Manilles, amb la seva funda, de la Policia Municipal, de principis de la dècada del 1.970.
| A Barcelona, aquest any 1.844 fou molt mes tranquil que els passats, però, no obstant, bastant ple d’esdeveniments de tot tipus, així, el dia 12 de gener, es va saber la capitulació dels centralistes del Castell de Sant Ferran de Figueres davant del Capità General de Catalunya, Ramon de Meer, passant a l’exili francès, els caps Narcís Ametller, Bellera i Joan Martell Domènec (ja conegut, per haver estat nomenat Cap de la Guàrdia Municipal, però que no va prendre possessió del càrrec), aquest últim ferit greument, pocs dies abans, sembla que pels seus propis subordinats, mentre estaven negociant la capitulació; la creació de la Caixa d’Estalvis de Barcelona, el dia 17 de març; també la tornada des de l’exili, i passant per Barcelona de la Reina Mare, Maria Cristina, el 24 de març; l’estada a Barcelona de tota la família Reial durant tot l’estiu; la col·locació novament a Montserrat de la imatge de la Verge, el dia 8 de setembre; els aldarulls i execucions a les Rambles del 27 d’octubre; la nevada que va caure sobre Barcelona el dia 11 de desembre; i les pluges i inundacions greus que va patir Barcelona, i les rodalies, el dia 20 de desembre. Pel que fa al ram de la seguretat, aquest any, i per cobrir el buit que va deixar la Milícia Nacional, es van crear tot un seguit de cossos nous, i d’altres es van ampliar i reorganitzar. A Barcelona, a mes a mes, de la Guàrdia Municipal, que s’havia creat al novembre de l’any passat, es van reorganitzar i ampliar fins a 500 Mossos, a tot Catalunya, el Cos de les Esquadres de Catalunya; es va crear el Cos de Protecció i Seguretat Pública, precedent de l’actual Policia Nacional; es va crear el Cos de les Rondes de Seguretat Pública de Catalunya; i el Cos de la Guàrdia Civil que es va presentar a Barcelona el dia 19 de novembre, onomàstica de la Reina Isabel II. Per a veure els canvis que es van operar en la seguretat, farem un petit reculls de cadascun dels Cossos que hi havia a Barcelona, en aquest any 1.844 El Cos les Esquadres de Catalunya era el cos de seguretat preponderant a Catalunya, tant per la seva estructura consolidada arreu del país pels anys que portaven desplegats, per la qualitat dels serveis, i també per la duresa en les seves actuacions en consonància amb aquella època. La seva dependència fou de l’autoritat militar, concretament del Capità General, i la disciplina i les recompenses i sancions també estaven equiparades a les forces militars. La denominació oficial fou Les Esquadres de Catalunya, i el Comandant Cap del Cos era el coronel Josep Vivé i Gispert, i l’Inspector nat era el Capità General de Catalunya. Un anunci d’una subhasta, de 27 de març d’aquest any, per a proveir de vestuari al Cos de les Esquadres de Catalunya, ens donà una idea de la quantitat de membres que composaven aquest Cos, que fou d’àmbit de tot Catalunya, així com la indumentària de l’època. Referent a la plantilla sembla ésser era de 1 Comandant Cap, 14 Caporals, 26 Sots caporals, i 474 Mossos, total 515 membres; al menys son la quantitat de vestits que es van confeccionar. Referent a la indumentària dels Mossos, diu així: “cada uno se compone de un gavan ó gambeto de paño azul turquí, collarin, vueltas y portezuelas en las faltriqueras encarnado, con cordoncillo de seda blanca al cinto, ojales tambien de seda á una parte y otra, embozos de estameña encarnada, boton de metal blanco, el escudo de armas bordado á los dos lados del collarin, chaleco de indiana, chaquetilla de paño azul con botones de metal blanco, pantalon del mismo paño con vivos encarnados y otro de lienzo para el verano, pañuelo de seda negro, faja de estambre, alpargatas con cinta azul para atarlas hasta media pierna, sombrero redondo ribeteado de galon estrecho de plata y escarapela nacional”. En quant als Caporals: “casaca y pantalon de paño azul turquí, collarin y vueltas encarnado, boton de metal blanco con la inscripción Escuadras de Cataluña, y el escudo de las armas de Cataluña bordado en oro y plata á los dos lados del collarin, sombrero apuntado con presillas de galon de plata y escarapela nacional, presillas del mismo galon para asegurar las charreteras en el hombro, y por último una levita de paño azul turquí sin divisa y botones como los arriba dichos y alpargatas”. El llibre Els Mossos d’Esquadra, de L’Avenç Estudis, Barcelona 1981; reprodueix d’Ortega i Espinós, 1968, un document datat el 25 d’agost del 1844 signat pel Comandant Josep Vivé, amb l’organització i components del Cos, el qual estava compost per 1 Comandant, 14 Caporals, 26 Sots caporals i 474 Mossos. El Cos de les Rondes Volants Extraordinàries de Catalunya, conegut vulgarment com “els parrotes”, estava dedicat preferentment al contraban, intervenia en determinades accions amb l’Exèrcit, i també feia tasques de seguretat en detenir delinqüents. El seu cap superior era el Capità General de Catalunya, era de naturalesa militar, i el seu àmbit d’actuació era arreu de Catalunya. A Barcelona gairebé no feia actuacions, si bé era el lloc on es feien les subhastes del gènere decomissat procedents de les aprehensions de contraban. El Cos de Carrabiners, aquest Cos, de naturalesa militar, amb poca incidència en la seguretat de la Ciutat, estava dedicat a la repressió del contraban, problemàtica molt important en aquests anys, també intervenien, encara que poc, en altres delictes, i junt amb Les Esquadres de Catalunya, i les Rondes Volants Extraordinàries de Catalunya, col·laboraven, molt sovint, en determinades accions de guerra amb l’Exèrcit. El Cos de Protecció i Seguretat Pública, el dia 26 de gener de 1.844, per un Decret del Ministre de Governació, Marqués de Peñaflorida, es va crear el Servei de Protecció i Seguretat Pública, amb dependència a cada província del Gefe Superior Politico; a les capitals de província amb un Comissari per cada jutjat de primera instància, i un Zelador per cada barri en què estigués dividida la ciutat. Deixava per mes endavant que el Gefe Superior Politico organitzés aquest servei amb comissaris i zeladors els pobles capçalera de partit judicial o de molt veïnat, i que un reglament desenvoluparia aquest Decret. El dia 30 de gener, mitjançant una Circular del Ministre de Governació, es van assignar les competències als Comissaris i Zeladors, entre elles, confeccionar els padrons d’habitants amb les seves especificitats, expedir passaports, llicències d’armes, vendes ambulants, carruatges, establiments públics, i d’altres documents. També la facultat, ells i els seus subalterns, d’arrestar o detenir a delinqüents, però no podien imposar penes ni multes ells mateixos, ni tampoc entrar en els domicilis particulars sense unes determinades formalitats. Aquests Comissaris tenien que vestir constantment amb frac negre i fondo del mateix color amb una faixa amb els colors nacionals i un bastó amb puny d’or amb la inscripció de “Comisario del distrito de……”, i els Zeladors amb frac blau amb dues fileres de botons amb la inscripció de “Protección y Seguridad” amb la mateixa inscripció al coll de la jaqueta i, a mes a mes, barret rodó, i com a insígnia d’autoritat, un bastó amb puny de marfil amb la inscripció de “Celador del barrio de………·. També estaven obligats a viure al mateix districte o barri, amb l’obligació de posar a la façana del seu domicili un gran rètol amb el càrrec de Comissari o Zelador del districte o barri corresponent, i per la nit havia d’estar ressaltat per la llum d’un fanal. Aquests Zeladors tindrien a cada barri 5 Agents de Protecció i Seguretat, un dels quals seria Caporal, que tindrien l’obligació de patrullar constantment tant de dia com de nit, i vestir constantment d’uniforme que era levita blava botonada amb dues fileres de botons amb la inscripció de “Protección y Seguridad”, barret de tres puntes i sabre penjat del baldric. Aquesta Circular també especificava la competència dels nomenaments, les retribucions i les sancions disciplinaries. El dia 23 d’abril, un Reial Decret del Ministeri de Governació va nomenar els quatre Comissaris del Cos de Protecció i Seguretat Pública de la ciutat de Barcelona: Cristóbal de Castro y Pisa, Diego Vázquez, Antonio Causell i Nicasio Milá de la Roca. El dia 23 de maig, el Gefe Superior Politico de la província de Barcelona, Francesc de Paula Lillo, va publicar una disposició amb l’organització a la ciutat de Barcelona del Cos de Protecció i Seguretat Publica, que comprenia el nomenament dels Zeladors, la divisió de la ciutat en 4 Districtes ajustant-los als 4 Partits judicials. Es donava un nom a cada un dels 4 districtes, es feia la delimitació de cada un, les competències dels Comissaris caps de cada districte, etc. A continuació es feia el mateix amb els barris de cada districte, així com les competències dels Zeladors caps de cada barri. En definitiva era molt detallat en els noms i límits de cada districte i barri. El dia 15 de juliol, el Gefe Superior Politico, que era al mateix temps cap d’aquest Cos, va fer saber als habitants de Barcelona, que quedava establert el servei del Cos de Protecció i Seguretat Pública, i per tant des del 20 de juliol, els documents que expedien els Alcaldes de Barris passaven a expedir-los els Comissaris de Districte, pel conducte dels Zeladors de cada barri. No obstant l’anterior, un Ban del Capità General, Baró de Meer, de data 19 de juliol, la vigília en què s’havia de fer el canvi de competències, va resoldre que els Alcaldes de Barri continuessin fen aquelles funcions. El dia 25 de juliol, es van fer públics els noms i cognoms de tots els Comissaris i Zeladors, així com el seus domicilis, i així van sortir publicats en els diaris de Barcelona, per a coneixement de tots els habitants de Barcelona. El dia 3 de setembre, es va publicar un anunci oficial de la Gefatura Politica d’un concurs per a proveir de 40 uniformes per Caporals i Agents del Cos de Protecció i Seguretat Pública. En el mateix Diario de Barcelona descrivia així aquests uniformes: “….Consiste en un sombrero de puntas anchas con presilla y borlas figuradas de metal dorado, ponpon amarillo y escarapela nacional. Levita de paño azul turquí con dos hileras de botones dorados, con el lema: Protección y seguridad pública. Sable pendiente de tahalí negro. Pantalon blanco en verano y azul turquí en invierno. Hombreras de cordon de estambre amarillo del grueso de un dedo, y presilla en el cuello de lo mismo prendida de un boton”. Un altre anunci de concurs per a proveir 45 sabres i 45 baldrics negres xarolats, per al mateix Cos. El dia 4 de setembre, es va publicar un altre anunci de la mateixa autoritat, convocant a “Los sugetos que han solicitado el ser cabos o agentes de protección y seguridad pública, se presentarán á las doce del dia de mañana en este gobierno politico”. El dia 10 d’octubre, amb motiu del 14e Aniversari de la Reina Isabel II, van començar a patrullar uniformats els Caporals i Agents d’aquest Cos. Des de 1 de novembre varis Agents de Seguretat Pública van ésser destinats a les Portes de la Ciutat per a control de passaports, així en les Portes de l’Àngel, Nova i Don Carles van ocupar uns barracons provisionals junt a dites portes, i en les Portes de Sant Antoni i Santa Madrona compartien dependències amb els membres del Rondin Municipal. El dia 1 de desembre, totes les oficines de Comissaris i Zeladors dels 4 districtes, van quedar centralitzades en una sola oficina en la Gefatura Política a les Rambles, al costat de la Fonda Oriente, només la part administrativa, no així, la par operativa que continuava igual. Amb referència al barri de Gràcia, que encara era barri de Barcelona, i sembla que era la segona en població de Catalunya, en principi, depenia en la seva totalitat del districte tercer, però mes endavant, va tenir una demarcació pròpia, per la qual cosa fou nomenat un Comissari específic per aquella zona. A Espanya, l’institució policial fou creada el 10 de març de 1.824, amb el nom genèric de Policia, a Barcelona amb la Delegació de Policia, però mes aviat per assumptes administratius i de documentació, i la vigilància i delictes a la Milicia Nacional, Sometent, Mossos d’Esquadra, i autoritats locals i judicials, i en l’ordre públic, normalment intervenien l’Exèrcit, amb la col·laboració dels Cossos de Mossos d’Esquadra, Rondes Volants Extraordinàries de Seguretat Pública, Carrabiners, etc. Aquest Cos de Protecció i Seguretat Pública, es la continuació d’aquell, i es el precedent, amb varies denominacions, i al llarg de la seva trajectòria, de l’actual Cos de la Policia Nacional, per això el Cos Nacional de Policia celebra l’Aniversari de la seva creació el dia 10 de març de cada any. El Cos de Rondes de Seguretat Pública de Catalunya, el Diari de Barcelona, de 23 de febrer, publicava la noticia que es crearia un nou cos de policia, amb la denominació de “Rondas de Seguridad Pública”, que la Sotsinspecció d’aquest cos correspondria al Brigadier Pedro Munt, ben conegut a Catalunya, i que aviat es publicaria el reglament del referit Cos. Durant el mes de maig es va posar en funcionament, i ja aviat va començar a fer serveis de rellevància tant d’aprehensions de contraban, com també de detencions de delinqüents per la comissió de qualsevol altre delicte. El Cos de la Guardia Civil, desenvolupant la Reial Ordre de 26 de gener de 1844, un altre Reial Decret de 28 de març, va crear “…un cuerpo especial de fuerza armada de infanteria y caballeria, bajo la dependencia del ministerio de la Gobernación de la Peninsula, y con la denominación de Guardias civiles…..” Una Circular del Ministeri de Governació, de 12 d’abril, va donar preferència en l’ingrés al Cos a membres procedents de l’Exèrcit. Un altre Reial Decret, del Ministeri de la Guerra, de 13 de maig, sobre disposicions generals d’organització del Cos, podent-se destacar que el cavall, muntura, vestuari i equip anava a càrrec del propi individu, Guàrdia Civil, i que les cases quarters les havia de posar l’Ajuntament del poble on es destinessin llocs fixes d’aquest Cos. Una Reial Ordre de 28 de juny, va nomenar als comandaments per aquest Cos. Un Reial Decret de 9 d’octubre, va aprovar el Reglament pel servei de la Guàrdia Civil. La Guàrdia Civil va ésser creada i organitzada aquest any en el conjunt de l’Estat espanyol, si bé a Barcelona la primera vegada que es va veure aquest Cos, fou el dissabte, 16 de novembre, quan un Caporal i quatre individus del dit Cos, pertanyent al municipi de Sants, van acompanyar un pres fins a la Gefatura Politica a la Rambla, i així, el periodista del Diario de Barcelona descrivia la seva vestimenta “chaqueta y pantalón blanco de lienzo y gorro de cuartel. Las fornituras son anteadas y en el pecho llevan una cifra que no pudimos dintinguir pero que creemos la forman las iniciales del nombre de nuestra augusta Soberana”. El dilluns, 18 de novembre, al migdia, va entrar a Barcelona una Companyia de 100 individus molt ben uniformats que va formar davant de la seu de la Gefatura Política a la Rambla per a ser revisada per aquella Autoritat. El dimarts, 19 de novembre, onomàstica de la Reina Isabel II, va començar a prestar servei a Barcelona i o va fer amb uniforme de Gran Gala en la funció del Teatre de la Santa Creu, al Pla de les Comèdies de les Rambles, amb l’assistència de totes les autoritats. Ràpidament aquest Cos es va integrar i va començar a fer grans serveis, i fins i tot, ja el mes de desembre es va publicar als diaris la llista dels seus serveis realitzats. També s’ha de ressaltar la col·laboració amb els altres cossos de seguretat de Barcelona, i així, moltes detencions es feien conjuntament amb les Esquadres de Catalunya, amb el Cos de Protecció i Seguretat Pública i d’altres. Concretament els dies 26 al 30 de novembre van col·laborar amb 64 Agents, a fer els registres domiciliaris amb els Alcaldes de Barri. El que va cridar mes l’atenció del públic i de la premsa, va ésser l’exquisida presentació i el tracte molt correcte i educat amb els ciutadans, i així en alguns articles periodístics es reclamava que aquesta nova forma d’atendre al públic, tant correcta, fos extensiva als altres cossos de seguretat, el qual tracte era molt mes rude i distant. Abans d’acabar l’any i amb motiu de les greus inundacions que va patir la Ciutat, la tarda i nit del divendres 20 de desembre, va sorprendre molt positivament l’actuació de dit Cos que ràpidament tots els seus membres es van dedicar als salvaments i l’ajuda als ciutadans afectats, això va comportar l’agraïment i felicitació, tant de les autoritats, com dels diaris i dels barcelonins en general, a aquest Cos, i a d’altres, entre ells, a la Guàrdia Municipal, i també als molts veïns voluntaris que van ajudar als damnificats, i de tot això, se’n van fer ressò els diaris, amb la bona imatge per al Cos que començava el seu desplegament a Catalunya i Barcelona. El Cos Municipal de Serenos de Barcelona, aquest Cos molt antic, precedent, a la nit, de les futures Guàrdies Municipal i Urbana de Barcelona, i que la data de la seva posta en funcionament fou a les 23’00 hores del dia 18 de febrer de 1.786, continuava la seva tasca de vigilància a les nits de Barcelona, amb una dotació aproximada d’una cinquantena de membres, distribuïts per districtes i barris, sota la supervisió dels Sots caporals del mateix Cos, i que eren els mateixos de la Guàrdia Municipal, i amb la remuneració voluntària dels propis veïns, prestant ajuda a les persones que o necessitaven, cantant les hores i el temps, donaven l’alarma amb els senyals convingudes en els casos d’incendis i d’altres sinistres, i practicaven detencions directament o amb col·laboració amb els altres cossos o autoritats de les persones implicades en fets delictius. Les tasques d’aquest Cos les podríem classificar: · de seguretat doncs vigilaven sense interrupció tota la nit, tots els barris i totes les nits de l’any, e inclòs quant no podien fer servei per estar malalts, hi havia un suplent que cobria la demarcació, i feien nombroses detencions; · d’ajuda i assistència, en cantar les hores i el temps, acompanyar a persones, avisar d’encendre i apagar els fanals, avisar el metge, buscar medicines, avisar el capellà, etc., · protocol·laris, en acompanyar les autoritats municipals en processons, actes oficials, acompanyaments, etc., · administratives, en repartir des de l’Ajuntament, Alcalde de Barri i d’altres autoritats, citacions, avisos, fer el padró municipal, etc., i tot això sense que a l’Ajuntament li costés cap diner, doncs també feien de recaptadors, durant el dia, passant pels pisos per a recollir lo que cada veí donava voluntàriament lo que significava per cada Sereno el seu sou. Per a coordinar els serveis a cada districte hi havia un Sots caporal, que eren els mateixos de la Guàrdia Municipal. Els serveis prestats per aquest Cos durant aquest any, son reflectits molt sovint pels diaris de Barcelona, principalment en l’origen del servei, descobriment de persones mortes, donar l’alarma en casos d’emergències, etc., però també per les detencions practicades, que una vegada fetes les primeres diligències passaven al Tinent d’Alcalde o Alcalde de Barri corresponent. El Cos de la Guàrdia Municipal de Barcelona, l’activitat d’aquest Cos, aquest any, i també els següents, quedava molt diluïda, davant de la molta activitat del Cos dels Mossos d’Esquadra, i la creació, aquest any del Cos de Protecció i Seguretat Pública, del Cos de Rondes de Seguretat Pública de Catalunya, i del Cos de la Guàrdia Civil, a mes a mes, d’altres cossos de seguretat ja existents però de menys entitat que els anteriors. Així els serveis de la Guàrdia Municipal tot just ocupaven espais als mitjans de comunicació, i quan en publicaven alguna cosa o feien com a col·laboradors dels altres cossos, principalment amb els Mossos d’Esquadra i amb els Comissaris i Zeladors de Protecció i Seguretat Pública o directament d’alguna autoritat, i moltes vegades no eren citats amb el nom de Guàrdies Municipals, sinó, només amb les denominacions de “els municipals”, “la força municipal”, “Rondins”, “els dependents del municipi”, etc. Aquesta Guàrdia Municipal depenia directament de l’Alcaldia, així, fins el 4 de gener, va ésser Alcalde provisional, Bonaventura de Sans; des del 4 de gener i fins el 27 del mateix mes, també de l’Alcalde provisional, Baltasar d’Eixalà; des d’aquesta data i fins el 21 d’abril, també com Alcalde provisional, Josep Parladé i Llucià, i des d’aquesta data, Josep Parladé, però com Alcalde elegit en les eleccions municipals de l’última setmana de març. Com a Comandant Cap del Cos hi havia Josep Planellas Simón, Comandant graduat, Capità d’Infanteria retirat i ex membre de la Milícia Nacional del barri de Gràcia. La denominació oficial fou la de Cos de la Guàrdia Municipal de Barcelona. La Guàrdia Municipal usava sabre en circumstàncies normals; i sabre, i carrabina en casos greus. Un ofici de l’Alcalde Josep Parladé i Llucià, de 16 de febrer d’aquest any, acompanyava la nòmina dels 50 individus que componien la força de la Guàrdia Municipal, i que al mateix servia com a nomenament del mateixos, amb efectes retroactius. Efectivament la plantilla de 50 membres que estava prevista, 37 foren nomenats durant els mesos de novembre i desembre de l’any anterior, tal com consta en el capítol anterior, i els 13 que faltaven foren nomenats el 24 de gener i 10 de febrer d’aquest any 1.844, i que foren els següents: José Antonio Vicente (no va prendre possessió), Manuel Balart Mainé, José-Juan Birosta Font, Antonio Basora Ódena, Ramon Blanco, Francisco Capdevila Sarriera, Cristóbal Gavarró, Antonio Gaya, Marcelino Pastrana Francisco, Feliu Planas, Tomás Ruiz, Antonio Sans, i Esteban Simón; fins la reducció dràstica del 27 de juny, en que la plantilla va quedar reduïda a menys de la meitat, degut al Pla d’Economies. D’aquests noms anteriors a destacar uns quants: Antonio Basora, Francisco Capdevila, Marcelino Pastrana i Tomás Ruiz, els quals varen estar molts anys en els Escalafons de la Guàrdia Municipal. La dotació del Cos a començaments d’aquest any, gairebé va arribar a 50 membres, però per motius de penúria econòmica en acabar aquest any només quedaven 1 Comandant, 1 Caporal, 6 Sots caporals, i 20 Individus, amb un total 28 membres de plantilla, que prestaven servei en les portes de l’Ajuntament, patrullaven per la ciutat per a fer complir les disposicions municipals, acompanyaven a les Autoritats municipals en alguns actes oficials, i practicaven detencions directament o en col·laboració amb altres cossos de seguretat o auxiliant als Alcaldes de Barri i d’altres autoritats municipals, governatives o militars. En el Pressupost, o Pla d’Economies, aprovat al mes de juliol de 1.844, hi constava 1 Comandant, a 20 rals diaris; 1 Caporal, a 14 rals; 6 Sots caporals a 12 rals; i 20 Individus, a 10 rals diaris, amb una despesa total de personal de 111.690 rals. Per últim, citar l’expedient obert al que fou primer Cap de la Guàrdia Municipal, Mateo Brun, per el seu comportament durant els esdeveniments de 1.843, en el que sembla que va prendre part a favor dels centralistes, així, un anunci oficial de la Comissió de Classificacions de 26 de març de 1.844, i dirigit al Governador Militar, general Manuel Pavia, deia “…..en vista de los documentos y demas antecedentes que le han sido presentados, de los que resulta que el teniente retirado Don Mateo Brun, durante las últimas ocurrencias de Barcelona no solo permaneció en ella constantemente, sino que se manifestó acérrimo defensor de los centralistas, haciendo en favor del movimiento revolucionario, cuantos servicios estuvieron á su alcance, como mas latamente consta en la gefatura politica y alcaldia constitucional; declara, que el teniente Don Mateo Brun, no solo debe ser escluido de la relación de los declarados por de buena conducta observada en las últimas aciagas ocurrencias habidas en esta plaza, sino que á mas, se le debe comprender en la lista de los que, por su mal comportamiento quedaron sujetos á lo prevenido en la Real órden de 26 de noviembre próximo pasado, esperando esta comisión se dignará V.E. disponer, se dé toda publicidad á este fallo, para desvanecer cualquiera juicio equivocado que pudiera haberse formado de la delicadeza con que se honran de proceder todos y cada uno de los individuos que la componen”. Els altres cossos i membres dedicats a la seguretat, referent a la Companyia de Bombers, Barcelona, a diferencia d’altres ciutats, no en tenia cap d’organitzat, encara que era una necessitat evident, doncs Barcelona tenia una gran quantitat d’establiments i indústries, i molts d’ells amb gran quantitat de generes amb substàncies inflamables i perilloses, per la qual cosa es considerava una institució indispensable i urgent per a Barcelona. A mes a mes dels cossos citats, hi havia d’altres cossos i persones individuals que també feien tasques de seguretat, així, els Alcaldes de Barri, els Agutzils, els Porters, els Guarda passeig, els Vigilants de Mercats, els membres del Resguard, etc. Els Porters Municipals, tal com es va dir en el capítol anterior, el dia 20 de gener va acomiadar a 3 Porters de Maça i a 9 de Vara, i el dia 23 del mateix gener en va nomenar 4 nous Porters de Maça i 13 nous de Vara, continuant com a Cap dels Porters Pedro Riera. A principis d’aquest any, el Porter Fernando Vionet va substituir al Porter de Maça Francisco Enrich, en la tasca de la guarda, cura i manutenció en la seva habitació de l’Ajuntament, dels nens recollits per estar abandonats pels carrers de Barcelona, per la qual cobraven una gratificació d’unes 50 lliures anuals. Aquest any els Guarda passeigs van continuar igual amb 1 Sobrestant, 1 Sots caporal, 12 Guardes i 1 Encarregat del Viver. A primers d’aquest any 1.844, el Cos de Guarda passeigs va canviar de seu, deixant la dependència que ocupaven en una casella que situada en el passeig de Gràcia, junt al primer sortidor, (en l’actualitat seria cantonada amb la Gran Via), la qual estava en molt mal estat, i van ocupar un nou edifici dins del Criadero. El Cos del Rondin Municipal també es va reorganitzar, amb varies incorporacions procedents de la Guàrdia Municipal a causa de la reducció de personal pel Pla d’Economies d’aquest any 1.844, essent acomiadats uns quants en data 30 de juny i quedant en el segon semestre amb 20 Individus i 4 Suplents sense sou. Els 5 Agutzils Municipals amb data de 20 de novembre van enviar una instància a l’Ajuntament en la qual demanaven un augment del sou, concretament demanaven un sou fix de 80 rals mensuals, al·legant l’augment de treball, doncs si bé havia baixat la feina de les Conciliacions, havia augmentat molt la feina en assumptes criminals, concedint l’Ajuntament dita petició, però amb efectes des de 1 de gener de 1.845, i provisionalment per a 3 meses, mesura que es va anant prorrogant fins a principis de 1.847, en que l’Ajuntament va denegar el pagament d’aquests sous. Tots aquests cossos tenien una naturalesa i una dependència molt clara, així: els Mossos d’Esquadra, les Rondes Volants Extraordinàries, el Cos de Carrabiners, la Guàrdia Civil, i les Rondes de Seguretat Pública de Catalunya eren de naturalesa militar i depenien del Capità General de Catalunya; el Cos de Protecció i Seguretat Publica, era de naturalesa civil i la dependència del Gefe Superior Polític; i Cos Municipal de Serenos, Cos de la Guàrdia Municipal, Guarda passeig, Vigilants de Mercats, Rondins, Porters, Algutzirs, etc., eren de naturalesa civil i la seva dependència de l’Alcalde i de l’Ajuntament. En quant els serveis destacats, fets durant aquest any 1.844, o a la participació en els esdeveniments importants succeïts a Barcelona, dels diferents cossos de policia, i especialment de la Guàrdia Municipal i Cos Municipal de Serenos, en citarem uns quants de manera cronològica: · En un Ban del Gefe Superior Politico, de data 16 de febrer, prevenia a totes les autoritats i a tots els cossos de policia que fessin complir les disposicions en matèria de joc, per les repercussions que tenen predisposant als delictes a les persones que tenen aquests hàbits. · Els dies de carnaval es van celebrar a finals de febrer amb plena normalitat, amb la prohibició habitual de l’ús de la màscara, i varen quedar encarregats de garantir la tranquil·litat pública, els Alcaldes de Barri, i els dependents de la vigilància municipal. · El dimecres, 28 de febrer, es va produir un incendi en la fàbrica de Narcís Mercader junt a la Porta de l’Àngel, hi van acudir uns 10 soldats que estaven de servei a la porta citada; els regidors Josep López d’Acebedo, Josep Prats, Francesc d’Asís Soler; Alcalde de Barri; i alguns Guàrdies Municipals. El foc va ésser apagat abans que cremés tot l’edifici. El senyor Mercader va fer pública una carta al diari “El Imparcial”, agraint a tots els que van apagar el foc, i lloant a les Autoritats de Barcelona i funcionaris per l’eficàcia i rapidesa en aquest fet en moments de preparatius per la propera arribada a Barcelona de la Reina Mare, Maria Cristina. · Publicat un Ban del Gefe Superior Político, de data 29 de febrer, exigint als Alcaldes mes rigor en la persecució de quadrilles de malfactors, especialment els coneguts com els Trabucaires, persones normals que vivien en pobles i quant s’assabentaven d’algun viatger acomodat, es reunien una quadrilla, estaven a l’aguait, el robaven, i tornaven a la vida normal de la seva família i el seu treball. · Potser el primer servei important de la historia de la Guàrdia Municipal, pugui ser aquest que va publicar el diari “La Verdad” i va reproduir el “Diario de Barcelona” i que deia “Hay algunos hombres criminales que por la destreza con que se manejan, por la cautela con que se presentan y por el ascendiente que ejercen en el vulgo entre el cual se rebullen, merecen muy particularmente la atención de las autoridades que tienen á su incumbencia el vigilar por la seguridad pública, y esta gana á las veces mas con la prision de una sola persona de semejante jaez, que en la de ciento de inferior categoria, porque tambien el crimen tiene sus categorias. Una de las prisiones de esta naturaleza es la que verán á continuación nuestros lectores, de la que si bien se habló al tiempo en que fue realizada, sin embargo puede decirse que pasó desapercibida entre las de otros delincuentes menos notables. Por lo cual tan luego como hemos podido reunir todos los datos biográficos del célebre frances nos hemos apresurado á darlos al público. En el dia 2 de marzo último sobre las cuatro de la tarde por el comisario de Protección y Seguridad Pública de esta ciudad en persona, y con el auxilio de dos Guàrdias Municipales en la calle Trentaclaus, se verificó la captura de Victor Dalmases de nacion frances que con pasaporte sardo y bajo el nombre de Miguel Piattiencia recorria esta capital y sus alrededores cometiendo toda clase de crimenes, y en el acto le fueron encontrados 18 pasaportes, 16 en blanco, uno lleno y otro con supuestas firmas, un sello de la policia vaciado en barro, una especie de brocha, una llave, dos pincelitos y una pastilla de tinta blanca. Este sugeto se dice que fue uno de los comprometidos en algunas de las tentativas de asesinato cometidas contra SM Luis Felipe, i que escapó de Francia. Por estos delitos fue sentenciado á presidio de donde igualmente se fugó, habla el español y catalan con perfección, ha pertenecido y figurado de sargento en esta plaza durante la última revolución cometiendo los mayores escesos; se tiene noticia que vendió los pasaportes á 28 duros y que algunos sugetos complicados de infidencia se han valido de él para burlar la vigilancia de las autoridades, y que dias antes de verificarse su prision se le encontró en la posada de la Buenasuerte un cofre y dentro dos ganzúas y otros útiles para falsear puertas y cerrojos. De esta causa parece que ya entiende un Sr. Juez de 1ª instancia en cuyo juzgado ya radicaban otros antecedentes”. · El diumenge, 3 de març, es va celebrar la tradicional Romeria des de Gràcia fins a l’ermita de Sant Medir amb molta assistència de públic. · El dimarts, 5 de març, va fer entrada a Barcelona per la Porta Nova, la Reina Mare, Maria de Cristina, tota la comitiva va passar per l’itinerari següent: Rech Condal, plaça de Sant Pere, Alta de Sant Pere, Junqueres, Condal, plaça Santa Anna, Arcs, plaça Nova, Bisbe, fins a la Catedral on va entrar sota pal·li i acompanyada pel Bisbe fins l’altar major on es va resar un Tedèum. Després de visitar la Catedral va seguir l’itinerari previst, per plaça Nova, Arcs, Cucurulla, Portaferrisa, Rambles, Dormitori de Sant Francesc, Ample, Encants i plaça Palau. Tot el recorregut estava engalanat, i ocupat per comparses i bandes de música, mentre les campanes de les esglésies repicaven i els canons de Montjuïc disparaven les salves corresponents, es deixaven anar coloms des de diferents llocs del recorregut, al Pla de les Comèdies s’havia construït un Arc Triomfal per la guarnició militar, i a la plaça Palau, l’Ajuntament va aixecar un obelisc de 100 pams d’elevació semblant al de la plaça de la Concòrdia de Paris, amb mes de 30.000 llums de gas, a mes a mes, a la mateixa plaça es va aixecar un globus aerostàtic, amb la llegenda “A l’augusta è immortal Cristina.- La juventud barcelonesa”. La Ciutat i especialment el recorregut de la comitiva va estar ple de gent, no solament de Barcelona, també dels seus voltants i de tot Catalunya, que van voler retre homenatge i gratitud a la Reina Mare, Maria Cristina a la tornada des de l’exili. L’Alcaldia havia pres unes mesures de policia urbana per aquesta ocasió, així, prohibició de circular cavalleries i carruatges per la Porta Nova durant tot el dia, i des d’una hora abans per tot l’itinerari, neteja i rec de la via pública, prohibició de venda ambulant i ocupacions del carrer, els tendals devien estar tancats, prohibició de tirar flors o corones a la comitiva, tirar petards, treure les torretes i demés objectes dels balcons que pugessin caure, etc., encomanant de vetllar per al seu compliment a la Guàrdia Municipal i demés dependents de l’Ajuntament. Els dies següents va ésser de molta activitat, participant entre d’altres actes, en un concert a la Llotja, presidir una parada i desfilada militar, visitar diferents fabriques, a la Basílica de la Mercè, a la Casa de la Misericòrdia, sorteig de dots per a noies pobres, etc., i així fins el dia 9 de març, que va sortir cap a Tarragona per la Porta de Sant Antoni. Abans de sortir de Barcelona va comentar a les Autoritats que li agradaria que es tornés a posar una altra vegada amb gran esplendor al Santuari, la Verge de Montserrat, i que per aquest motiu va encarregar a les Autoritats l’esbrinament d’aquella imatge desapareguda. · El diumenge, 24 de març, i fins al dia 29, es van celebrar Eleccions Municipals per a la població de Barcelona i els barris de Gràcia i Barceloneta en tretze meses electorals en jornades de 6 hores començant a les 9 del matí i els escrutinis a l’acabament de cada jornada. · El diumenge, 24 de març, seguint els desitjos de SM el Rei de França, Lluís Felip, es va fer l’exhumació de les restes mortals de SAR, el príncep de Borbó-Contí a l’antiga església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. Després la comitiva mortuòria, amb els honors militars corresponents i amb l’assistència de totes les autoritats militars, civils i eclesiàstiques del país encapçalades pel Capità General, Baró de Meer i el Governador Militar, General Manuel Pavia així com nombrós públic, va passar pel carrer Ferran VII, Rambles, Dormitori de Sant Francesc i carrer Ample fins l’església de la Mercè on es va fer el funeral. Després el fèretre es va embarcar en un vaixell francès, acompanyant al Consol francès, Mr. Lesseps, fins a la sortida del port, el General Manuel Pavia i el bisbe de Barcelona, Pere Martínez de Sanmartín. · El dimarts, 26 de març, a les 8 de la tarda, a una casa de Santa Creu d’Olorde es va produir un intent de robatori per par d’una quadrilla de 10 delinqüents, però com els Mossos d’Esquadra ja ho sabien per una confidència i ja els estaven esperant, es va produir un tiroteig amb el resultat de 4 dels assaltants morts i els altres detinguts, i també 2 mossos ferits lleus. · Els dies 4 i 5 d’abril, Dijous i Divendres Sant, es van tornar a fer les tradicionals processons i cerimònies religioses com abans de les revoltes. · El diumenge, dia 21 d’abril, en la Sessió Municipal va prendre possessió el nou Ajuntament sortit de les Eleccions Municipals, celebrades l’última setmana del passat mes de març. · El dijous, 2 de maig, després d’una pluja torrencial, es va produir una rierada des del Vallcarca i cap a la Riera de Malla, amb el resultat d’un matrimoni mort. Aquesta parella que estava cuidant l’hort a Gràcia, va ésser avisada moment abans per una dona que passava que s’acostava una tempestat i que es retiressin, contestant-li que no seria res, moment en què va començar a ploure a bots i barrals i ja no van tenir temps perquè l’aigua els va arrossegar, trobant-se dies després el marit mort a la Riera de Malla i la dona desapareguda. · El dimecres, 8 de maig, a les 11 de la nit, es va produir un de robatori al carrer Lleona per tres homes amb manta a una persona bastant coneguda a Barcelona, després d’amenaçar-lo amb una pistola i una navalla li van robar el rellotge, podent-se escapar corrent, deixant els lladres una capa abandonada que va ésser recollida pels Serenos. Aquest fet va provocar que alguns diaris de Barcelona demanessin que els Serenos comencessin el servei a les 10 de la nit i no a les 11, perquè a aquella hora es produeixen mes robatoris aprofitant l’hora que la gent es retirava a dormir, que els carrers estaven deserts i ja era fosc. · El dia 1 de juny, a dos quarts de deu de la nit, van arribar al Port de Barcelona, procedents de Tarragona, SSMM la Reina Isabel II; la Reina mare, Maria Cristina; i la princesa Lluïsa Fernanda, visitant en primer lloc la Catedral per assistir a un Tedèum, i després es van retirar al Palau Reial. En honor d’aquesta visita l’Ajuntament va col·locar dus escultures una de Jaume l, i un altra de Galceran de Fivaller, obra de l’escultor Bover, a la façana de les Cases Consistorials a la Plaça de la Constitució. Durant l’estada a Barcelona de la Reial Família, es van celebrar molts actes protocol·laris, de caràcter religiós, militar, visites turístiques, visites d’autoritats, visites a institucions benèfiques, visites a exposicions, fabriques, serenates, culturals, esportives, etc., amb moltes anècdotes succeïdes en els seus passeigs per a Barcelona, i també quan el diumenge 21 de juliol, estant a la Catedral en un acte religiós, amb totes les autoritats, uns lladres van robar objectes diversos als assistents, detenint l’Alcalde de Barri a quatre d’aquests lladres, i els dies següents, el mateix Alcalde de Barri amb l’auxili d’alguns Guàrdies Municipals, en van detenir quatre lladres mes que també hi estaven implicats. El diumenge, 7 de juliol, a la tarda, es va fer a les Rambles una gran parada militar de les forces armades existents a Barcelona, presidida per SSMM la Reina Isabel II, i la Reina Mare, Maria Cristina, amb l’assistència del President del Consell de Ministres, Ramon Maria Narváez, el Capità General de Catalunya, Baró de Meer, i d’altres autoritats militars, civils i eclesiàstiques i nombrós públic que hi va acudir, amb l’ impediment de la pluja que va caure durant aquest acte militar. El dilluns, dia 12 d’agost, i després d’assistir a la missa a l’església de la Mercè, a dos quarts d’onze del matí va sortir del Palau Reial la comitiva se SSMM estant tot el trajecte ple de públic fins al Port on SSMM i el President del Consell de Ministres van ésser acomiadats per totes les Autoritats militars, civils i eclesiàstiques. Amb motiu d’aquesta estada a Barcelona de SSMM, l’Alcaldia va publicar un Ban el 22 de maig, amb disposicions de policia urbana, encarregant del seu compliment als Alcaldes de Barri, Serenos, Individus de la Força municipal i demés dependents del municipi. · Els dies 7 al 10 de juny, es van celebrar les processons de Corpus Cristí de les diferents parròquies de Barcelona amb la concurrència d’autoritats civils, militars i religioses i nombrós públic especialment a la principal amb sortida i arribada a la Catedral. L’Alcaldia va publicar el dia 5 de juny un Ban amb les disposicions de policia urbana corresponent. · A mitjans de juny, un home va aparèixer ofegat al mar a prop de Sant Beltran, una barca el va arrossegat fins a la platja. L’Alcalde de Barri va fer les primeres diligències, i va encomanar a dos Guàrdies Municipals a veure si trobaven la roba d’aquell jove, pensant que s’havia molt accidentalment mentre es banyava. Els municipals van remoure tota la platja i van fer esbrinaments i al final un pagès els va dir que havia recollit un vestit abandonat a les roques. Quan el Tinent d’Alcalde d’aquest districte estava acabant les diligències com un home ofegat, i el cadàver ja estava a l’Hospital General, van tenir coneixement d’unes altres diligències d’un altre Tinent d’Alcalde per un crim d’una dona al carrer Canuda, amb el resultat que aquell home havia mort la seva dona i després va anar a Sant Beltran i es va suïcidar tirant-se al mar. · Una Circular del Ministeri de Governació, de 14 de juliol, donava instruccions, en base al Reglament de 20 de febrer de 1.824, als Gefes Politicos de cada província, sobre la tinència i l’ús de les armes, les autoritzacions, les armes prohibides, les sancions a les possibles infraccions i el destí de les quantitats procedents d’aquestes sancions. · Del 14 al 18 d’agost, es va celebrar la Festa Major de Gràcia, sense cap incident d’importància, però això si, com en totes les aglomeracions de gent hi va haver bastants lladres que van fer alguns robatoris. · La nit del dissabte, 24 d’agost, es va produir l’apagament de les faroles de gas, que va provocar les queixes d’alguns veïns i d’algun diari. · El dimecres, 4 de setembre, es va produir al carrer Sant Carles de la Barceloneta un intent d’homicidi, un home va clavar un gabinet a la seva dona davant de mes de 200 persones, i encara demana que li tornessin l’arma per tornar-li a clavar. Després d’aquest fet el marit va fugir sense poder ser localitzat. · Un Decret del Ministeri de Governació, de 5 de setembre, va reorganitzar i disminuir els presidis a Espanya, fins a aleshores en funcionaven 29, i van quedar reduïts a 13 en el conjunt de l’Estat. A tot Catalunya només quedava en funcionament el presidi de Barcelona. · El dia 22 de setembre, els Mossos d’Esquadra van detenir per ordre del Capità General al Sereno de Barcelona, Antoni Sevilla, sense especificar els motius. · La nit del 4 d’octubre, un Sereno del barri de Gràcia, en el paratge de la Creu trencada, va veure com 2 individus sospitosos portaven unes fustes, en identificar-los es van posar a córrer llençant les fustes, fent un tret i ferint a un d’ells, mentre l’altre es va escapolir. Es van fer les diligències corresponents i el ferit va ésser portat a l’hospital general. · El dilluns, 7 d’octubre, a dos quarts de dotze de la nit, uns Agents de seguretat pública portaven un detingut cap a la presó, en passar pel carrer Ferran VII es van presentar un grup d’homes armats amb la intenció d’alliberar-lo, es va provocar un gran aldarull amb trets, i ràpidament hi van acudir alguns Serenos i d’altres autoritats, fugint uns, i procedint a la detenció d’alguns dels assaltants,. · El dijous, 10 d’octubre, a les 10 del matí, l’Ajuntament en Corporació i presidit pel Gefe Superior Politico, es va dirigir a l’acte de col·locació de la primera pedra del futur Mercat Municipal de Santa Catalina, dins dels actes del 14e aniversari de la Reina Isabel II. · El dilluns, 14 d’octubre, un Sereno va tenir coneixement que a la carretera vella de Valldoncella, prop de la Creu Coberta, hi havia un cadàver d’una dona amb el cap tallat amb una destral. Ràpidament o va comunicar a l’Alcalde de Barri i es va confirmar que es tractava d’un assassinat procedint a fer les primeres diligències. · El diumenge, 27 d’octubre, a les 9 de la nit, a les Rambles-plaça del Teatre, es van produir uns greus incidents protagonitzats per unes 200 persones, ràpidament van intervenir diferents cossos de seguretat, forces de l’Exèrcit i les principals autoritats militars i civils, encapçalades pel Capità General, Baró de Meer. Es van fer 28 detencions per aquests fets. El relat dels fets, segons els diaris, fou que, tenint coneixement l’Alcalde Constitucional que es preparaven uns aldarulls al Teatre de Santa Creu, amb l’assassinat possible del Capità General, Baró de Meer; i del Governador Militar, General Francisco Javier Ezpeleta a la sortida del Teatre, es va dirigir junt amb els Tinents d’Alcalde i dependents del municipi, entre ells Guàrdies Municipals, cap al Teatre, i que en arribar a Escudellers-Rambles, van començar els crits ¡abajo los tiranos!, començant uns afrontaments físics i verbals i apuntant amb una pistola un dels manifestants a l’Alcalde, sortint a la vista navalles, pals, i d’altres objectes, aconseguint inclòs desarmar a un dels comandaments d’una patrulla de seguretat. Les forces policíaques que hi havia, mes les que van anar arribant, van començar a fer detencions, mentre d’altres manifestants intentaven alliberar els detinguts, fins que al cap d’una estona van aconseguir normalitzar la zona, amb el resultat d’alguns ferits, 28 detinguts, i moltes armes de tot tipus intervingudes. A les 21’45 hores el Capità General i el Governador Militar van sortir del Teatre i junt amb el Gefe Superior Politico, Alcalde, alguns Regidors i d’altres autoritats van dissoldre ells mateixos a un grup que encara hi havia a les Rambles cantonada amb el carrer Sant Pau. El dilluns, 28 d’octubre, a la 01’30 hores, els detinguts van ésser traslladats, passants pels carrers mes concorreguts de públic, des de la presó a la Ciutadella on estava constituït un consell de guerra en sessió permanent. El dimecres, 30 d’octubre, a dos quarts de dotze del matí, a les Rambles cantonada amb el carrer Sant Pau, van ésser afusellats els quatre condemnats a la pena capital, quatre mes van ésser condemnats a 10 anys de presó, cinc a diferents anys de presó, i la resta va quedar en llibertat. Aquestes execucions van ésser molt accidentades, primer pel suïcidi d’un sacerdot al carrer Ferran VII al veure passar la comitiva dels condemnats es va tirar a un pou de la casa resultant ofegat; després i moments abans de l’execució se li va disparar la carrabina de manera accidental a un membre del Rondin Municipal que hi prestava servei; i per últim, com en el lloc s’estava enderrocant el convent del Trinitaris per a construir el nou Liceu es va produir la caiguda d’un tros de fusta del sostre ferint de consideració a un noi de 14 anys que treballava en aquelles obres. Aquests fets anteriors sembla que formaven par d’una operació mes amplia que incloïa els assassinats del Capità General i President dels Consells de Ministres, Ramon Maria Narvaez a Madrid; el del Capità General, Baró de Meer a Barcelona; i el Capità General d’Aragó, Manuel de la Concha a Saragossa. Per aquesta conspiració es van fer moltes detencions, però la mes sonada va ésser la del General Prim, Comte de Reus, amb el consegüent consell de guerra i amb diverses penes de presó. · Els dies 1 i 2 de novembre, Dies de Tots Sants i dels Fidels Difunts van ésser dies de pluja, i per aquest motiu hi va haver molt poca assistència de públic al Cementiri General. · A primers de novembre, davant de les mesures excepcionals, els Alcaldes de Barri i els Serenos eren els encarregats de recollir les armes que indegudament es posseeixin, però en lloc de tornar-les, el que van fer es, abandonar-les als carrers, per això, les nits d’aquests dies, els Serenos i d’altres cossos de seguretat el que feien era, recollir-les dels carrers. · El dilluns, 18 de novembre, es va començar a enderrocar les dues últimes cases que quedaven al carrer Ferran VII per arribar des de la Rambla fins a la plaça de la Constitució dins dels actes de l’onomàstica de la Reina Isabel II. · El dimecres, 11 de desembre, des de les 8 del matí fins a la una del migdia, va nevar a Barcelona, i encara que a la ciutat el gruix de neu no va ésser gaire important, a alguns llocs de Catalunya va a arribar a 2 o 3 pams, provocant danys importants a les collides. De totes maneres el fred a Barcelona en aquest principi d’hivern va ésser molt considerable, tant que va recordar els freds de l’any 1.830. · El divendres, 20 de desembre, a les dues de la tarda, va caure una forta tempestat de pluja i calamarsa provocant greus inundacions en alguns punts de la ciutat, com el Torrent de l’Olla, el Rech Condal, la Riera d’en Malla, etc., en alguns punts l’aigua va arribar a mes d’un metre d’alçada arrossegant tota classe d’objectes com mobles, animals, etc. Les diverses autoritats i els diferents cossos de seguretat van tenir que auxiliar a moltes persones damnificades durant tota la nit, i inclòs a primera hora del matí, quan amb la claror del dia es van veure tots els danys causats, i els diferents cossos de seguretat van anar recopilant la llista de desperfectes per a fer la comunicació pertinent a les diferents autoritats. L’actuació de les autoritats i dels diferents cossos de seguretat, així com molt veïns voluntaris, va ésser ressaltada molt favorablement pels diaris els dies següents. · Degut a la gran concurrència de persones a les fires de Sant Tomàs del 21 al 24 de desembre, el dia 20, l’Alcalde va publicar un Ban amb la prohibició des de les 11 del matí de la circulació de cavalleries i carruatges per diversos carrers on es feien les fires, encomanant fer-ho complir als dependents del municipi, amb la sanció pels infractors de 20 rals destinades a les Cases de Beneficència de la Ciutat. De totes maneres, la Guàrdia Municipal o el Cos Municipal de Serenos van estar presents en qualsevol incidència de les que es varen produir a Barcelona, així: incendis, atracaments, baralles, execucions, fires, processons, actes protocol·laris de l’Ajuntament, acompanyament d’Autoritats, vigilància d’edificis municipals, entrades als teatres, batudes, venda ambulant, prostitució, “pedrees”, circulació en general, etc., així, farem una divisió del treball amb les diferents parcel·les: de seguretat ciutadana, trànsit, policia urbana i assistència pública. · En quant a la seguretat ciutadana els membres del Cos de Serenos, de la Guàrdia Municipal, Porters, Agutzils, etc., varen fer nombroses detencions de delinqüents, nombroses batudes de prostitutes, etc., i a mes a mes, acompanyar als diferents tinents d’alcalde, facultatius i escrivà de setmana de l’Alcaldia per a practicar les primeres diligències en els diferents crims comesos a Barcelona per passar-ho després al jutjat corresponent. · En quant a la circulació, aquest any es van posar en marxa moltes noves línies d’òmnibus, diligències, etc., que cobririen el transport de viatgers i mercaderies, amb altres poblacions de Catalunya. A finals de març es parlava d’arreglar la carretera de Barcelona a Sarrià, un dels itineraris de mes trànsit, dons es calculava en mes de mil persones que cada dia venien a treballar a Barcelona i a dormir a Sarrià, l’ impediment sembla ésser eren els 10.000 duros que costava arreglar-la. A primers de desembre, l’enginyer civil Ildefons Cerdà per encàrrec de la Diputació Provincial, va acabar els planells de la futura carretera del Llobregat, treball que va ser molt aplaudit per alguns articles als diaris, tant per la complexitat del treball, com per la rapidesa i el resultat tant satisfactori del projecte. El control de les portes d’entrada i sortida de la ciutat; la prohibició de circular cavalleries, carruatges o vianants; l’establiment dels horaris d’obrir i tancar dites portes segons les estacions de l’any o esdeveniments importants; l’autorització d’obres en les muralles portes; etc., totes aquestes competències les exerceix el Governador Militar de la Plaça. Els dies festius des de les dues de la tarda es prohibia el trànsit de cavalleries i carruatges per la Porta de l’Àngel per una major comoditat als vianants. També es varen produir varies intervencions per accidents, alguns de mortals i d’altres de greus, especialment provocats per atropellaments de carros a vianants en els carrers estrets i bolcades de carros i carruatges pel mal estat dels carrers i camins. A finals d’any, i amb motiu de la Fira de Sant Tomàs, fer complir les prohibicions de circulació de carruatges i cavalleries en els horaris i carrers afectats durant els tres dies de dita fira. · En quant a les disposicions de policia urbana hi havia a Barcelona un problema considerable de venda ambulant, així, ja no n’hi havia prou amb els Encants i la fira de Bellcaire, les dues de fama europea, ni tampoc n’hi havia prou amb els dilluns, dimecres i divendres, així, qualsevol dia, hora o lloc eren bons per muntar la parada, al costat dels dos únics mercats municipals de la Boqueria i el Born, o a qualsevol altre lloc, com mes transitat millor com les Rambles, carrer Hospital, plaça Nova, i allí estenent els trastos vells o nous, amb mes parroquians que a les tendes, per ser de preu mes assequible. Un altre problema relacionat amb l’anterior eren les massives ocupacions de la via pública pels establiments de tot tipus, que treballaven mes al carrer que a dintre de la tenda, amb les molèsties consegüents pels vianants que havien d’anar esquivant dites ocupacions. Hi ha que tenir en compte el mal estat de molts carrers, que quan no hi havia fang hi havia pols, i les cavalleries i carruatges que alguns no anaven amb gaire compte i a vegades molt ràpid, el que comportava un altre problema, encara mes greu, els molts accidents de trànsit. Des dels diaris molt sovint s’escrivien articles sobre aquestes problemàtiques, i es queixaven que no n’hi havia prou amb les disposicions municipals i bans dels alcaldes si no es feien complir, demanant mes fermesa municipal per a fer-los complir. Anècdota.- Un altre Ban de l’Alcalde de 19 de setembre va prohibir terminantment la venda ambulant, i va manar als Guàrdies Municipals, treure des del dia següent totes les taules on es venguessin productes de qualsevol tipus. El dia següent no hi havia cap taula, els venedors portaven cistells i venien els productes des dels cistells, caminant pel costat dels mercats i saludant els seus clients. Aquesta burla del Ban va motivar algun article de crítica de premsa. Hi havia a Barcelona un greu problema de gossos abandonats i alguns casos d’hidrofòbia, motiu pel qual l’Alcaldia va publicar dos Bans sobre aquest problema amb els advertiments de portar morrió, i comunicar a l’Ajuntament quan tinguessin coneixement d’algun gos que pugues estar rabiós, així com la distribució de boles de verí per donar-los mor, i la prohibició de maltractaments amb pals o d’altres objectes durant aquesta època d’estiu. El diari “El Imparcial”, en un article li va treure punta a aquest Ban, preguntant si no constituïa infracció maltractar-los amb uns altres objectes que no fossin un pal o una pedra, i encara mes, tornava a preguntar si no constituïa infracció maltractar-los fora de l’època d’estiu. Referent al servei de recollida d’animals morts, aquest any també l’Ajuntament va arrendar-lo a un particular, però cap a finals d’any, l’arrendador al·legava que no podia pagar les quantitats convingudes per haver-hi pocs animals grans per recollir, especialment cavalls i mules, i, a mes a mes, l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals va fer tancar el femer que era a aquell municipi, i era el lloc on es portaven els animals morts, la qual cosa implicava que l’Ajuntament de Barcelona havia de comprar o arrendar un terreny per a construir un femer, cosa que es va intentar en els anys següents. Abundant en això, el dia 2 de setembre, un gos presumiblement rabiós va mossegar una dona al Pla de la Boqueria, aquest gos va ésser mort a garrotades per la gent a la plaça del Teatre, i feina pocs dies havia passat el mateix a la plaça Nova. El dia 11 de desembre, i com a conseqüència de la nevada que va caure a Barcelona, l’Alcaldia va publicar un Ban dictant les disposicions adients a aquesta circumstància, encarregant als dependents del municipi fer-les complir. A mitjans i últims de desembre es van produir moltes crítiques perquè els carrers estaven plens d’aigua i fang degut a la nevada, inundacions i gelades que es van produir aquest mes, així els diaris van publicar molts articles sobre aquesta problemàtica. La publicació d’algunes disposicions municipals sobre neteja i salubritat com a resposta a aquelles queixes va fer que molt veïns netegessin davant de les seves cases i s’arreglés parcialment la situació. En la parcel·la de policia d’assistència no cal dir les nombroses actuacions d’ajuda fetes als ciutadans sempre que feia falta, tant del Cos de Serenos com de la Guàrdia Municipal, i especialment a remarcar l’actuació d’aquests Cossos durant la nevada i inundacions que va patir Barcelona el mes de desembre d’aquest any. |
Quina cantitat de informació a cada linea apareixen conceptes o ideas per començar un nou article.
Moltes gràcies Santiago.