Història any 1846-1.- Reglaments pels Cossos Municipals

Any 1.846 Reglaments pels Cossos Municipals

El dia 1 de gener va prendre possessió el nou Ajuntament, sortit de les Eleccions Municipals celebrades els dies 1, 2, i 3 de novembre del passat any 1.845. El nou consistori estava format per l’Alcalde, 6 Tinents d’Alcalde, 26 Regidors, i 1 Síndic, però no tots els elegits prengueren possessió del seus càrrecs.

L’Alcalde fou Erasme de Janer i de Gónima, fins el 20 d’agost, i des d’aquesta data i com Alcalde Corregidor, el Coronel d’Infanteria, Tomàs Metzger i Milans.

L’Ajuntament va patir aquell any una greu crisi econòmica, provocada per la suspensió d’alguns arbitris, i, així, alguns empleats van cobrar unes 2/3 parts del sou i de forma endarrerida. Sembla que a finals d’aquest mateix any es van solucionar aquests problemes de penúries econòmiques.

A mitjans de novembre, el que fou Regidor i Alcalde de l’Ajuntament, i promotor de la creació del Cos de la Guàrdia Municipal de Barcelona, Josep Bertran i Ros, que fins aleshores era President de la Sala Primera de l’Audiència Territorial, el Govern li va conferí els honors de Ministre del Tribunal Suprem de Guerra i Marina.

En quant al territori i població de Barcelona, no hi hagué cap canvi en els límits del territori, si bé aquell any ja es va a començar a parlar, de la conveniència o no, de que la població del barri de Gràcia es constituís en municipi independent segregat del de Barcelona.

Aquell any es van fer dos treballs sobre el cens de Barcelona, el primer amb un resultat de 143.300 habitants i el segon 164.275, però sembla que ni l’un ni l’altre donaven la xifra reial d’habitants, que sembla que podia ser de prop de 180.000 persones, inclosos els barris de la  Barceloneta, Gràcia i la resta de població de fora de les Muralles.

Pel que fa als cossos de seguretat a Catalunya i Barcelona, no hi va haver gaires variacions, ni en les seves organitzacions ni en la quantitat i qualitat dels seus serveis, continuant amb l’hegemonia de Les Esquadres de Catalunya sobre els altres cossos de seguretat, potser per la confiança en aquest Cos de la màxima autoritat del Principat, el Capità General, que aquell any continuava essent Manuel Bretón, home molt rígid, que gairebé va aconseguir una etapa de certa tranquil·litat pública en base a les mesures dràstiques i expeditives, tant policíaques, com militars i judicials dels primers mesos com a cap militar de Catalunya.

L’Esquadra de Barcelona Ciutat va fer aquell any 383 detinguts, dels quals, 99 foren detinguts i tancats a la Ciutadella, en dues batudes ordenades pel Capità General i fetes a primers de gener en varies tavernes de la Ciutat, i la totalitat de les 14 Esquadres van fer 977 detinguts arreu de Catalunya, sense comptabilitzar com a detinguts, 39 individus que van resultar morts en afrontaments,  resistència o intent de fugida de les diferents Esquadres.

Per Reial Ordre de 29 de maig, es va concedir la Creu de Sant Hermenegild a Josep Viver, Coronel d’Infanteria i Comandant de les Esquadres de Catalunya.

Una ordre del Capità General, de 10 de març, va establir que els individus pertanyents als cossos de Rondes Volants Extraordinàries de Catalunya, i de Rondes de Seguretat Pública, no podien usar, ni comprar cap mena de gènere dels comisos efectuats, ni quan es venien en pública subhasta, sota la pena d’un sever càstig.

El Cos de Carrabiners del Regne, i en concret a la 1ª Comandància, que era la que pertocava a Barcelona, estava composta per 300 Carrabiners, sota el comandament del Coronel i 1er Cap, Antonio de Porras.

El Coronel del segon terç del Cos de la Guardia Civil tenia el despatx de la Prefectura al carrer Conde del Asalto núm. 99  3ª de Barcelona, i continuava essent en Francisco Palmés, i a nivell del Cos a tot Espanya, l’Inspector General Duc d’Ahumada, que amb motiu de l’aniversari i casament de la Reina Isabel II, el dia 10 d’octubre, fou ascendit a Tinent General, “Don Javier Girón Espeleta Las Casas y Euribe, Duque de Ahumada, Grande de España de 1ª Clase, Géntil hombre de Cámara de S.M. con ejercicio, Caballero de la Gran Cruz de la Real y Distinguida Orden Española de Carlos III, y de la Americana de Isabel la Católica, de las de 1ª y 2ª Clase de la Militar de San Fernando, y de la de San Hermenegildo, Gran Oficial de la Orden Real de la Legión de Honor de Francia, Senador del Reyno, Teniente General de los Ejercitos Nacionales, Inspector General de la Guardia Civil, y Consejero Real Extraordinario”.

La plantilla del segon Terç de la Guàrdia Civil, que es el corresponia a Catalunya, estava formada de la forma la següent: 2 Caps, 14 Oficials, 632 Individus de tropa, i 139 Cavalls. Les 3 províncies de Barcelona, Lleida i Girona tenien, en número, la mateixa plantilla, però la província de Tarragona tenia just la meitat de les altres tres províncies.

Durant aquest any 1.846, i per províncies, la Guàrdia Civil va fer, a Catalunya, les detencions següents: Barcelona 407; Tarragona 214; Lleida 219; i Girona 378. Total 1.218 detencions.

A tot Espanya la plantilla de la Guardia Civil fou de: 36 Caps i Ajudants, 230 Oficials, 7.140 Individus de tropa, i 1.535 cavalls.

La Prefectura del Cos de les Rondes de Seguretat Pública de Catalunya estava al carrer Guàrdia núm. 9, i l’ostentava el Brigadier Pere Munt.

En relació al Cos de Protecció i Seguretat Pública, el dia 14 de març, el Gefe Superior Político, José Fernández Enciso, va publicar unes normes sobre els requisits per l’ ingrés al Cos, sobre el vestuari i els acomiadaments.

El Gefe Superior Político, amb data 24 de maig, va fer publica la destitució d’un Agent del Cos de Protecció i Seguretat Pública, per haver promogut un escàndol públic als carrers d’aquesta ciutat, el qual estava completament ebri. La citada nota acaba, “… se publica para que sirva de escarmiento á los empleados del ramo”.

El dia 3 d’agost, va ésser detingut un Zelador del Cos de Protecció i Seguretat Pública, per l’Esquadra de Barcelona, per ordre i a disposició del Capità General a la Ciutadella. En la noticia de premsa no deia els motius.

Referent als diferents cossos municipals es farà una breu referència, per ordre d’antiguitat, dels Porters, Serenos, Guarda passeigs, Rondins, i Guàrdia Municipal, als quals l’Ajuntament va dotar a cadascun dels citats, (i també al Conserge i Rellotger) d’un Reglament específic, essent aprovats tots en la Sessió Municipal del 14 d’agost.

Porters Municipals

Reglament dels Porters Municipals de 14 d’agost de 1.846

Aquest Reglament, que constava de 26 articles, fixava el nombre de Porters en 21, així, la plantilla estaria formada per 1 Cap de Porters, 4 Porters de Maça i 16 Porters de Vara, això comportava un augment de 4 Porters, perquè en el Pressupost previst per aquest any constaven 4 Porters de Maça, amb un sou anual de 5.000 rals cadascun; 1 Cap de Porters, que era Pedro Riera, amb un sou de 4.820 rals anuals; i 12 Porters de Vara, amb un sou de 4.320 rals anuals; amb una despesa anual de 77.160 rals.

Establia les condicions per accedir al Cos, el vestuari, les obligacions de cadascun, segon el seu destí, i les infraccions disciplinaries.

A ressaltar alguns aspectes: cada nit, el Porter que li correspongui, havia d’anar al lloc on es reunien els Serenos de cada Quartell per donar a l’Encarregat dels mateixos, les ordres rebudes del senyor Alcalde, del Tinent d’Alcalde o Capitular de cada Quartell, així com recollir les possibles faltes d’assistència d’algun Sereno. Un altre aspecte a destacar era la responsabilitat exclusiva en els trasllats de detinguts o presos des de l’Alcaldia a la Presó, i també, i encara de l’existència de la Guàrdia Municipal, a mes a mes de les feines burocràtiques, i, alternativament, l’obligació de vigilar constantment el compliment, per part dels veïns, del Ban de Bon Govern i demés disposicions de policia urbana, passant el comunicat de les infraccions al departament de l’Ajuntament corresponent.

Cos Municipal de Serenos

Reglament del Cos de Serenos de 14 d’agost de 1.846

El Reglament del Cos Municipal de Serenos, constava de 24 articles, i fou aprovat en la sessió municipal de 14 d’agost d’aquest any, junt amb un grup d’altres reglaments dels diferents serveis municipals.

Els requisits per entrar a servir en el Cos, foren: tenir entre 25 i 40 anys; bona salut i veu clara i forta; no haver estat condemnat per determinats delictes; tenir bona conducta; i ser cap de família. Amb aquests requisits es podia entrar com a Suplent de Sereno i, després, quan hi havia alguna vacant, i per antiguitat i millors serveis, es podia ésser nomenat Sereno.

No hi havia comandaments, (però si dependència del Comandant de la Guàrdia Municipal),  però el tinent d’alcalde i el regidor capitular del quarter, nomenaven a un encarregat que, per edat i d’altres circumstàncies fos idoni per: comunicar als Serenos les ordres superiors; vigilar el compliment dels serveis; i el compliment de l’horari de servei; així, com l’obligació de comunicar reservadament qualsevol incidència que pogués comportar una sanció disciplinaria.

La uniformitat de festius i de gala fou a càrrec dels propis Serenos, i l’Ajuntament els proporcionava una llanceta, una pistola, una llanterna de ma, un xiulet i una caputxa. Els que tenien el servei als barris d’afores de la ciutat en lloc de llanceta els proveïa d’una carrabina.

La retribució dels Serenos fou la que voluntàriament els donaven els propis veïns i els comerciants. Els Suplents, quan feien una suplència, anaven a 50 % per al Sereno titular, i l’altre 50 % per al Suplent que havia fet la suplència.

Establia una plantilla de 52 Serenos i 16 suplents de Serenos, distribuïts de la forma següent:

Quarter 1er: 8 Serenos, un per cada barri; 3 Serenos per a la Barceloneta; i 3 Suplents.

Quarter 2on: 8 Serenos, un per cada barri; 1 Sereno per les afores; i 3 Suplents.

Quarter 3er: 8 Serenos, un per cada barri, 5 Serenos per al barri de Gràcia; i 4 Suplents.

Quarter 4ar: 9 Serenos, un per cada barri; i 3 Suplents.

Quarter 5è: 8 Serenos, un per cada barri; 2 Serenos per al barri de Sant Beltran; i 3 Suplents.

Tenien l’obligació de viure als mateixos barris on prestaven el servei.

Les missions eren: a) vigilar constantment els carrers assignats; b) cantar a intervals les hores i el temps; i c) fer punt de parada i descans 15 minuts cada hora en el lloc mes cèntric del barri, sense que poguessin estar junts els Serenos de dos barris veïns. També, acudir al toc de reunió o d’auxili, ajudar als veïns que o demanaven, avisar als individus de la companyia de bombers quan es tocava a foc des de les campanes d’alguna església i cantar “Foc a la Parròquia de….”, a mes a mes, d’avisar a una llista d’autoritats quan es produïa alguna incidència important en el barri.  També, a mes a mes d’aquestes missions especifiques, també com qualsevol altre membre d’un cos de seguretat, tenien les obligacions d’impedir els robatoris, les baralles, els sorolls, les festes no autoritzades, etc., procedint amb la denuncia o detenció de les persones infractores o delinqüents.

Per últim, el Reglament deia, que els Serenos complirien tot el que els ordenés l’Ajuntament i els tinents d’alcalde per mediació dels Porters de l’Ajuntament.

El dissabte, 17 d’octubre, al migdia, es va fer una reunió revista de tots els Serenos de Barcelona al Saló de Cent de les Cases Consistorials, amb la uniformitat habitual, amb el capot, llanceta, farola, arma, etc.

Anècdota.- L’Ajuntament va publicar un anunci el 18 de novembre, sobre una subhasta a celebrar el 23 de novembre a l’Ajuntament, per a proveir de 90 capots per a Serenos i d’altres dependents del municipi. En aquesta subhasta es va produir un fet insòlit, així, es va fer primer una subhasta per a la construcció d’una font al carrer Reina Amàlia a la que hi van participar, com era lògic, bastants paletes, però com hi havia molts sastres per a la segona subhasta, van començar en broma a pujar, fins que al final es va concedir la construcció de la font a un preu molt baix, cosa que va molestar molt als paletes que, en saber que després es faria la subhasta dels 90 capots, es van quedar i també van pujar fins que es van concedir a un preu molt baix. Aquesta, en principi broma, va anar molt bé als interessos del municipi i molt malament als interessos dels propis concursants, i prop va estar en què la font no la tinguessin que fer els sastres i els capots els tinguessin que fer els paletes.

Cos Municipal de Guarda passeigs

El Pressupost previst per aquell any fou de 1 Sobrestant, a 12 rals diaris; 1 Sots caporal, a 9 rals diaris; 12 Guardes, a 7 rals diaris, i 1 Encarregat del Viver Municipal, amb unes despeses anuals de 41.245 rals. De totes maneres, abans d’acabar l’any es va produir un petit augment en la seva plantilla fins a 17 Individus. La seu d’aquest Cos estava en el mateix Viver Municipal al passeig de Gràcia.

Reglament del Cos Municipal de Guarda passeigs

Com ja s’ha dit, en la data de 14 d’agost de 1.846, es van aprovar i publicar un grup de 6 Reglaments per a diferents col·lectius municipals, es a dir: Guàrdia Municipal, Resguard Municipal, Porters Municipals, Cos Municipal de Serenos, Conserge, i Rellotger Municipal. Curiosament en aquest bloc no hi havia un Reglament del Cos de Guarda passeig, però també existia un Reglament per aquest Cos, sense data, però com l’escriptura es de la mateixa mà que els altres Reglaments, probablement sigui de la mateixa data o de dies posteriors al 14 d’agost d’aquell any 1.846.

Dit Reglament tenia 14 articles, en els quals s’establia que constava de 16 Guardes, sota la direcció d’un Sobrestant o Capatàs, i d’aquests, 6 havien de saber podar, 6 havien de saber llaurar, i 4 havien de saber el treball de paletes.

Per ingressar havien de tenir entre 25 i 40 anys, i havien d’ésser nomenats per l’Ajuntament a proposta justificada del Sobrestant.

El servei era individual i establia les demarcacions de cadascun dels Guardes d’una manera molt meticulosa, així com les obligacions generals.

L’horari era diürn des del toc d’oració del matí i no es podien retirar fins el toc d’oració de la nit, amb una hora per dinar al migdia, però alternativament, en dos torns, de manera que quant marxava un quedaven els dos punts mes propers coberts.

A mes d’aquest servei ordinari, estaven obligats a prestar serveis extraordinaris, quant fos necessari arreglar algun jardí o algun altre desperfecte, i fessin falta varis treballadors. També en les diferents èpoques de l’any o quant fes falta, estaven obligats a podar tots els arbres, llaurar o cavar els jardins, o fer les feines de paleta o lampista quant fes falta fer alguna obra nova o alguna reparació.

Les eines eren propietat de l’Ajuntament, i el Sobrestant tenia l’obligació de repartir els treballs extraordinaris, així com en produir-se alguna baixa o vacant, quedessin tots els parcs i jardins degudament vigilats.

En quant al vestuari, els dies feiners vestien amb una brusa de color de terra, amb un cinturó i barret de xarol amb les armes de la Ciutat i la llegenda “Guarda del paseo de ….”, i els dies festius anaven uniformats amb el vestit de gala.

L’armament era propietat de l’Ajuntament, i era de una carrabina, pistola i sable.

Mes endavant, s’hi va afegir a aquest Reglament un Full Diari on estava imprès un extracte de les obligacions dels Guardes, i en la part baixa del mateix full un espai on hi constava on havia fet el servei cada Guarda, les baixes o absències, i els motius, a efectes del cobrament per setmanes, dels 7 rals diaris de sou, així com les novetats de cada Guarda en cada demarcació. Aquest imprès era signat pel Caporal i remés diàriament al senyor Regidor encarregat d’aquest Cos.

Conserge de l’Ajuntament

El Reglament de la mateixa data, tenia 5 articles, hi havia les condicions per a ser Conserge, es a dir, el que per edat o per malaltia no podia per servei actiu en alguna altra dependència i que no tingués antecedents desfavorables. Els altres 4 articles tractaven de les obligacions de neteja, vigilància, claus, sorolls, mobles, etc., de dins l’Ajuntament.

Rellotger de l’Ajuntament

Aquest Reglament també tenia 5 articles, hi havia la dependència de la Secció d’Obres. Els altres 4 articles tractaven de les seves obligacions de reparacions, reglatges, neteja, i custodia de les claus, així com donar les novetats que es produïssin al senyor Regidor encarregat de la Secció d’Obres.

Cos del Resguard Municipal

Reglament del Resguard Municipal de 14 d’agost de 1.846.-

Aquest Reglament tenia 22 articles i en primer lloc establia l’objecte d’aquest Cos que era el de vetllar el pagament dels drets municipals per la introducció d’alguns productes de consum, e impedir les entrades fraudulentes.

La seva dependència era de la Secció de Comptabilitat, i estarien sota la superior direcció d’un regidor i sota l’immediata d’un Caporal Cap, el nomenament corresponia a l’Ajuntament, a proposta d’aquella Secció, d’entre els individus que complissin un determinats requisits, especialment el de la honradesa.

El servei que establia, era en horari diürn era de 2 Vigilants a la Porta del Mar, 2 a la Porta Nova, 2 a la de l’Àngel, 1 a la Porta de Don Carles, 1 a la de Santa Madrona, i 1 a la Porta de Sant Antoni; i en l’horari nocturn els que no havien fet servei durant el dia, col·locats en llocs estratègics per evitar les entrades fraudulentes de productes; i tant de dia com de nit, els diferents Vigilants no tenien que saber el punt de servei amb antelació, i no tenien que saber-ho fins el moment de començar el mateix.

Hi havia també instruccions sobre l’ús dels bastons amb agulla, i algunes de especifiques sobre les particularitats de cada porta, com les carns que gairebé totes tenien que entrar per la Porta Nova; un dels Vigilants de la Portar del Mar tenia que contar el bestiar, comprovar la guia, fer algunes anotacions i acompanyar el ramat fins la Porta de Don Carles; i també comprovar les paperetes dels carros que treien les escombraries.

El Vigilants que tinguessin alguna confidència, que exigís algun servei extraordinari, tenien que comunicar-ho reservadament a Comptabilitat per disposar lo mes convenient.

Per últim el Caporal Cap havia de fer un estadet mensual de totes les aprehensions i serveis que s’haguessin fet, i vigilar el correcte funcionament del servei, així com comunicar totes les possibles infraccions disciplinaries del seu personal.

Del valor de les aprehensions: les 2/3 parts eren per l’Ajuntament, i el 1/3 restant pel mateix Cos del Resguard, la meitat a favor dels Vigilants, i l’altra meitat de fondo de vestuari per als mateixos.

Cos de la Guàrdia Municipal de Barcelona

Organització.-

La dependència política de la Guàrdia Municipal continuava essent de l’Alcalde, que va ser-ho el senyor Erasme de Janer i de Gónima fins el 20 d’agost; i des d’aquesta data l’Alcalde Corregidor Tomàs Metzger i Milans, la comandància del Cos la continuava ostentant en Josep Planellas i Simón, i la denominació oficial fou Cos de la Guàrdia Municipal de Barcelona.

Indult al Coronel Juan Martell.-

Un dels principals caps de la rebel·lió centralista, conegut republicà, i antic Comandant Primer de la Guàrdia Municipal de Barcelona en l’època organitzativa, (nomenat, però sense prendre possessió), el Coronel Joan Martell i Domènec, va ésser detingut a França amb 9 persones mes, però, mes endavant, va ésser indultat amb motiu del casament de la Reina Isabel II. El Coronel, Joan Martell i Domènec, va tornar a Espanya des de França on residia, i va fitxar, en principi, la seva residència a la ciutat de Reus, que era la seva ciutat natal.

Reglament de la Guàrdia Municipal d’aquest any 1.846.-

El Reglament per a la Guàrdia Municipal de Barcelona, contenia 21 articles, i també aprovat en la mateixa data del 14 d’agost.

Aquest Reglament establia els requisits mínims per a entrar a servir en el Cos, així: tenir de 25 a 40 anys, 5 peus i 2 polzada d’alçada, ésser català o portar com a mínim 10 anys a Catalunya, saber llegir i escriure, bona conducta i salut, i haver servit a l’exèrcit o a l’armada.

La dependència i els nomenaments corresponien al senyor Alcalde.

La formació i disciplina dels membres del Cos corresponia al Caporal el qual estava encarregat d’observar la millor uniformitat i neteja dels seus subordinats.

Les missions de la Guàrdia Municipal eren: a) fer complir els Bans de l’Alcaldia sobre policia urbana; b) la protecció de les persones i les propietats;  c) l’ordre públic dins el municipi; d) fer complir els acords de l’Ajuntament; e) fer complir les disposicions governatives de tot tipus, i f) el que els encomanés l’Ajuntament per mediació dels Porters.

El servei s’havia de fer per parelles i d’uniforme, però amb l’obligació de tenir un vestit  en bon estat de paisà per si fes falta el seu ús; i fer servir en les intervencions la forma mes suau possible en el compliment de les disposicions municipals o governatives; no posar multes per ell mateix, sinó prendre les dades, perquè els infractors es presentessin a posteriori davant de les autoritats municipals. En àdhuc a les detencions, fer-les en el cas de delictes flagrants i les ordenades pels seus superiors o les autoritats competents.

Per últim, uns articles sobre les possibles infraccions disciplinàries i les seves mesures correctores, així, no solament es contemplaven les faltes comeses en l’acte de prestar el servei, sinó, també les conductes privades, com l’embriaguesa, el vici del joc, els deutes, tenir relacions amb persones sospitoses, etc.

En àdhuc a la dotació del Cos, el Reglament no deia res sobre la plantilla, però aquest mateix any hi havia pressupostada la plantilla de 1 Comandant Cap, a 20 rals diaris; 1 Caporal, a 14 rals diaris; 7 Sots caporals, a 12 rals diaris; i 20 Individus, a 10 rals diaris; amb una despesa prevista de 116.070 rals anuals; però sembla ésser que la penúria econòmica va fer que s’estalviessin varis milers de rals. D’altra banda, com ja s’ha vist en el Reglament del Cos de Serenos, aquest any van cessar els últims Sots caporals que exercien com a Caps dels diferents Quartells, de la Guàrdia Municipal en l’horari diürn, i dels Serenos en l’horari nocturn.

La Guàrdia Municipal ja començava a tenir una mica de protagonisme entre tants cossos de seguretat, i així se li encomanaven el fer complir diverses mesures de policia urbana, com la vigilància en les processons; vigilància en les platges, que es complissin les mesures contra la moral; vigilància en les fires i festes tradicionals, vigilància del trànsit de carruatges i cavalleries; i fins i tot, se li va encomanar la vigilància, de manera exclusiva, en els col·legis electorals durant les eleccions a Diputats a Corts celebrades els dies 6 i 7 de desembre.

Pel que fa a les altres guàrdies municipals, aquest any va ésser creada la Guàrdia Municipal de la ciutat de Lleida, concretament el dia 4 de febrer de 1.846, amb un Caporal i vuit Agents, els quals foren nomenats el 20 de març del mateix any.

Creació de la Guàrdia Municipal del barri de Gràcia.-

A últims d’octubre d’aquest any, el President de la Comissió de Consums de Gràcia va comunicar a l’Ajuntament que havia acomiadat a 2 Vigilants de la Ronda de Vigilància, i a mes a mes, hi havia 1 plaça vacant per cobrir, però que ell era partidari, degut a la poca utilitat dels Individus en qüestió, de dissoldre dita Ronda i crear un Cos nou per aquell barri.

Degut a la poca eficàcia de dita Ronda, ja feia temps s’havia encomanat als Serenos d’aquella barriada que també vigilessin l’entrada fraudulenta de productes, subjectes al pagament d’impostos, a aquell barri.

A l’Ajuntament li va sembla be de crear aquest nou Cos per aquell barri, però amb les condicions de que: a) fos mantingut, com l’antiga Ronda, per la Comissió de Consums de Gràcia, b) que no solament fessin les tasques pròpies del Rondin, sinó que també havien de fer les tasques de la Guàrdia Municipal en aquell barri allunyat de Barcelona, i c) els vestits havien d’ésser totalment iguals a la Guàrdia Municipal de Barcelona.

Per la qual cosa l’Ajuntament, sense perdre temps, va demanar l’autorització per a la creació d’aquest Cos al Gefe Superior Político, i al Capità General, per tractar-se d’un Cos armat, essent les dues respostes positives.

Seguidament, el 18 de novembre de 1.846, es va aprovar el “Reglamento para el Resguardo Municipal, aplicado para el Rondín del Barrio de Gràcia” , on s’especificaven les obligacions dels seus membres.

El dia 20 es van nomenar als 10 Individus, que foren: Ramon Viusà, Antonio Belart, Francesc Barnés, Agustín Comellas, Antoni Busquets, Josep Sentias, Miquel Murtra, Josep Delgado, Joan del Rio, Josep Uriós, i Suplent per a cobrir les vacants, amb la meitat del sou, Josep Serret. Als pocs dies es varen produir 3 baixes, així: Antonio Belart, per la seva avançada edat; Agustín Comellas per estar delicat de salut, i Josep Uriós, per malaltia greu de la seva esposa, per la qual cosa es varen tenir que nomenar: Josep Serret, Jaime Basaldú, i José Masip.

El dia següent, 21 de novembre, es va fer una reunió general a Gràcia, on es va llegir els noms dels acomiadats i dels nomenats, els quals estaven tots presents, es va llegir el Reglament, fent comentaris sobre les obligacions i recomanacions als nomenats, i en el mateix acte es va nomenar com a Caporal Cap Interí de dit Cos a Josep Delgado, i seguidament tots els presents van signar l’Acta amb la seva conformitat.

La denominació d’aquest Cos havia d’ésser Guàrdia Municipal del barri de Gràcia, però degut a que el seu finançament estava a càrrec de la Comissió de Consums, i les funcions prioritàries eren vigilar l’entrada fraudulenta de productes, va esdevenir popularment com a Rondin de Gràcia, e inclòs fou coneguda amb l’antic nom de Ronda de Gràcia, es a dir el nom de Guàrdia Municipal va caure en desús, i també s’ha tenir en compte la poca durada, doncs el barri de Gràcia es va segregar de Barcelona i es va constituir en municipi independent, però d’això ja en parlarem en el moment en que es va produir.

Aquest Reglament, com ja s’ha dit, del 18 de novembre de 1.846, tenia 15 articles, i una Disposició Addicional. Tots els 15 articles estaven relacionats amb la tasca pròpia del Resguard, i molt semblant al Reglament del Rondin de Barcelona Ciutat, i només l’últim article tractava de la tasca pròpia de Guàrdia Municipal, així “Mientras desempeñan su cometido los individuos de esta Ronda, velarán tambien por la tranquilidad y órden del mismo barrio de Gracia á cuyo objeto obedecerán las disposiciones de la Autoridad local que reclame su ausilio en casos dados”.

Necessitat de la creació d’un cos de bombers per a Barcelona

El “Diario de Barcelona”, del 8 de març, i a raó d’un foc important al carrer Montserrat, va tornar a demanar la creació d’un cos de bombers, així deia ….”Seria de desear que el Excmo. Ayuntamiento se ocupara de la organización de la compañía de bomberos, destinado á acudir al punto en que se verificara algun incendio, cuyo proyecto, segun tenemos entendido, se hallaba ya muy adelantado, hasta el punto de hallarse propuestos por el arquitecto D. José Más, los individuos que debian componerlo”.

El diari “El Fomento”, també va insistir sobre la necessitat de la creació d’un cos de bombers, amb un local, eines i personal adient, i deia que altres grans ciutats d’Europa i d’Espanya amb menys habitants i menys empreses amb productes inflamables emmagatzemats, el tenien en funcionament i que Barcelona hauria de copiar el model d’alguna altra ciutat on el funcionament d’aquest cos fos eficaç. L’Ajuntament de Madrid tampoc disposava un cos de bombers organitzat.

El dia 8 d’abril, la Societat d’Assegurances Mútues d’Incendis de Barcelona, va publicar un anunci d’una subhasta per a proveir de 60 cinturons, 60 pardessús de tela, i 11 cascos de sola per a la companyia de bombers de dita Societat.

El diumenge, 27 de setembre, “La Junta de Seguros Mutuos contra Incendios, repartió á la compañia de bomberos 45 vestidos correspondientes á otros tantos individuos, y dentro de breves dias se entregarán otros 10 para completar el número de 55 que serán los pertenecientes á la indicada Sociedad, viniendo á cargo del Excmo. Ayuntamiento el equipar otro igual número de individuos que forman el completo de 110 que son los que se destinan para acudir en el caso de que ocurra alguna desgracia causada por el fuego. El domingo inmediato, en cuanto se les permita verificar los ensayos en el patio del Palao, empezarán los ejercicios prácticos bajo la dirección de los gefes de este cuerpo los arquitectos don José Mas y Vila, y don Ramon Molet. El trage se compone de blusa de tela, cinturon de estambre, del que cuelga un pito, y una gorra de hule. Se han enviado á buscar de Roma un número de cascos de cuero, de una forma elegante y útil como se usan en dicha capital, y otros varios objetos que facilitarán la subida á las casas que sean presa de las llamas”.

L’Ajuntament prevenint que amb els festes a celebrar a Barcelona els dies 25, 26, i 27 d’octubre amb motiu del casament de la Reina Isabel II hi havia molts carrers engalanats “… con colgaduras de lienzo y varios efectos muy faciles de incendiarse, ha acordado á mas de las muchas y acertadas precauciones para evitar el fuego y para aquellos casos á que no alcanza ninguna medida de precaución, el que la compañía de bomberos se distribuya en tres retenes, uno en el Hospital de la Santa Cruz, otro en las Casas Consistoriales, y otro en el exconvento de Santa Catalina con los útiles necesarios para poder acudir con toda prontitud á cualquier punto de la ciudad que ocurriese algun suceso desgraciado durante los festejos. Es por cierto muy laudable la referida previsión del Excmo. Ayuntamiento, y mucho mas digna de elogio, porque en medio de sus muchos trabajos y ocupaciones para que los festejos correspondan en todo lo posible al alto y plausible objeto que los motiva, atiende hasta á aquellos casos que facilmente podrían pasar desapercibidos”.

TRANSIT A BARCELONA

• Molt sovint els diaris publicaven noticies curtes sobre accidents i incidents del trànsit, com per exemple: un alcalde de barri va amonestar un conductor, o un alcalde de barri va immobilitzar 2 cotxes a l’Ajuntament, perquè els va sorprendre anant massa despresa, etc., també de carretons amb vianants, malgrat la vigilància dels guàrdies municipals encarregats de fer complir la normativa publicada l’any passat.
• Després de molts anys de patir el mal estat del carrer Unió amb aigua entollada, fang o pols, per fi a primers de març l’Ajuntament procedeix a posar llombardes a aquest carrer amb la satisfacció dels veïns per haver acabat les incomoditats.
• Ja aconseguit que el carrer Ferran VII arribes des de la Rambla fins a la plaça de la Constitució, i després fins a la plaça de l’Àngel, ara la fita, que als barcelonins de l’època els semblava impossible, arribar fins a l’Esplanada, des de la Rambla fins a la Ciutadella en línia recta, encara que això, només fou un projecte municipal.
• Continuen les queixes sobre el mal estat de la carretera de Barcelona a Sarrià, on els diaris dient que ja no s’hi podia circular.
• A primers de setembre, apareixien en el “Diario de Barcelona” unes queixes sobre les tartanes que es paraven en la desembocadura del Passeig de Gràcia destorbant el pas dels altres carruatges, i que els Guardes encarregats d’aquest passeig no feien res per evitar-ho.
• A primers d’octubre els diaris deien que ja estaven reparades les carreteres que van de Barcelona a Sarrià, i de Barcelona a Horta.
• Al mes d’octubre, l’Ajuntament va procedir a col·locar unes ceràmiques a les cantonades de tots els carrers, amb la indicació de la direcció a seguir per les cavalleries i carruatges, a fi d’evitar les continues disputes i baralles entre els diferents usuaris dels carrers. Aquestes ceràmiques que s’han conservat en moltes façanes dels carrers de l’antiga ciutat emmurallada, durant molts anys, i ara a començament del Segle XXI, encara s’hi poden veure aquells senyals col·locades fa mes de 160 anys. També es van senyalitzar els carrers de manera que els carros no passessin pel centre i passessin pels carrers mes adients.
• També d’aquest temps, son les retolacions de molts carrers, on hi ha el nom del carrer, el nom o número del barri (preferentment el núm.), i el nom o número del districte. Per exemple: Calle…., Barrio….., Distrito……..
• El Diari de Barcelona, de 13 de novembre, arran de les caigudes de dues persones en les obres d’empedrats del carrer Mercaders, hi havia una crítica a les autoritats municipals perquè en les obres públiques als carrers de la ciutat no es senyalitzaven correctament, i a mes a mes, en l’horari nocturn tampoc es posaven les llumenetes vermelles que havien de senyalitzar-les, i quan les posaven, aquestes estaven avariades o trencades, i poques vegades es complia la normativa.
• Ban de l’alcaldia, de 13 de novembre, que regulava la circulació de carros a Barcelona.
• Les pluges de primers de novembre van convertir les carreteres properes a Barcelona amb vertaders pantans plens d’aigua o be fanguissar on els carruatges s’hi quedaven clavats, a mes a mes, de les moltes desgracies per les bolcades, etc., provocant que els diaris publiquessin queixes en aquest sentit. La carretera Reial des de Barcelona a Molins de Rei sembla que ja no s’hi podia passar, i els municipis de Sans, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei sembla que els pressupostos no arribaven per fer aquestes reparacions.

SEGURETAT  PUBLICA

Aquest any 1.846, es produeixen molts delictes contra la propietat en la ciutat de Barcelona, especialment els robatoris en domicilis i establiments.

El dia 19 de desembre, el Gefe Superior Político, va dictar una disposició bastant important per a la millora de la seguretat pública a la ciutat, entre d’altres:

1. a) creació d’una casa de correcció provisional a l’antic convent de Valldonsella;
2. b) manutenció d’aquests joves mitjançant treball facilitat per empresaris;
3. c) permís especial per als que venien productes de segona ma;
4. d) prohibició de jocs en establiments;
5. e) pena de presó per als infractors que no paguessin les multes;
6. f) gratificació per a les persones que detinguessin a delinqüents;
7. g) s’anul·laven les Comissaries del Cos de Protecció i Seguretat Pública;
8. h) s’anul·laven les Zeladuries del Cos de Protecció i Seguretat Pública a excepció de 2 per districte amb 10 Agents per districte, total 40 Agents per a tota la Ciutat;

i)els Guàrdies Municipals cuidarien del compliment dels bans de policia, etc.

Per tant aquesta reforma va constituir una innovació important principalment pel que respecta a la Casa de Correcció que evitaria que molts joves estiguessin organitzats en bandes de delinqüents reincidents.

DISPOSICIONS DE POLICIA URBANA

• A primers d’any l’Ajuntament va fer la retolació i numeració de tots els carrers del barri de Gràcia. També a primers de febrer es va nomenar un Alcalde Pedani per aquest barri.
• La Gefatura Superior Política concedia els permisos i llicències anuals per a l’exercici de determinades activitats, com fondes, cafès, taules de billar, confiteries, tavernes, carruatges, cavalls i mules de lloguer, etc., així el mes de gener en un calendari determinat havien de passar per aquella dependència tots els amos d’aquestes activitats per a renovar els permisos.
• També l’actuació en matèria d’aliments en mal estat fou una parcel·la important de l’activitat municipal en general i dels serveis sanitaris i de la Guàrdia Municipal, així, el dissabte, 17 de gener, es van retirar de la venda 17 galls per patir una malaltia.
• La prostitució ha segut un dels problemes de Barcelona en totes les èpoques, mes o menys tolerat o mes o menys permès, dins d’establiments o a la vía pública, en determinades zones o barris sempre n’hi ha hagut. En aquests anys n’hi havia a la part baixa de la Rambla, a la Barceloneta, a la zona de la muntanya de Montjuïc, a les mediacions del Fort Pius, a l’Esplanada al costat de la Ciutadella, etc., entre d’altres llocs, i tot sovint es produïen queixes als diaris sobre els escàndols que produïa aquesta activitat. El dia 26 de maig, a la nit, es va fer pels diferents cossos de seguretat una batuda de mes de 40 prostitutes al barri de la Barceloneta, que van ésser conduïdes a peu cap a la presó per Zeladors i Agents del Cos de Protecció i Seguretat Pública, Mossos d’Esquadra i els Serenos de barri. A la presó se’ls va expedir uns passaports per a retornar-les a les seves localitats d’origen.
• Les baralles de bandes de nois de diferents barris a pedrades continuaven essent un problema molt sovint, provocant la intervenció dels diferents cossos de seguretat i fent detencions de tant en tant, reclamant els diferents diaris mes severitat en aquesta problemàtica.
• A últims de febrer, l’Ajuntament va disposar que tots els rellotges públics anessin a la mateixa hora que el de la Catedral.
• A primers de maig, el Gefe Superior Político, va donar instruccions als cossos de seguretat en el sentit de recollir tots els indigents dels carrers de la ciutat i els que fossin naturals de Barcelona quedessin ingressats a la Casa de la Caritat, i els forasters fossin retornats al municipi d’on eren naturals a disposició del Gefe Superior Político d’aquella província. En algunes circumstàncies tenien que ésser posats a disposició de les autoritats judicials en aplicació de la Llei de ganduls, aprovada el 20 de juny de l’anterior any 1.845.
• A finals de juny, l’Ajuntament va decidir que tots els establiments que tenien col·locats tendals, tenien que posar-los ajuntant-se a un model de manera que fossin tots iguals.
• La circulació de gossos abandonats pels carrers de Barcelona continuava essent un greu problema, amb habituals incidents de gent corrent darrera de gossos que havien mossegat a algú amb la intenció de matar-lo. L’Ajuntament cada any en començar l’estiu, publicava un Ban sobre aquesta problemàtica, i posava en marxa la campanya de vigilància sobre els gossos abandonats i la seva exterminació i mort mitjançant boles de verí, en previsió de casos d’hidrofòbia que desgraciadament cada any se’n produïen molts casos.
• Un altre problema relacionat amb l’anterior fou la gran quantitat de gossos morts pels carrers de Barcelona, on hi eren, alguns, bastants dies, amb la descomposició per la calor, la mala olor, i els problemes sanitaris corresponents, i així o reflectien alguns escrits de queixa en els diaris d’aquell any, reclamant la retirada immediata dels carrers dels animals morts.
• S’ha de tenir en comte que des del dia 8 de juliol que es va publicar el Ban sobre la hidrofòbia, fins el dia 19 d’agost, foren morts enverinats als carrers de la ciutat, un total de 1.043 gossos, segons notícia de premsa d’aquell dia.
• Durant aquest any 1.846, l’Ajuntament va comprar al farmacèutic Agustí Yáñez, 1740 boles preparades amb verí que van generar una despesa de 1.305 rals que va abonar l’Ajuntament a final d’any.
• A la Rambla hi havia unes cadires per a seure els que anaven a passeig a aquest lloc. Aquestes cadires per al seu ús es cobrava un lloguer que cobrat per membres de la Junta de Dames, el seu producte anava destinat a beneficència. Dons bé, aquell estiu, habitualment, aquestes cadires estaven ocupades i era molt difícil trobar algun seient vuit per poder descansar. Per això, alguns articles als diaris reclamaven mes cadires, i així es millorava la comoditat dels passejants i al mateix temps s’aconseguien mes recursos per a beneficència.
• Els mesos d’estiu de cada any, l’Alcaldia publicava uns bans en previsió de faltes a la moral i la decència que es poguessin produir en les platges de Sant Bertran, sota pena de multes, i inclosa presó per als possibles infractors, encarregant del seu compliment als membres de la Guàrdia Municipal. Així uns Guàrdies Municipals de servei a la platja, a les 10 de la nit, del dimarts, 14 de juliol, van trobar una roba d’un jove, la qual van recollir i amb la sospita que aquell home s’havia ofegat, produint-se un gran enrenou en la recerca del possible mort que no van trobar i així o varen publicar els diaris. Però això no fou així, al dia següent els mateixos diaris publicaven que el jove en qüestió al no trobar la roba va tenir que anar despullat a casa seva, tapant-se amb el que va trobar.
• Les obres del nou teatre del Liceu a les Rambles anaven molt avançades i com els promotors veien que els arbres de les Rambles tapaven la seva façana, sol·licitaren a l’Ajuntament que talessin uns 10 o 12 arbres, perquè la dita façana lluïs mes.
• El dia 12 de novembre, l’Ajuntament va publicar un anunci permetent apujar l’altura dels edificis de 97 pams (fins aleshores), fins a 100 pams, sempre que les façanes dels edificis en qüestió tinguessin un bon gust arquitectònic i riquesa d’adorns.

ASSISTENCIA PUBLICA i BENEFICENCIA

• A primers de gener va tancar la Casa dels Àngels per falta de recursos econòmics. Aquesta institució funcionava com a correccional de joves amb dependència de l’Ajuntament, i això va provocar que molts d’ells només sortint en llibertat tornaven a ésser detinguts per la comissió d’algun delicte. Alguns diaris de l’època es feren reso d’aquest problema i demanaven a les autoritats la continuació de l’establiment pels bons resultats aconseguits en la disminució de la delinqüència a Barcelona. El dia 6 de gener, l’alcalde de barri de Gràcia, va detenir 8 joves indocumentats dins d’una casa d’aquell barri, resultant haver sortit del correccional dels Àngels, van ésser detinguts, però es van escapar del Dipòsit de Detinguts de Gràcia, trencant la porta. En aquest mes de gener, també en altres llocs de la ciutat es van produir detencions per diversos motius, d’aquests joves que abans estaven en aquella institució. Tot l’any es feren detencions de grups d’aquests joves que vivien agrupats en colles d’un número indeterminat i estaven en barraques a prop de la platja, en coves o en edificis abandonats, etc.

Al mes de maig i juny, es parlava de la futura construcció d’una Casa de Correcció, junt a l’edifici de la presó, però el problema estava en el finançament, que alguns reclamaven que fos a càrrec de tota la província, i no solament a càrrec de l’Ajuntament, per la previsió d’acollir a joves de tota la província de Barcelona.

SERVEIS  i  ESDEVENIMENTS IMPORTANTS D’AQUEST ANY 1.846

• El divendres, 2 de gener, a les 12 de la nit, es va incendiar un pis de la Rambla núm. 108, al lloc hi van acudir immediatament alguns Serenos que van començar a tirar els mobles encesos pel balcó al carrer evitant, així, que el foc es propagués a la resta de l’edifici. Alguns Guàrdies Municipals hi van acudir…. “con increible velocidad á recoger las bombas y demás útiles que para semejantes casos existen depositados en la casa del Ayuntamiento, (Casa de los Gigantes), y afortunadamente cuando estaban á la mitad del camino, recibieron aviso de que ya podian retirarse”.
• El dilluns, 5 de gener, a la nit, per part dels diferents cossos de seguretat es va muntar un servei especial per evitar que els joves anessin corrent pels carrers amb les torxes enceses, a fi d’evitar alguna desgracia. L’Esquadra de Barcelona va fer 7 detencions, 5 de menors cap a l’Alcaldia i 2 de majors d’edat cap a la Ciutadella.
• El dimarts, 6 de gener, al migdia, el conserge de l’Audiència Territorial va sentir olor a fum provenint de l’arxiu, va donar coneixement al Regent de l’Audiència i l’Escrivà, que no van pogué esbrinar el seu origen. Com per la tarda va continuar igual, es va cridar al Comandant de la Guàrdia Municipal, Josep Planellas i Simón que hi va acudir amb alguns membres d’aquest Cos amb les bombes i d’altres eines, però el foc no va ésser localitzat. Després es va decidir buidar algunes prestatgeries i van fer un forat, descobrint que estaven cremant unes bigues que no eren visibles, procedint a apagar el foc sense que fes malbé el material arxivat.
• El “Diario de Barcelona”, de 20 de gener, feia una crítica a la Guàrdia Municipal, així deia : “Hora fuera de que los municipales, alguaciles y demas personas encargadas de exigir la observancia de los bandos de buen gobierno, tratasen de impedir el que en casi todas las calles de esta ciudad se entretengan los muchachos en jugar á la tala vulgo bolit, poniendo en grave peligro á los pobres transeuntes que muy fácilmente pueden recibir en su rostro el choque de un cuerpo que nada tiene de elástico”.
• Els primers dies de febrer, es va produir un crim espantós al carrer de la Font de Sant Miquel núm. 6, tenda, on, per la nit es van trobar els cadàvers d’una parella morta a ganivetades.
• El dimecres, 4 de març, a les 8 del matí, es va posar foc en un magatzem del carrer Montserrat, ple de bales de cotó, les campanes de l’església de Santa Mònica van estar tocant a foc i al lloc hi van acudir forces de l’exèrcit, cossos de seguretat, entre ells, alguns guàrdies municipals amb les bombes i d’altres eines, treballant fins les 10 de la nit que va ésser apagat.
• El dijous, 19 de març va començar a Montpeller un procés criminal contra 17 trabucaires, autors de nombrosos delictes. Els diaris de l’època van publicar uns suplements especials dedicats a aquestes sessions del Tribunal de Justícia. El dia 29 de març, aquest Tribunal va dictar les sentències, que van ésser 4 condemnats a mort i executats, i la resta a diverses penes de presó.
• El dijous, 23 d’abril, es va fer l’enterrament del Secretari de l’Ajuntament, Ignasi Sanponts i Barba, el fèretre va ésser traslladat des de l’església de Sant Jaume al Cementiri General amb l’assistència de la Corporació Municipal, familiars, companys, i nombrós públic.
• El diumenge, 24 de maig, a les 5 de la matinada, ”…. en las afueras de esta ciudad en la embocadura de la Riera den Malla casi frente los molinos, un Guardia Municipal sorprendió un carro cargado con una porción de armas de fuego ocultas entre varios haces de cañas. Los que conducian el carro echaron á huir en el mismo momento que vieron que dicho municipal intentaba registrarlo con la aguja creyendo que iba cargado de contrabando. Dichas armas, si no estamos mal informados, eran en número de cuarenta y tres, y algunas estaban algo sucias de arena. Habia nueve fusiles españoles, ocho fusiles ingleses, siete trabucos, una espingarda, diez carabinas, cuatro tercerolas y tres escopetas de caza”. Aquest servei va ésser tema d’alguns articles en els diaris “El Fomento” i “Diario de Barcelona” dels dies següents.
• En algunes de les processons de Corpus sembla que hi van haver alguns incidents amb les corredisses de joves molestant als assistents. Però sembla que en les últimes amb vigilància policíaca ja no es van produir incidents.
• En les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, sembla ésser que hi va haver molta animació i molta gresca, però que no es va produir cap incident d’importància.
• El dijous, 16 de juliol, un Sereno va trobar el cadàver d’una criatura recent nascuda dins una capsa en les escombraries del carrer Sant Agustí.
• La nit del dia 21 a 22 de juliol, a les 12 de la mitjanit, un Sereno va trobar el cadàver d’un home estirat al mig del carrer del Dormitori de Sant Francesc ple de sang. Va donar avis a les autoritats corresponents que van començar les diligències judicials corresponents.
• El dijous, 23 de juliol, un alcalde de barri junt amb un Guàrdia Municipal, van detenir a un lladre en una tenda del carrer del Call, portant-lo detingut a l’Alcaldia.
• El diumenge, 9 d’agost, a les 8 de la tarda es va produir un robatori al carrer Correus Vells mentre les seves propietàries, mare i filla havien anat a passejar. Al lloc hi van acudir l’alcalde de barri i alguns municipals efectuant les primeres diligències.
• Les festes de Gràcia d’aquest any van estar molt animades i amb molt de públic, i no produint-se cap incident d’importància.
• El diumenge, 23 d’agost, a les 12 de la nit, es va produir una baralla en un pis del carrer Riereta, amb el resultat d’una persona ferida greu per arma blanca, i l’agressor que s’havia escapolit va ésser perseguit pels Serenos i finalment detingut. També van ésser detingudes 3 dones que hi havia al pis on es va produir la baralla i que feien de prostitutes. També va ésser detingut un individu al carrer Sant Pau per haver insultat greument als dits Serenos.
• El divendres, 11 de setembre, va caure un tros de biga des d’una obra al carrer Hospital amb tant mala sort que va caure sobre d’una noia de 18 anys que passava per carrer causant-li la mort.
• El diumenge, 4 d’octubre, va obrir novament al culte la capella d’en Marcús de la plaça de Montcada. Es va fer una benedicció i després una funció religiosa.
• El dissabte, 10 d’octubre, es va fer la inauguració del nou Palau de la Capitania General, amb motiu del 16e Aniversari de SM la Reina Isabel II, el Capità General, Manuel Bretón, va rebre a les 11 hores a l’Audiència Territorial, la Diputació Provincial, l’Ajuntament de Barcelona, el Cos Consular, i a la resta d’Autoritats civils i militars. Des de les 11 del matí, totes les bandes de música de la guarnició de Barcelona van estar formades davant de Capitania al costat de la Muralla del Mar amenitzant la festa..
• El divendres, 23 d’octubre, pel matí, es van a començar a repartir les paperetes per la sopa dels pobres que s’han de donar aquestes festes al passeig de l’Esplanada. La concurrència fou molt alta i varen ser repartides mes de 2.000 paperetes, però hi va haver gent gran que no va pogué accedir al lloc per la gran gentada que hi havia i el mal organitzat que estava.
• El dissabte, 24 d’octubre, un individu de la Guàrdia Municipal, amb la col·laboració d’un Mosso d’Esquadra, van detenir a dos delinqüents els quals van ésser conduïts a l’Alcaldia constitucional.
• Els dies 25, 26, i 27 d’octubre, van ser declarats festius amb motiu del casament de la Reina i la seva germana del dia 10 d’octubre, amb celebracions religioses, lúdiques, esportives, focs artificials, balls, il·luminacions i guarniments per alguns carrers i edificis públics, etc. Les portes de la ciutat van tancar aquests tres dies a les dotze de la nit.
• El diumenge i el dilluns, 1 i 2 de novembre, festivitats de Tots Sants i Fidels Difunts, les visites dels barcelonins al cementiri general foren massives per a visitar els seus familiars enterrats en aquell lloc.
• El dimarts, 3 de novembre, a les 8 de la tarda, es va produir un homicidi al carrer Riereta quan es va trobar un home ben vestit al mig del carrer banyat amb la seva pròpia sang de les ferides causades per algunes ganivetades. El curiós que quan les autoritats van anar a l’Hospital General el van trobar despullat i sense cap roba, document, ni diners, circumstància que sembla ésser que passava molt en aquell temps, on desapareixien molt sovint les pertinences de les persones mortes en estranyes circumstàncies, i cosa que va dificultar mes la seva identificació, però al final sembla que es va esbrinar que la víctima havia estat en un bateig a l’església del Carme i que fou assassinat per un altre persona també assistent a aquella festa, però que una vegada comès el crim es va escapolir sense poder ésser detingut.
• El dissabte, 14 de novembre, dins dels patis de la presó es va produir una baralla tumultuària entre els presos afavorits per l’amnistia o indult i d’altres que no sortien en llibertat, i com a conseqüència de la qual va quedar mort d’una ganivetada un dels presos que precisament anava a sortir en llibertat, i d’altres van resultar ferits.
• El dilluns, 23 de novembre, a la nit, es va intentar un robatori a una joieria del carrer Escudellers, i els lladres després de forçar la porta van marxar corrents davant els crits del seu propietari que havia sentit el soroll des de dins de la tenda. Varis Serenos van perseguir als dos lladres aconseguint la seva detenció d’un als pocs moments i l’altre al dia següent, resultant ésser dos delinqüents amb molts antecedents i que acabaven de sortir de la presó. Sobre aquest servei deia el “Diario de Barcelona”: “El comportamiento de los Serenos es digno del mayor elogio”.
• El dimecres, 2 de desembre, a les 7 de la tarda, en el passeig Nou, en el paratge nomenat Estricadors, junt a l’escorxador de porcs i prop de la Muralla de Terra, els Agents del Resguard Municipal, Francesc Vinyals i Antoni Alier, que estaven de servei de vigilància en aquest lloc, van veure a dos individus sospitosos però ben vestits, procedint a identificar-los. Però abans de fer-ho un d’ells va treure una navalla i li clava a l’altre al cor produint-li la mor al mateix moment, i va fugir corrent, essent perseguit i aconseguint la seva detenció al cap de pocs moments, presentant dit individu molta resistència i amb intencions de fuita continua. Aquest detingut va ésser portat al Cos de Guàrdia de la Ciutadella, dit d’Estricadors on va quedar custodiat per soldats. Després els Agents del Resguard van anar al lloc on s’havia produït l’agressió i efectivament van veure que ja era mort, van recollir diverses pertinences i tres navalles, una doblegada i una altra bruta de sang. Mentre estaven fent aquesta inspecció el detingut va novament fugir des del dit Cos de guàrdia, fent-li els soldats alguns trets, essent perseguit per diferents llocs pels dits Agents del Resguard i d’alguns soldats, però ja gairebé quan estava a punt d’aconseguir els seus objectius de fugida, va ésser detingut per dos Agents del Rondin i novament conduït a la Ciutadella i després a la presó. Tant el mort com l’assassí eren de Vilafranca del Penedès, i tots dos portaven daus a les butxaques, segons sembla tots dos havien estat en una partida de joc en el poble de Sant Andreu del Palomar i que s’havien desafiat en sortir d’aquell lloc. En les investigacions posteriors i en el registre del pis on dormia el detingut en el carrer Escudellers, es van trobar diferents objectes que implicaven l’assassí amb altres fets delictius.
• Els dies 6 i 7 de desembre, se celebren a Barcelona les Eleccions per a Diputat a Corts, en els col·legis electorals ja previstos en el Ban de l’Alcaldia. En aquestes Eleccions no hi va haver servei de cap cos policíac ni militar de cap tipus, per evitar que es pogués interpretar com a coacció, i per disposició de les autoritats només hi va haver servei a cada col·legi electoral d’un o dos Guàrdies Municipals de Barcelona.
• El dilluns, 7 de desembre, a les 5 de la tarda, es va aixecar un globus aerostàtic des del carrer Ferran VII, però es va incendiar i va caure al passeig central de les Rambles, davant de la Gefatura Superior Política, i va quedar enganxat amb les rames d’un arbre que per poc no es va incendiar.

El divendres, 25 de desembre, a la matinada, es va fer una batuda en cases de mala nota del carrer Trentaclaus, portada a terme pels 2 Alcaldes de Barri, amb agents del Cos de Protecció i Seguretat Pública, Serenos, Mossos d’Esquadra, i altres dependents del municipi, amb la detenció de 13 persones i la intervenció d’objectes procedents de robatori, per la qual cosa es van fer diligències i els detinguts van ésser portats a l’Alcaldia i després a la presó.