Placa metàl·lica de pit, del Cos de la Guàrdia Urbana, del final de la dècada dels anys 1.970.
|
Any 1.845 Aquest any 1.845, va seguir la tònica de l’any anterior, i no hi va haver ni revolucions ni pronunciaments importants, ni gran aldarulls, amb estabilitat i continuïtat política, sota la presidència del Consell de Ministres, per segon any consecutiu, del general Ramon Maria Narváez, i a Catalunya sota dels capitans generals Ramon de Meer (fins el 16 de gener), Manuel de la Concha (fins el 23 d’agost), i des d’aquesta data, Manuel Bretón. Pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona, també hi va haver continuïtat, doncs va continuar tot l’any, el mateix Ajuntament de l’any passat. Alguns fets rellevants que podríem destacar d’aquest any: La Reina Isabel II indulta al General Prim i surt de la presó (24/01); el General Zurbano fou afusellat a Logronyo, abans, (a últims de l’any passat, també foren passats per les armes dos fills seus) (21/01); acte de col·locació de la primera pedra de nou Gran Teatre del Liceu a les Rambles (11/04); promulgació de la cinquena Constitució espanyola de 1845 (23/05); visita i estada a Barcelona de la Reina Isabel II (05/06). Amb relació amb els cossos de seguretat al territori de Catalunya, i especialment al municipi de Barcelona, continuaven els mateixos de l’any passat. En quant al territori no hi hagué cap canvi en els límits del territori. Referent a la població, a falta d’un padró d’habitants actualitzat, feina que l’Ajuntament començaria a fer l’any següent, es pot donar una data aproximada d’uns 125.000 habitants dins de la ciutat emmurallada, i d’uns 180.000 amb la inclusió de Gràcia i la Barceloneta i la resta de població de fora de les muralles. A primers d’aquest any a Catalunya hi havia una població de 1.041.186 habitants. Per províncies, Barcelona en tenia 442.237, Tarragona 233.477, Lleida 151.322, i Girona 214.150 habitants. Com en el capítol anterior, farem un repàs dels diferents cossos de seguretat que prestaven els seus serveis a tot Catalunya en general i a Barcelona en particular, així com varies dades de la seva organització i serveis destacats: El Sometent El Sometent Armat de Catalunya, era una institució catalana creada l’any 1.561, amb la seva funció de lluitar, especialment en les zones rurals, contra els malfactors, si be en la ciutat de Barcelona la seva activitat sembla que fou nul·la. Cos de les Esquadres de Catalunya El Cap d’aquest Cos continuava essent el Coronel, Josep Vivé; l’estructura, organització, dotació, vestuari, etc., sense variacions importants; i la mateixa denominació de les Esquadres de Catalunya. El dia 25 de març, els Mossos anaven a fer un escorcoll a una casa sospitosa al poble de Seva, quan van sortir precipitadament del seu interior una partida de trabucaires disparant i matant a dos mossos i ferint greument a un altre mosso, no obstant, aquest va disparar i va matar a un dels malfactors, fugin els demés sense pogué ser detinguts. El dia 2 d’abril es va produir a Osor un afrontament entre els tres trabucaires fugits i els Mossos que els anaven perseguint resultant morts 2 trabucaires, mentre l’altre es va escapolir sense poder-lo detenir. Aquest fugitiu va ésser detingut el dia 8 d’abril a Santa Coloma de Farners per membres del mateix Cos de les Esquadres i va ésser afusellat el dia 21 d’abril, a les onze del matí, a la localitat d’Arenys de Mar. El dia 16 d’abril per la nit al terme de Ciurana, l’Esquadra de Peralada va evitar el robatori de la Torre de la Brava, donant mort a dos dels lladres i ferint a un altre que es va escapolir junt amb la resta de la quadrilla. El dia 26 de maig, a les dotze del migdia, van ésser passats per les armes a Figueres, dos dels que es van escapolir en el robatori anterior. El dia 29 d’abril, als boscos de prop de Sau, l’Esquadra de Torelló va donar mort a tres trabucaires que tenien segrestat al propietari Jaume Rovira del Montseny al que van alliberar sense que patís cap ferida. A mitjans de juliol, les Esquadres de Moià i Solsona van tenir un afrontament a Castellolí amb una partida de sublimats resultant deu morts i un ferit, que fou detingut i comissant divuit armes. El dia 8 d’agost, a les 9 de la nit, van entrar a Calaf quatre delinqüents que volien segrestar un veí, la qual cosa no van poder fer, perquè el veí es va escapolir sense que els trets el toquessin, i al no aconseguir el seu propòsit els delinqüents van fugir. Pocs moments després van arribar els Mossos i van sortir en la seva persecució produint-se un tiroteig als boscos de la Llaminera amb el resultat dels quatre malfactors morts. El dia 15 d’agost, l’Esquadra de Santa Coloma de Farners va intentar detenir a cinc individus a la localitat de Cassà de la Selva, i com dos d’ells van intentar fugir van ésser morts a trets. La nit del 8 al 9 de setembre, el Comandant de les Esquadres, Josep Vivé amb membres d’aquest Cos es van amagar en una casa del municipi de Sant Cugat del Vallès perquè van tenir la confidència que aquella nit una quadrilla de malfactors volia robar, matar i posar foc a aquella casa i als seus ocupants. A mitja nit es van presentar els assaltadors amb el resultat de tots tres delinqüents morts i dos mossos ferits. Els tres morts van ésser portats a la plaça de Sant Cugat que celebrava una fira i van quedar exposats al públic tot el dia. Durant el mes de setembre, en diferents serveis van detenir, gairebé, a la totalitat dels lladres de diligències que va acabar en 15 sentències d’afusellament, 1 mort, i 10 mes a diferents penes de presidi. El dia 16 de setembre, a la nit, l’Esquadra de Mora d’Ebre va sorprendre a uns lladres en el moment d’intentar robar en una casa de Santa Bàrbara, en el tiroteig van resultar morts els tres lladres. El dia 19 de novembre, amb motiu de l’onomàstica de la Reina Isabel, es van concedir diverses recompenses per serveis meritoris a membres d’aquest Cos que es distingiren amb motiu de la rebel·lió en el mes de juliol d’aquest any amb ocasió de les quintes. El total de medalles i condecoracions foren a 17 membres del Cos. El dia 6 de desembre, a les 9 de la nit, una esquadra de mossos sota el comandament del Coronel Cap del Cos, estaven amagats al voltant d’una casa del barri de Gràcia, degut que el comandament va saber per una confidència que aquella nit una quadrilla de malfactors tenien intenció de robar i assassinar als propietaris d’aquella casa. Als pocs moments van aparèixer els quatre lladres i com van oposar resistència a la detenció van resultar morts 3 d’ells, i un altre es va escapolir. Com el comandament sabia el nom i domicili d’aquest, va enviar a una patrulla de mossos a casa seva i va procedir a la seva detenció, però quan era traslladat es va deslligar i va marxar corrent, degut que ja era fosc i hauria estat difícil trobar-lo de nou, els mossos li van disparar resultant mort. Aquests 4 individus van ésser exposats (“…para saludable escarmiento de los malos y satisfacción de los buenos…”) a la vista del públic, 3 d’ells a la plaça de Gràcia, i l’altre, el que s’havia escapolit, ho va ésser en la plaça del Clot del municipi de Sant Martí dels Provençals. A primers de desembre, i degut al munt de serveis efectuats, i que una Diputació catalana va demanar la supressió d’aquest Cos, espai que semblava ja cobert per la Guàrdia Civil, el diari “El Fomento” i també el “Diario de Barcelona” van publicar unes editorials lloant aquest Cos, concretament, el primer d’aquests diaris, deia: “…. un mozo de las Escuadras es una garantía de órden público, de seguridad individual, de respeto á las propiedades, de acatamiento á la ley; que dificil será que haya una institución que pueda hacer al país los beneficios que espontáneamente y sin esfuerzo hace con su solo nombre….”. El dia 14 de desembre, a la nit, l’Esquadra de Móra d’Ebre va sorprendre a tres lladres en una casa de Godall, després d’un tiroteig van resultar morts 2 dels lladres, mentre que un altre es va poder escapolir sense pogué ésser detingut. Durant aquest any 1.845, el total de les 14 Esquadres del Cos, varen fer 1.280 detencions, sense comptar com a detinguts els 58 individus que varen resultar morts en afrontaments, resistència o intent de fugida. Cos de Carrabiners del Regne Gairebé igual que l’any anterior, amb la Comandància a la Barceloneta, sota la prefectura del Coronel, Antonio Porras, i durant l’any es va incrementar considerablement la plantilla Cos de les Rondes Volants Extraordinàries de Catalunya En començar l’any aquest Cos va incrementar la plantilla amb 24 nous Mossos, els quals havien de ser solters, de 20 a 25 anys, amb un sou de 7 rals diaris, i totes les despeses de vestuari, armament, etc., al seu càrrec, així com una mensualitat integra, i després el sou d’un dia mensualment per a les viudes dels membres del Cos; i fer esment d’un servei important de la detenció a Sant Cugat, d’un important lladre i assassí de 27 persones; essent condecorat el Mosso de la Ronda de Vilafranca del Penedès, per la Reina Isabel II, amb la “Cruz de San Fernando de Primera Classe. Cos de les Rondes de Seguretat Pública de Catalunya Els mesos de juny i juliol, els membres d’aquest Cos van actuar com auxiliars del Cos de Carrabiners; i amb motiu de l’onomàstica de la Reina Isabel II, el dia 19 de novembre, van ésser condecorats dos membres d’aquest Cos amb la Creu senzilla de Maria Isabel Lluïsa. Cos de la Guàrdia Civil El dia 15 de gener d’aquest any comencen a prestar servei a la província de Girona 32 membres de la Guàrdia Civil. El dia 16 de gener, es va publicar una Circular del Director General de la Guàrdia Civil, sobre les qualitats morals dels membres del Cos. El dia 5 de febrer, les guàrdies que feien les tropes en les dependències i establiments dependents de les autoritats civils varen deixar de fer-les i des d’aquesta data foren encomanades al Cos de la Guàrdia Civil per disposició del Capità General. El Ministeri de la Guerra va dictar un Decret el 15 de febrer, proposant la creació d’una altra companyia de la Guàrdia Civil a Catalunya. Un Agent de la Guàrdia Civil mort ofegat en el riu Llobregat El dia 25 de juny, un Guàrdia Civil que s’estava banyant en el riu Llobregat fou arrossegat per l’aigua davant de la desesperació dels seus companys i d’algunes persones que ho van veure i no van poder fer res per ajudar-lo. El seu cos va ésser trobat tres dies després i l’enterrament es va fer a la localitat d’Esparreguera. Cos de Protecció i Seguretat Pública Sense canvis, ni incidències especialment importants, però si varies destitucions i acomiadaments de membres del Cos, per suborns, i embriaguesa. Cos Municipal de Serenos Sense canvis, ni incidències especialment importants. El Cos Municipal de Serenos de Barcelona, amb una plantilla d’uns 50 membres, mes els suplents, continuava la seva tasca de vigilància nocturna de la ciutat, i gairebé estaven presents en tots els esdeveniments, desgracies, accidents, delictes, etc., que es produïren durant la nit, a mes a mes, els serveis d’ajuda als ciutadans que ho necessitaven i cantant les hores i els canvis de temps, això feia que fos un Cos molt a prop del ciutadà, del qual rebia la remuneració. Cos del Resguard Municipal Aquest Cos depenia de la Hisenda Municipal, el formaven 1 Caporal i 12 Individus, que s’encarregaven de vigilar a les Portes de la Ciutat pel pagament dels drets municipals. El servei el prestaven per parelles en les portes de mes activitat, i en les altres portes de forma individual. Hi havia molta cura que el servei no el sabessin amb antelació ni la porta que prestarien servei en el moment de començar el mateix. Aquest servei també es prestava durant la nit, encara que les portes estesin tancades. Cos de la Guàrdia Municipal de Barcelona Pel que fa a la Guàrdia Municipal de Barcelona, es podria dir que continua en la fase d’organització amb una plantilla molt reduïda, i per tant els seus serveis encara no tenien gaire ressò en els diaris d’aquella època, i quan hi havia algun servei destacat apareixien com a realitzats pels “dependents del municipi”, “força municipal”, etc., denominacions que també apareixien en les disposicions de policia urbana quan es referien als funcionaris municipals que tenien l’obligació de fer-les complir. La dependència política del Cos, era de l’Alcalde, que tot aquest any 1.845 va ser-ho Josep Parladé i Llucià, la comandància del Cos la continuava ostentant Josep Planellas i Simón, i la denominació oficial fou Cos de la Guàrdia Municipal de Barcelona. La dotació del Cos, fou de 1 Comandant Cap, i uns 20 Individus, uniformats i armats, amb una despesa anual segons el Pressupost de 111.690 rals. El Gefe Superior Político en repassar els Pressupostos Municipals, aconsellava a rebaixar gairebé totes les partides i en la de la Guàrdia Municipal deia: “…Supuesto que haya necesidad de mantener una fuerza de 28 hombres de Guardias Municipales en una ciudad donde hay agentes de Seguridad Pública, Guardia Civil y Mozos de Esquadra, parece que podrian reducirse los sueldos de los Individuos de la Guàrdia de 10 a 8 reales, el de los Subcabos de 14 a 10 reales, i el del Comandante de 20 a 15 reales, con lo que se lograria un ahorro de 24.455 reales en los 113.468 reales que figuran en las cuentas para este objeto….” El Sotscaporal del Quartell 1er, Manel Romeu va marxar de la Ciutat el dia 10 de novembre sense comunicar-ho, per la qual cosa fou acomiadat del càrrec. Projecte d’organització d’una companyia de Bombers El “Diario de Barcelona” de 13 d’abril, hi havia una noticia que deia: “Se trata de organizar una compañia de bomberos, compuesta de ciento veinte plazas, que serán ocupadas por otros tantos individuos albañiles, carpinteros y cerrajeros de oficio, los que estarán bajo las órdenes y dirección de dos facultativos nombrados uno por el Excmo. Ayuntamiento y otro por la Sociedad de Socorros Mutuos contra Incendios, y su objeto será acudir en los casos en que ocurra cualquiera desgracia, y tendrán á su disposición las bombas y demas útiles necesarios para el efecto. Tambien por las noches darán un reten diario en un punto determinado, y en los dias festivos se dedicarán á algunos ejercicios propios de su instituto, y en el manejo de las máquinas y aparatos cuya conservación y uso les estará confiado”. A mitjans de setembre, i motivat per un incendi molt aparatós, però sense víctimes ni gaires danys, els diaris “El Fomento” i el “Diario de Barcelona”, tornaven a publicar uns articles posant de manifest la necessitat urgent de la creació d’un cos de bombers a la ciutat de Barcelona. Trànsit a BarcelonaEls accidents de trànsit han estat sempre un dels problemes de les grans ciutats, així Barcelona ja en aquell temps tenia aquests incidents, i molt sovint sortien publicades noticies d’atropellaments de carros a vianants, bolcades, caigudes de cavall, etc., amb el resultat moltes vegades de morts i ferits greus, principalment de criatures i de gent gran. També els incidents entre els mateixos conductors o amb els vianants, pels motius de no deixar passar, deixar els carros, cavalleries o carros de mà en lloc on impedien el pas, per anar molt ràpid, etc. El mal estat d’alguns carrers continuava essent temes dels diaris, principalment el passeig de Gràcia on sembla que estava en tant mal estat que ja no es podia circular, i també el carrer Unió on les incidències de bolcades de carros, els clots, l’aigua entollada i el fang, el feien intransitable. Aquest any sembla que es va a començar a reparar l’antiga carretera de Vic a l’alçada de Sant Andreu del Palomar. També per l’octubre va començar la construcció de la nova carretera des de la Creu Coberta fins al riu Llobregat prop de la localitat de Sant Boi de Llobregat. El diumenge, 13 d’abril, pel matí, es va passejar per les Rambles un cotxe nou de moderna construcció i de còmodes i luxoses proporcions, acabat de sortit del taller dels senyors Valls, amb la peculiaritat d’ésser totes les peces fabricades a Espanya. Un Ban de l’Alcaldia del 14 d’abril, regulava el transport de mercaderies dins de la Ciutat, així es reglamentava les característiques de carros i carretons, un número de matrícula, el pes i les dimensions, la prohibició d’anar corrent i de passar per les voreres, l’edat mínima dels seus conductors, respectar les direccions de cada carrer marcades en les rajoles. Les infraccions comeses eren castigades amb 20 rals de multa, i encomanava fer complir aquestes disposicions als dependents del municipi i d’altres agents dels cossos de seguretat. Sobre aquest Ban alguns comerciants van fer un recurs sobre alguns aspectes, com les llantes de les rodes, el pes, la llargària i les baranes dels carros. Aquest any es va posat de moda anar a passejar els diumenges al migdia al nou Passeig de Sant Joan. Aquesta va ésser una iniciativa del Governador Militar, molt ben acceptada pels barcelonins, on s’escoltava la música que oferien dues bandes militars mentre es passejava o s’estava assegut a les ombres dels arbres. Inclòs, el dissabte, 7 de juny, van estar passejant per aquest lloc i vestits de paisà el President del Consell de Ministres, General Narváez, i el Capità General de Catalunya, Manuel de la Concha. La prohibició de circulació per les portes de la Ciutat, el canvi d’horari d’obertura i tancament de les mateixes, l’autorització d’obres a les portes i a les muralles, etc., continuava essent competència del Governador Militar de la plaça. Els diaris continuaven amb les crítiques pels cotxes estacionats al carrer Conde del Asalto sense les cavalleries, problemàtica que ja es produïa l’any passat. Pocs dies després el “Diario de Barcelona”, deia que els veïns de dit carrer estaven molt contents perquè l’Alcaldia feia complir als conductors dels cotxes de lloguer no deixar els vehicles estacionats al carrer sense les cavalleries, la qual cosa va millorar la comoditat dels veïns. També es produïren crítiques per no respectar el Ban sobre el transport de mercaderies amb els carretons de mà, sense que els dependents del municipi els denunciessin. A finals d’agost s’acabaven les obres de clavegueram, empedrat i construcció de voreres al passeig de la Reina Isabel II. Aquests anys, molt sovint es produïren queixes per les tanques que l’Ajuntament posava als carrers per impedir el pas de carruatges, motivat pel soroll que feien les rodes en passar per sobre dels empedrats en els carrers on hi havia malalts greus i els sorolls encara els agreujaven mes. Aquesta pràctica de l’Ajuntament, molt humanitària, però que causava moltes molèsties, provocava escrits en els diaris on dient que a París no es tallaven els carrers a la circulació, hi posaven palla que amortia el soroll de les rodes i les llombardes, i també oferien una altra solució: posar sorra en els indrets on hi havia malalts, que faria el mateix que la palla. També feien una distinció entre la diferència de trànsit entre els diferents carrers, així, no era el mateix tallar el carrer del Carme per on hi havia molt trànsit que d’altres que en prou feines hi passava algú. Seguretat pública El “Diario de Barcelona”, de 21 de març, reproduïa un article del diari “El Fomento”, on es feia una crítica de la poca seguretat que hi havia a Barcelona, deia que hi havia elements i cossos de seguretat suficient (citava a Mossos d’Esquadra, Protecció i Seguretat Pública, Guàrdia Civil, Guàrdia Municipal i Cos de Serenos), i creia que tots aquests cossos ben organitzats i coordinats tindrien que ésser mes eficaços amb la lluita contra la delinqüència. El dia 1 de juny, es va procedir a fer la separació dels presos menors dels de major edat que fins aleshores estaven junts i se’ls va acomodar en un espai nou dins de la mateixa presó, amb dormitoris i patis de recreada independents. Això ja estava previst al Reglament, però per falta de recursos no s’havien pogut fer les obres necessàries, finalment amb la col·laboració de persones generoses i l’ajuda de l’Ajuntament es va portar a terme i dita reforma que segons els entesos deien que no n’hi havia d’altra de millor a tot Europa. El dia 10 de setembre, a les 7 del matí, van ésser afusellats a Sant Andreu de la Barca, els tres germans Estaper, autors del robatori a la diligència de Barcelona a Saragossa, fet el dia 1 d’aquest mateix mes. Els germans Estaper eren de Sant Andreu de la Barca, i el robatori també el van fer en aquesta localitat. De fet els condemnats a mort van ésser 4, però a última hora, un dels condemnats va declarar que si no l’afusellaven faria una declaració complerta de tots els delictes que havien fet i els que pensaven fer mes endavant, així com la relació de totes les persones que hi varen participat. Consultat amb el Capità General, aquest va contestar que si el que declarava es comprovava que efectivament havia passat, de moment s’ajornaria l’execució. A conseqüència d’aquestes declaracions, els Mossos d’Esquadra van a començar a fer detencions i posar-los a disposició del Consell de Guerra permanent, que va concloure amb 12 persones sentenciades a mort, 4 a diverses penes, 1 en llibertat, 1 a mort en rebel·lia, 2 a diverses penes en rebel·lia, i 1 que en procedir a detenir-lo, estant en rebel·lia, es va enfrontar als Mossos amb el resultat de mort en el terme de Pallejà el dia 23 de setembre. Amb relació amb aquests fets, el dia 27 de setembre, a les 10 del matí, van ésser afusellats en els glacis de la Ciutadella 12 persones implicades mes. Com 5 d’aquests condemnats a mort van dir que volien rebre la Confirmació, el senyor bisbe en persona es va dirigir a la Ciutadella on els va administrar aquest sagrament. D’aquests condemnats a mort, hi havia els 4 germans Estaper, i els 3 germans Suñols. El dia 23 de setembre, va ésser afusellat a Girona, un noi de 24 anys, autors de 9 assassinats. El dia 10 de novembre, va ésser detingut, el Jutge de Primera Instància del Districte Quart, quedant incomunicat a la Ciutadella, sense transcendir dels motius de dita detenció. A últims de desembre va sortir en llibertat, previ pagament d’una fiança. Disposicions de policia urbanaEl diumenge, 5 de gener, per la tarda nit, a fi d’evitar desgracies entre els joves de diferents barris, que habitualment s’enfrontaven entre ells, en les apedregaries, tirant-se pedres amb fona o amb altres mitjans, i que aquella nit tenien el costum de recórrer els carrers amb torxes de vent, cordes d’espart, i d’altres objectes destinats a fer llum, fins que es trobaven amb joves d’un altre barri i s’enfronten entre ells, l’Alcaldia va publicar un Ban, amb data del dia 4 de gener, prohibint aquesta activitat per les molèsties que causaven als demés vianants sota la multa de 10 rals. De totes maneres els Mossos d’Esquadra, els dependents del municipi, i d’altres forces de seguretat van nomenar un servei per a vigilar aquesta problemàtica. L’any passat, 1.844, va acabar amb els carrers bruts i plens de fang per les pluges, aquest any, a mitjans de gener, continuava igual degut a les continues pluges, això feia que algun diari tornés a posar de manifest el mal estat dels carrers. Però aquest problema fou de tot Catalunya, així, el 12 de gener, per la carretera de Sant Boi, i prop d’aquella població, en un mateix dia van bolcar 7 carros pel mal estat de la carretera. A finals de gener la protesta pel mal estat de les carreteres va arribar a l’extrem que molts carreters es neguessin a fer cap transport tant pels danys als vehicles com pel perill de prendre mal, i així els diaris van publicar alguns articles reclamant la reparació urgent dels trams mes malmesos. Una de les tasques dels diferents cossos de seguretat eren la repressió dels jocs prohibits, així els Mossos d’Esquadra i els membres de Protecció i Seguretat Pública feien alguns escorcolls en llocs on sospitaven que n’hi havia, procedint a detencions massives dels jugadors, així, a mitjans de març, en un d’aquests serveis van detenir a 28 persones a les quals van sorprendre en un local del Prat de Llobregat. També els Mossos d’Esquadra, el dia 2 de març, van detenir 29 persones pel mateix concepte a la localitat de Mollet del Vallès. El dia 20 d’abril, el mateix Cos va detenir a 21 persones mes per aquest motiu a la localitat de Ripollet. El dia 27 d’abril, es va repetir en el poble de Cammany, prop de Figueres, amb 17 persones detingudes. La neteja de la Ciutat ha estat sempre una preocupació de l’administració municipal en totes les èpoques i que contribueixen en la millora de la comoditat i salubritat pública, així, l’Alcaldia per mitjà d’un Ban col·locat als llocs de costum, el 16 d’abril, va dictar unes normes mínimes sobre neteja sota la pena de multa per als infractors. Aquestes mesures eren: escombrar els encarregats de les tendes abans de les vuit del matí la meitat del carrer del seu costat, amb previ rec per evitar aixecar pols; deixar les bosses d’escombraries junt a la façana abans de les vuit del matí perquè fossin recollides pel carro, i que només estava autoritzada aquesta recollida al servei contractat que portaven un distintiu. Com cada any l’Alcaldia va publicar un Ban el 28 de maig sobre la hidrofòbia, per a fer desaparèixer dels carrers els gossos abandonats. L’Ajuntament va comunicar que aquest any fins el dia 18 de juny, ja portaven mes de 400 gossos morts, i fins el 30 de juny, ja passaven de 600 els gossos morts, però, no obstant això, hi havia encara molts gossos abandonats pels carrers, perquè n’entraven molts per les portes de la ciutat. Mes endavant l’Ajuntament va fer públic que des que es va publicar el Ban de l’Alcalde, el 29 de maig i fins el 20 d’agost, el nombre de gossos enverinats i morts fou de 1003 gossos. La Ciutat plena de captaires sempre a fet mal efecte, i així quan les autoritats veien que ja passava de mida, o hi havia queixes ciutadanes o dels mitjans d’informació, o s’acostava algun esdeveniment o alguna visita important, publicaven alguna disposició o donaven instruccions als agents de seguretat, perquè es procedís a la seva retirada de la via pública amb internament en centres de beneficència o embarcar-los cap als llocs de procedència. El Gefe Superior Político amb data 3 de juny va publicar una Circular en aquest sentit, sens dubte motivat per la imminent arribada a Barcelona de la Reina Isabel II. El dia 24 de desembre, vigília de Nadal, va publicar una altra Circular sobre el mateix assumpte, amb l’ordre als Guàrdies Municipals i empleats del Cos de Protecció i Seguretat Pública, de servei a les portes de la Ciutat que no deixessin entrar cap indigent o captaire a Barcelona. Amb motiu de la visita i estada a Barcelona de la família Reial, l’Alcaldia va publicar un Ban amb disposicions de policia urbana, encomanant als Alcaldes de Barri, Serenos, Individus de la força municipal i dels dependents del Govern Civil, vigilar al seu compliment. Cada, dos o tres mesos hi havia petites noticies de queixes pels carros destapats de l’escorxador que anaven carregats de caps i despulles d’animals morts i rajant sang i mala olor circulant pels carrers cèntrics de la ciutat amb el mal efecte que causava als vianants, sense que els dependents del municipi corregissin aquesta infracció. El dia 11 d’octubre, a conseqüència de les denuncies dels seus dependents, l’Alcalde va imposar diverses multes a diferents establiments per ocupacions indegudes de la via pública amb infraccions a Bans de policia urbana, i va destinar aquestes quantitats a la Casa de la Caritat. Els últims dies d’aquest any, el “Diario de Barcelona”, donava la noticia que els dos últims dies festius, un grup de mes de 100 nens, lluitaven amb unes extraordinàries apedregades a l’esplanada de la Ciutadella i els glacis de fora de la Porta Nova, amb evident risc tant per a ells com pels vianants que passaven per al lloc, i reclamaven de les autoritats que enviessin servei de policia al lloc per evitar desgràcies, i al mateix temps, també denunciaven a la gent que s’aplegava al lloc per a veure i que encara els esperonava, perquè la lluita fos mes cruenta. Amb data 26 de febrer, el Gefe Polític Josep Maria de Gispert va comunicar als Alcaldes de Barri el cessament de les seves funcions, si bé podien adaptar-se com a Zeladors. Assistència pública i beneficència Els beneficis dels balls de màscares de carnaval eren per la Casa de la Caritat, però sembla ésser que quan se celebrava un d’aquests balls s’enviaven moltes invitacions a totes les autoritats de Barcelona. El dia 9 de gener, el Gefe Superior Político, Francisco Fulgosio, es va assabentar d’això i va publicar una nota en la que deia que si la dita institució patia moltes penúries econòmiques, totes les autoritats hi havien de col·laborar pagant les entrades que fessin servir i retornant les que sobressin, i, a mes a mes, cada vegada que se celebrava ball, volia la llista de totes les entrades usades i les invitacions retornades. La Casa de la Caritat hi havia ingressats uns 2000 pobres. Alguns serveis rellevants i meritoris Gener.-
Febrer.-
Març.-
Abril.-
Maig.-
Juny.-
Juliol.-
Agost.-
Setembre.-
Octubre.-
Novembre.-
Desembre.-
|