 12 milions de rals imposats a l’Ajuntament pel Regent Espartero. Els Alcaldes de Barri es van negar, i van dir que ho fessin els Porters, i com que d’aquests no en va contestar cap, els van dir que ho tenien que fer ells, a la qual cosa es van negar. Per aquest motiu els van portar a tots 36 detinguts cap a la Ciutadella, però alguns es van escapolir pel camí. Al dia següent els van deixar en llibertat a tots. — El 23 de febrer, el Jutjat de 1ª Instància, va enviar un Ofici a l’Alcaldia, d’embargament d’un 1/3 del sou del Sots caporal Josep Castino fins a la cancel·lació d’un deute de 14 duros que tenia amb un particular. L’Ajuntament va demanar al Jutge l’ampliació del termini per no deixar a l’esmentat Castino en la misèria. S’ha de tenir en compte que l’Ajuntament, gairebé cada mes, havia d’avançar el sou i ajudes per tenir greus problemes de salut de la seva esposa, i també econòmics, problemes que van continuar durant tota la seva vida a l’Ajuntament. — El dijous, 18 de maig, els Alcaldes Constitucionals, alguns regidors, i els Alcaldes de barri, amb els Serenos i Porters, van fer una batuda i van detenir i traslladar cap a l’Alcaldia a mes de 20 ganduls, indigents, etc. — El dia 22 de maig, el Capità General va comunicar a l’Alcalde Primer que posava a la seva disposició 4 patrulles de soldats que cada dia patrullarien pels carrers de la Ciutat. — Aquest any també s’executaren varies sentencies a mort, la majoria a garrot vil a fora de la Porta de Sant Antoni, però també se’n feren varis mes, durant els mesos de setembre, octubre, i novembre, aquestes per robatoris “in fraganti”, es a dir execució dels lladres en el mateix moment i lloc, per membres de la Milícia Nacional, per infraccions als Bans dictats per la Junta Suprema de la Província de Barcelona. |